Ves al contingut principal

La malaltia de l'Eurofòbia



Avui el Tribunal Constitucional d'Àustria ha declarat nul·les les eleccions presidencials de fa unes setmanes. Va estar a punt de sortir un capsigrany de conviccions xenòfobes, va anar només de 30 mil vots. Ara s'hauran de repetir a la tardor. Aquesta setmana hem descobert que els partidaris del Brexit britànic han estat dient mentides a totes bandes. Sembla que hi ha una certa indignació, però els anglesos no es plantegen repetir el referèndum que ha deixat a la Unió Europea impactada. A França tenim aquesta Le Pen que a més de ser filla del seu pare és una cridanera d'escassa categoria i ara surt a totes les televisions, a totes hores, perquè el govern francès està en hores baixes. Una llàstima que els francesos hagin de viure això. Espero que tinguin seny. 

En realitat aquesta eurofòbia que vivim és una malaltia estúpida, els medicaments que s'han de prendre són llibres d'història, parlar amb gent gran que encara tingui present algunes escenes de la Segona Guerra Mundial, també val fer-ho amb gent que hagi viscut la lamentable Guerra Civil Espanyola; ja no queda gaire ningú. L'eurofòbia és una moda fàcil, barata. Una tendència perillosa, un acte de desmemòria irresponsable i s'encomana bàsicament als més ignorants i gent que s'empassa totes les retòriques que expliquen uns quants predicadors i predicadores que tenim a Europa. Tot això és complicat, més que tot perquè la classe política que ara tenim és de baixa estofa, fluixa, sense capacitat de donar resposta als europeus, però sí als capitals i qui els representa. L'eurofòbia és a principis d'aquest segle XXI la malaltia més greu que patim. Cal combatre-la amb imaginació i amb ganes que no es repeteixin escenes imperdonables. Europa mai s'havia acostat tant a ser una civilització civilitzada, no ho trenquem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…