Passa al contingut principal

La malaltia de l'Eurofòbia



Avui el Tribunal Constitucional d'Àustria ha declarat nul·les les eleccions presidencials de fa unes setmanes. Va estar a punt de sortir un capsigrany de conviccions xenòfobes, va anar només de 30 mil vots. Ara s'hauran de repetir a la tardor. Aquesta setmana hem descobert que els partidaris del Brexit britànic han estat dient mentides a totes bandes. Sembla que hi ha una certa indignació, però els anglesos no es plantegen repetir el referèndum que ha deixat a la Unió Europea impactada. A França tenim aquesta Le Pen que a més de ser filla del seu pare és una cridanera d'escassa categoria i ara surt a totes les televisions, a totes hores, perquè el govern francès està en hores baixes. Una llàstima que els francesos hagin de viure això. Espero que tinguin seny. 

En realitat aquesta eurofòbia que vivim és una malaltia estúpida, els medicaments que s'han de prendre són llibres d'història, parlar amb gent gran que encara tingui present algunes escenes de la Segona Guerra Mundial, també val fer-ho amb gent que hagi viscut la lamentable Guerra Civil Espanyola; ja no queda gaire ningú. L'eurofòbia és una moda fàcil, barata. Una tendència perillosa, un acte de desmemòria irresponsable i s'encomana bàsicament als més ignorants i gent que s'empassa totes les retòriques que expliquen uns quants predicadors i predicadores que tenim a Europa. Tot això és complicat, més que tot perquè la classe política que ara tenim és de baixa estofa, fluixa, sense capacitat de donar resposta als europeus, però sí als capitals i qui els representa. L'eurofòbia és a principis d'aquest segle XXI la malaltia més greu que patim. Cal combatre-la amb imaginació i amb ganes que no es repeteixin escenes imperdonables. Europa mai s'havia acostat tant a ser una civilització civilitzada, no ho trenquem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…