Feia temps que no pujava a Olot per fer-hi un tomb. Un dia calorós, però no tant enganxós com a Girona, sempre humida i reumàtica. Olot té el seu encant. M'hi he passejat una bona estona. He pogut veure les reformes del seu barri vell. Han tret edificis que eren ruïnosos i s'han obert clarianes. Hi convenia fer-hi una mica d'estètica sense tirar-ho tot a terra. Lluís Sacrest -professor meu- va ser-ne alcalde durant una bona temporada i va iniciar aquestes reformes. L'accessibilitat és bona i fer un tomb amb cadira de rodes és viable i entretingut. Fa uns anys era impossible. La plaça Clarà -el Parc Vell- com deiem abans té l'encant de sempre, però ara hi ha rampes per anar-hi. Olot sempre ha estat força ben cuidada i l'entorn, la comarca és famosa pels seus colors, verds i profunds. Ara que sóc més gran veig a Olot més petita, abans quan era petit, tot era més gran. M'agrada més anar-hi a la tardor, però avui era avui i jo estava allà.
Comentaris