quimbonaventura.com

Noruega és un país cult, sempre ha estat entre els millors per viure-hi. Les coses poden anar molt lentes si ells volen. El clima segurament hi ajuda, d'igual manera que ho fa amb temes culturals, educatius, literaris, amb grans biblioteques i d'un entorn que hi predomina el silenci i la reflexió. Aquesta setmana he llegit que allà està funcionant un concepte nou de televisió, coneguda com la "Slow TV" iniciativa que promou el canal públic NKR2 d'aquell país. La televisió lenta consisteix en passar imatges de coses tranquil·les, on realment no passa res d'especial. Per exemple un programa que s'hi veuen ocells en directe, un viatge amb tren de 7 hores entre Bergen i Oslo, sense cap mena de comentaris i comentaristes cridaners i cridaneres. S'hi pot escoltar el soroll del tren i veure el paisatges com qualsevol passatger. També hi ha canals per veure activitats manuals, com ara fer ganxet i coses d'aquest tipus.
La televisió lenta és una iniciativ…

Llegeixo amb atenció les 150 mesures que els representants del Partit Popular i Ciudadanos han signat per tirar endavant el govern d'Espanya. No sé si ho aconseguiran, a data d'avui el Partit Socialista i la resta de opcions han dit que votaran no a la investidura, la qual cosa impedirà que la proposta i el candidat a President del Govern prosperin. De les 150 mesures n'hi ha una que parla de les persones amb diversitat funcional, tot i que després també parla d'atenció a la dependència, afirmant que destinaran 440 milions de fons de l'administració central a l'aplicació de la Llei. Entenc que la resta -que és molt més- anirà a càrrec de les administracions autonòmiques. Això vol dir que la Llei no es posarà al dia, les quantitats són insuficients; l'acord, en aquest sentit, no explica massa res més. Hi ha un annex pressupostari. S'hi dibuixen 29.000 milions més d'ingressos que sortiran d'una ammistia fiscal, per repatriar diners, suposo, així c…

A l'estació de Figueres Centre han instal·lat dos ascensors, millorant d'aquesta manera l'accessibilitat d'aquell equipament, després d'avorrir-nos anys i panys demanant la millora. Ara, ADIF diu que no es poden posar en marxa perquè no hi arriba la potència elèctrica adequada, és a dir, responsabilitza de la situació a la companyia elèctrica ENDESA. En fi, coses que passen en aquest país. I hem d'admetre que quan les coses estan en mans d'ADIF, RENFE i ara ENDESA és el mateix que caure en un pou al mig del no res i esperant que algú passi per treure't. És cridar enmig del desert. I evidentment és ridícul. Tres perles nacionals plenes d'incompetents que són protagonistes de diversos desastres com l'estació de l'AVE de Girona. Vaig fer un tuit irònic que avui diumenge el Diari de Girona ha publicat.

Les notícies sobre l'import de les pensions espanyoles i el número de beneficiaris espanta una mica. Ahir vaig llegir i escoltar que calen 8.600 milions mensuals per fer front al sistema actual de  prestacions de la Seguretat Social. Llegeixo també al Diari de Girona que només hi ha 2 cotitzants per cada pensionista a la província de Girona. El pitjor de tot és que és una xifra molt millor que a la resta de Catalunya i també d'Espanya, que és només de 1,6 cotitzats per pensionista. Avui, diversos mitjans de caràcter econòmic afirmen que les pensions tindran problemes al 2018. Amb tot aquest panorama i aquestes xifres tant reconfortants tanquem el mes d'agost. Tot això per no parlar de com està el govern d'Espanya -absent- i com està també el govern de Catalunya -de ciència ficció-. No hi ha massa possiblitats que cap govern tingui pressupost pel 2017, uns per no tenir govern ni majoria, els altres per no tenir majoria o dependre de la CUP que és encara molt pitjor. 
L…

Avui fa 8 anys que ADIF va començar les obres de l'Alta Velocitat a la ciutat de Girona. I aquí estem. El tren ja ha arribat, l'estació nova soterrada està feta, el parc de la Nestlé també va fer-se i la resta ha quedat penjat i a més molt desmanegat. L'Ajuntament de Girona va fer-se càrrec -amb el suport de tots els grups polítics- de la reparació d'alguns carrers de l'entorn de l'estació, especialment a la zona de Sant Narcís. Va fer-ho amb el compromís de que posteriorment ADIF reposaria els diners invertits. Tot això és boira perquè ADIF i el Ministeri de Foment no ha complert cap compromís. L'Alcaldessa Marta Madrenas m'ha dit avui que han signat un conveni que això ja s'acaba. Jo l'hi he dit que seria fantàstic que així fos. Espero que així sigui, la ciutat s'ho val. 
En qualsevol cas, els veïns de Sant Narcís han fet una trobada per reivindicar que fa 2.922 dies que les obres estan obertes, sense acabar. No són presentables. La ciuta…

El passat cap de setmana vaig pujar a dinar al Santuari de la Salut (1.025 metres) i s'estava bé fins i tot al Sol. Hi feia una mica d'aire i era agradable. És un Santuari que pertany al Bisbat de Girona. Hi ha restaurant i fonda. Fa anys va tenir molt d'èxit i ara sembla que hi ha ganes de tornar-hi. Juntament amb el Far és un bon lloc per fer-hi una escapada. Des d'allà s'hi veu de forma panoràmica molts indrets de les comarques gironines. Penjo fotos de l'anada i també del poble de les Planes d'Hostoles vist de d'allà dalt. És un d'aquests espais amb ombra que a l'estiu ve molt de gust pujar-hi.

Aquest estiu he deixat algunes lectures i m'he endinsat a descobrir "Archipiélago Gulag" una obra de Alexandre Solzhenitsyn, segurament l'escriptor més important de l'antiga Unió Soviètica. L'obra està dividida en tres parts i és narrativament aspre. Crec que l'escriptor està superat per la seva obra, diguem-ne que és molt important el que escriu, no tant de la manera que ho fa. Hi relata la repressió soviètica i la por dels seus dirigents del seu propi poble. L'Stalinisme hereu del Leninisme és un règim que no té res a envejar als viscuts en les pitjors anys de la Segona Guerra Mundial. En aquest reportatge -fet per una productora francesa el 2008- s'explica com va escriure's aquesta obra i la manera que es va fer. Tenir present tot el que s'hi explica és necessari per saber la història del segle XX. El reportatge té una duració de menys d'una hora i s'hi descobreix la importància d'Archipiélago Gulag.

El partit republicà dels Estats Units s'han lluït. L'elegit per representar-los a les Presidencials del 8 de novembre d'aquest any és un personatge que fa caure la cara de vergonya. Ahir en un míting va suggerir a una senyora que marxés del recinte; el seu fill plorava. Fa pocs dies va demanar a Putin que espiés els ordinadors del partit Demòcrata per demostrar el que diuen els correus electrònics de la seva contrincant. També ha parlat bé del sinistre president de Corea del Nord, i finalment vull recordar que no fa massa temps va riure's de la discapacitat d'un periodista del New York Times. En fi, un capsigrany perillós, més encara si tenim present que com a President americà podria tenir a mà el sistema nuclear de defensa. 
Suposem, esperem que Clinton guanyi aquestes eleccions. En cas contrari tindrem un món encara més difícil de com el tenim. Tenir un personatge d'aquesta envergadura al capdavant de la primera economia del món hauria de ser impensable. Po…

Amb les obres que està impulsant l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles al carrer del Pla i que encara no s'han acabat, el poble quedarà pràcticament accessible en un percentatge considerable. Quedarien detalls, algun carrer de mal passar i algun racó que també s'hauria d'arranjar. Amb aquestes voreres noves es podrà accedir al mig del poble sense problemes, parlo de fer-ho en cadira de rodes. Quedarà per resoldre l'accessibilitat al Pla del Junquer que és molt difícil -voreres del anys 70- i procurar que el sector privat (botigues) tinguin els accessos una mica millor. És un poble petit, té 1.700 habitants i en aquests municipis fer obres és més difícil que en altres llocs. M'alegro que millori, ara convé afinar, coses que són més fàcils de fer, però a vegades no d'entendre.