Ves al contingut principal

Govern nou, problemes vells



Doncs ja està, ja tenim govern espanyol. I com estan les coses? -Les coses estan allà mateix, sense canvis de ruta, sense cap novetat especial. Mariano Rajoy ha tardat tres dies en donar a conèixer els membres que formaran part del nou govern espanyol i a les lleixes encara hi té els mateixos problemes que fa 315 dies després de les primeres eleccions. La política econòmica, la creació de treball, les pensions i el panorama nacional de gairebé sempre. La lleixa més complicada segueix sent la qüestió catalana que fins ara l'ha resolt sense fer res, és a dir, sense resoldre res, ben al contrari, ha desviat la qüestió política cap a les andanes judicials i aquest destí és un error de grans dimensions. Sense política no hi possibilitat de resoldre res. No veig que els seus ministres siguin gent especialment encarada a fer alguna aportació en aquest tema. Que s'hagi tret del damunt els Ministres d'Interior i Exteriors no és cap novetat, havien finalitzat el seu recorregut, molt accidentats en alguns trams, excèntrics en altres.

L'altre gran tema pendent i que portarà maldecaps de primera serà com resoldre el pagament de les pensions a curt i mig termini, després que la reserva de la Seguretat Social hagi donant senyals vermelles. Veurem com ho fan i com ho expliquen. El nou govern tindrà molta feina a Brussel·les, racó europeu que hem abandonat per dedicar-nos a les causes ibèriques. Pel que fa a Girona, caldrà enganxar ràpidament al nou Ministre de Foment per veure si coneix les coses que passen a les comarques gironines; en fi, coses de sempre, Nacional II, Aeroport i Parc Central en el cas de l'AVE. La Dolors Montserrat és la catalana del govern, d'ella pengen tots els fils de la discapacitat, que en el seu conjunt estan transferits a Catalunya, però que el seu finançament penja del seu Ministeri. S'haurà de seguir amb interès com pensa donar resposta a les necessitats del sector. Nou govern, vells problemes; després de gairebé un any d'espera estem allà mateix, un any més vells, això sí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…