Ves al contingut principal

La Trumpada


El passat dilluns vaig fer un tomb pel Passeig de Gràcia de Barcelona. Vaig aturar-me davant l'edifici de la Borsa de Barcelona, no sabia si podia entrar-hi. Els guardes de la porta varen dir-me que sí, que donant el DNI n'hi havia prou. Vaig entrar-hi tot decidit, tot i que només vaig visitar la planta baixa. Vaig veure un grapat de pantalles que pampallugaven constantment. Al mig de la sala hi havia mitja dotzena d'avis que les miraven amb interès, estaven davant del monitor de Telefónica. M'hi vaig acostar i amb veu baixa m'explicaven la seva visió de la jugada. La qüestió Trump preocupava als avis, té la seva lògica, perquè no sabem quina política econòmica farà. Tot el que ha dit és confús, estrany i ara mateix desconeixem el que decidirà. L'elecció de Trump té molta importància, molta repercussió, més de la que la gent es pensa. 

No sabem quina serà la visió d'un home multimilionari davant les classes més populars, les més necessitades. Esperem veure-ho i poder comprovar si els americans del mig han encertat el vot. Durant de la campanya també va fer un lleig especial a una persona discapacitada que treballava pel New York Times, imitant les dificultats dels seus moviments, esperem que la seva falta d'elegància es referís al mitja que representava, sempre distant dels republicans. Una bona trompada és el que va passar ara fa uns dies als Estats Units, esperem que no sigui un preludi del que vindrà per Europa, ja seria mala sort empitjorar més encara el que ja tenim ara mateix. Sovint en aquest bloc acabo dient que anirem seguint els esdeveniments, però no sempre tenen massa importància. En aquest cas, em penso que el seguirem a fons, o sigui que estarem distrets una temporada mirant què passa, esquivant com puguem els efectes aquests que se'n diuen colaterals. I tornant a la borsa, què farà amb en Trump de President dels Estats Units? -Doncs, res, pampallugues, la borsa sobreviu a tot, encara que sigui amb veu baixa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…