Passa al contingut principal

60 anys de la Unió Europea

Ahir la Unió Europea va fer 60 anys. Suposo que encara són pocs, però de moment és el millor projecte que Europa ha tingut mai. La Unió Europea està passant per hores baixes, és cert, és una unió criticada, discutida, refusada i maleïda, especialment per aquells que avui representen els que la cremaven fa 80 anys. Els populismes de dretes, d'esquerres i del mig que tant critiquen a la Unió Europea són els hereus de la intolerància que va provocar milions de morts a tot el continent europeu, amb la xenofòbia, el militarisme i la incapacitat de veure més enllà del seu propi nas. Tot això per no parlar de les guerres civils prèvies abans de la Segona Guerra Mundial. Europa és bàsicament un projecte de pau i de convivència, formada per moltes cultures, moltes maneres de fer i és també un projecte social i econòmic. Amb aquestes raons n'hi ha ben bé prou per felicitar-se d'haver arribat al 60è Aniversari.

Ara bé, Europa està allunyada dels seus ciutadans. És un projecte que va per barriades, on s'ha establert que uns hi guanyen i els altres hi perden. Aquest és el joc perillós, innaceptable. És una Europa de polítics de tots els colors que han enredat més del compte i que no han estat a l'alçada que s'esperava en resoldre crisis i sobretot tenir capacitat de preveure-les. Quan les coses no funcionen convé buscar culpables ràpidament i Europa és el blanc preferit de moltes opcions polítiques que necessiten culpables per tornar a emergir. Veure aquests dies populismes com la Le Pen, el Peppe Grillo i altres de més a prop em provoca preocupació i rebuig. El futur d'Europa ha de ser més unitat, però també caldria una simplificació de l'arquitectura institucional que hem anat creant, desdibuixant si cal les que ja teníem. Europa ha de ser un projecte que pugui ser identificat amb el benestar de les persones, amb tenir també una economia ètica, responsable, i des d'aquesta posició exigir a la resta del món que per poder fer tractes cal complir un mínim de responsabilitats. Suposo que caldria també unes grans forces polítiques a nivell europeu que fossin capaces de transmetre aquests valors i que la gent que viu en aquest continent ho pugues entendre fàcilment. Si aquesta Unió no s'apropa als seus ciutadans, aquests l'abandonaran i les conseqüències poden ser terribles. Convé construïr i fer-ho una mica millor, però tot i així penso que la Europa que tenim, encara que sigui com és, és la millor que hem tingut mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…