Passa al contingut principal

Salut catalana


Els americans varen votar el passat novembre, volien canvis i ara ja els tenen. Avui llegeixo als diaris que la reforma sanitària de Trump deixa a 24 milions de nord-americans fora del sistema de salut. Des d'aquí és difícil valorar com reaccionaran els ciutadans, no és fàcil fer-ho perquè el sistema europeu de protecció és en essència molt diferent al nord-americà. Segurament Trump ho vendrà com un gran èxit i també com una de les promeses que ha complert. Suposem també que hi haurà molta gent aplaudint la decisió perquè el concepte de solidaritat d'aquell país s'acaba quan pengen la bandera en un pal mentre canten l'himne nacional. Aquí en canvi teníem un bon sistema sanitari i ara la nostra classe política també volen que la ciutadania canti l'himne quan pengem la bandera d'un pal, un magnífic moment per desmuntar universalitzacions que han costat molts anys poder aconseguir i ara convenen privatitzar a tota màquina, desmuntar serveis i crear estructures parasitàries que a manca de grans obres públiques sempre genera grans beneficis.

El sistema sanitari català és -era- un model exemplar, però ara convé aprofitar que el personal està distret per començar a girar-ho tot cap un model privat i deixar quatre coses en mans públiques. En aquest sentit hem d'admetre que la gent de Convergència (ara Pdcat) són molt fins executant plans estratègics d'aquest tipus. El Conseller Boi Ruíz n'era el seu màxim exponent. Ara, per dissimular més encara fan la mateixa feina tot i que el Departament de Salut no està en mans d'un convergent a cara descoberta. Toni Comin és una la peça perfecte per ensorrar un sistema públic sense que se'ls escapi el riure per sota el nas. Per altra banda, la política catalana ha entrat en una galàxia desconeguda i sense massa vida intel·ligent, exceptuant els màrtirs i profetes que emplenen els horaris televisius amb debats plens de predicadors i xerrameques de baix cost. A Girona per exemple, ningú parla ni recorda les grans promeses fetes entorn a l'Hospital Trueta, tot i tenir al capdavant del govern a un gironí que va quedar esgotat de dir als diferents plenaris de la ciutat que el Govern faria un nou hospital per les comarques gironines. Com alcalde no va fer res i com a President sembla que està en la mateixa línia. En Comín tampoc ha dit res perquè segurament no té clar la situació de l'Hospital Trueta, geogràficament parlant, vull dir. 

No parlaré ara i aquí de com està l'atenció hospitalària fora de Girona capital, vull dir a comarques, perquè fa poques hores que he viscut en pell pròpia la mena de tractament que reben alguns malalts crònics en alguns serveis d'urgències. Prefereixo reposar abans d'explicar-ho, però ho faré, perquè convé millorar algunes coses públiques, especialment totes aquelles que hem defensat anys i panys amb totes les urpes i que s'han de mantenir al preu que sigui, encara que a la nostra classe política aquestes situacions els preocupen ben poc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…