Passa al contingut principal

Socialistes ballant

Manel Valls ha comunicat el trasllat del seu afecte al moviment "La Republique en Marche" d' Emmanuel Macron i ha dit que Partit Socialista Francès (PS) està mort. En Manel Valls no té un pèl de tonto i ha vist que la política fins ara "convencional" ha fracassat i a partir d'ara la cosa agafa una tonalitat que està per veure, diguem-ne que està pendent de definició. Els francesos han guanyat a la gent del Front Popular de la Madame Le Pen, però la coneguda com política vella ha quedat del tot socarrimada. En Valls marxa per incendi, ha saltat del l'edifici socialista perquè hi ha foc i els francesos han decidit que si cal salvar-hi alguna cosa és precisament el foc, o sigui, que vagi cremant.

Els partits socialistes europeus han quedat fora de combat. En Corbin a més ha decidit immolar-se tranquil·lament, dient que si perd ell no plega. O sigui, que és igual, ell serà un heroi, donant ales a la política conservadora anglesa, que a més és eurofòbica. Corbin ha dit que ell també s'apunta a la cosa aquesta d'anar contra Europa, perquè el riu baixa en aquest sentit. En Corbin s'apunta a totes batalles, quan el que hauria de fer és esborrar-se i anar-se'n a casa seva a reposar. Els laboristes anglesos han de buscar algú que tingui alguna idea pròpia, no cal ser especialment original, n'hi ha prou en dir alguna cosa nova, i deixar de ser una branca del partit conservador, els coneguts com a torys.

A Can PSOE i PSC que ja és gairebé una casa única han decidit enfonsar-se amb aquesta moda tant original de les primàries. Ja fa temps que corren, i des de que existeixen el partit cada cop es divideix més. Les primàries són un cant a la democràcia i estan molt bé quan un país té les aigües quietes, però quan hi ha tempesta no és el millor invent. No sobreviu ni a la galeria dels més progresistes. El PSOE-PSC han iniciat una maniobra que només pot sortir malament. En Pedro Sánchez va provocar un daltabaix impressionant en un matí de dissabte, exposant totes les debilitats d'un projecte que ha acabat el seu recorregut per falta de personal decent. En el PSOE n'hi ha que hi han quedat enganxats amb cola de fuster, encadenats al càrrec, a la butaca del vagó i només baixaran quan la cosa estigui del tot descarrilada. Almenys hem d'admetre que en Valls és un home que s'arrisca una mica més. 

La Susana Díaz i en Pedro Sánchez, amb un Patxi López sense pantalla pública van a primàries i deixaran la socialdemocràcia espanyola partida amb un grapat de peces esgarriades, trinxades. Susana Díaz no aporta res al partit socialista, no pot anar a fer tombs dient que exportarà el model andalús a la resta d'Espanya, més que tot perquè el model que proposa és infumable i representa a una comunitat autònoma que té tots els records negatius d'Europa. En Pedro Sánchez és un noi honest, però amb rabietes personals no es pot dirigir res; fent al joc a Podemos tampoc. La política espanyola i catalana està en hores baixes, van de forma paral·lela, força juntes. Al igual que el laborisme anglès, la situació del PSOE i del PSC afavoreix de forma clara al partit del govern espanyol, o sigui al entranyable PP que està immers en corrupcions de tota mena i de multinivell. Només els Convergents, ara PdCAT estan a l'alçada dels conservadors espanyols; s'estan disputant el lideratge de la corrupció a l'engròs. 

M'entristeix molt la situació de la socialdemocràcia europea i també la de casa nostra. Em sap greu perquè eren partits que tenien molta gent preparada i amb capacitat de gestió. La renovació a cop de primàries com les que viuran el dia 21 de maig no aporten res de bo, només l'exposició permanent de batalles internes que desgasten molt ràpidament. A més, no hi ha garanties de que la part guanyadora respecti a la part vençuda. Això vol dir que allà on hi ha deu votants només en quedaran cinc, i així fins el desastre final. A més, aquí a diferència de França no hi ha cap Macron, cap, encara que n'hi ha que facin veure que ho són, com els de Ciudadanos; ja els agradaria, però Madrid no és París.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.