Passa al contingut principal

Manifest del sector de la Discapacitat Física a Catalunya

Les entitats de la discapacitat física, sensorial i orgànica denunciem la manca d’equitat en el tracte cap als nostres col·lectius

Els CET’s no es poden convertir en entorns assistencials, desvirtuant així l’autèntic objectiu que siguin unitats de transició al mercat ordinari de treball


--Barcelona 25 de juliol 2017. Les entitats representatives dels Centres Especials de Treball de les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica: AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM Catalunya, AECEMFO, COCEMFE, ASPAYM i FESOCA, volem denunciar la retallada encobert de recursos econòmics del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

El Govern de la Generalitat ha dut a terme una retallada dràstica dels ajuts als Centres Especials de Treball (CET) que afecta fonamentalment a les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica, i posa en risc de sostenibilitat d’un gran nombre de CET i la continuïtat dels llocs de treball de les persones amb discapacitat. La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CET’s de persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica, disfressant-ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb discapacitat que representen al major número de persones afectades.
Aquesta operació s’ha dut a terme a l’esquena del sector per vendre-ho com “un gran acord sectorial” de cara a l’opinió pública. Aquest acord ha obviat el consens amb entitats del sector, que representem al major nombre de treballadors amb discapacitat al territori català.
I és per tot això que les entitats sotasignants manifestem:
1. Que la gran majoria de població de persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica es mou entre el 33% i el 64% de grau de discapacitat, i per les tipologies de les seves limitacions no són considerats d’especials dificultats (ja que la seva afectació, malgrat sovint també té trets emocionals associats, es valora per l’ICASS com a física o sensorial).
2. Que és difícil pensar en promocionar el trànsit a l’empresa ordinària, quan estem passant una situació d’incertesa al mercat de treball ordinari i una taxa d’atur elevadíssima del col·lectiu de persones amb discapacitat, prop del 32,10% (si comptem les persones que estan en CET’s, la taxa d’atur encara seria més elevada) i que pràcticament només reben ajuts les persones qualificades d’especials dificultats.
3. Que els CET’s no es converteixin en entorns assistencials, desvirtuant així, l’autèntic objectiu que siguin unitats de trànsit al mercat ordinari de treball. Aquesta perversió del sistema realitzada per alguns centres que no tenen res a veure amb la discapacitat física, sensorial i orgànica, posa en evidència un ús indegut dels recursos públics.
4. Que els CET ‘s no han de percebre més del 25% del que sumen entre facturació i subvencions de la Generalitat. En cas contrari es perd el foment de la competitivitat de l’activitat econòmica de cada CET i es posa en perill la seva viabilitat econòmica.
5. Que els 207 CET’s de persones amb discapacitat del de tot el territori català, puguem rebre immediatament el 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i els pagaments de les Unitats de Suport per a l’activitat Activitat Professional (USAP), segons el que preveu el Reial Decret Legislatiu 1/2013 del text refós de la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social i de forma més detallada en el Reial Decret 2273/1985, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament dels centres especials d’ocupació i que se’ns deu des de gener de 2017.
Després de ser menyspreats a l’hora d’establir un “autèntic acord marc” de tot el sector, per la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, les entitats sotasignants volem denunciar la manca d’equitat en el tracte cap al col·lectiu de persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica.
Barcelona, 25 de juliol de 2017


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…