Passa al contingut principal

Puigdemont-Rajoy

Més enllà de les tempestes locals dels divendres, també m'agradaria dir que la situació política de Catalunya-Espanya no té cap gràcia. No m'agrada l'estil que està fent servir el govern de Catalunya, però també és molt lamentable que el govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy es miri tot això amb la mateixa cara que els vaques posen quan veuen passar un tren. És preocupant per no dir molt preocupant. No entenc com aquesta qüestió ha pogut arribar fins aquí. Si existís un servei d'intel·ligència espanyol -queda clar que no existeix o que si existeix és molt dolent- el referéndum ja s'hauria fet i refet des de fa temps i ara mateix estaríem discutint coses diferents; tindríem un altre ordre del dia. La manca d'habilitat política i la ceguera del govern espanyol ha permès que avui els representants de Catalunya facin un castell que cada cop és més alt i que vist des de lluny té molt mala pinta. No entenc l'estratègia de Puigdemont, tampoc la de Jonqueres i la penya que els envolta i anima. Des de fa uns dies tot xerrica una mica més del que ho feia fa setmanes i per acabar-ho de rematar el que llegeixo a la premsa -ho faig amb ulleres de sol- té molt mala lletra.

Crec que ara mateix és tard per tirar endavant o enrere, els uns i els altres, però algú haurà de fer un exercici de responsablitat i procurar que les aigües tornin als seus camins naturals. La política catalana i espanyola, espanyola i catalana ha fallat. Els polítics estan fallant, no són capaços d'estar a l'alçada, a cap alçada que es mereix el poble de Catalunya. Fer una consulta no era tant difícil; al final facin el que facin es veuran obligats a preguntar als catalans què volem i amb qui ho volem, la qual cosa és absolutament lògica. Però pel camí haurà caigut la confiança al sistema democràtic, l'únic possible, el que va costar tant d'aconseguir. Fa temps vaig dir en un post que el cas que ens envolta -per tots costats- necessita ajuda exterior i segurament seria més fàcil si Puigdemont i Rajoy anessin plegant veles i deixar fer a gent nova i amb ganes d'entendre's. Ells són els responsables del guirigall actual, també són els culpables del forat en què estem instal·lats. Ell dos són una part esencial del problema. Uns més que d'altres, això sí, però avui, a principis d'estiu ja podem afirmar que el nivell d'irresponsabilitat pot anar tranquil·lament a mitges. Cap dels dos m'agraden, però avui ja puc dir -no és cap novetat- que els dos personatges em desagraden profundament i que estic preocupat de les noves tempestes que s'anuncien diàriament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…