Més enllà de les tempestes locals dels divendres, també m'agradaria dir que la situació política de Catalunya-Espanya no té cap gràcia. No m'agrada l'estil que està fent servir el govern de Catalunya, però també és molt lamentable que el govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy es miri tot això amb la mateixa cara que els vaques posen quan veuen passar un tren. És preocupant per no dir molt preocupant. No entenc com aquesta qüestió ha pogut arribar fins aquí. Si existís un servei d'intel·ligència espanyol -queda clar que no existeix o que si existeix és molt dolent- el referéndum ja s'hauria fet i refet des de fa temps i ara mateix estaríem discutint coses diferents; tindríem un altre ordre del dia. La manca d'habilitat política i la ceguera del govern espanyol ha permès que avui els representants de Catalunya facin un castell que cada cop és més alt i que vist des de lluny té molt mala pinta. No entenc l'estratègia de Puigdemont, tampoc la de Jonqueres i la penya que els envolta i anima. Des de fa uns dies tot xerrica una mica més del que ho feia fa setmanes i per acabar-ho de rematar el que llegeixo a la premsa -ho faig amb ulleres de sol- té molt mala lletra.
Crec que ara mateix és tard per tirar endavant o enrere, els uns i els altres, però algú haurà de fer un exercici de responsablitat i procurar que les aigües tornin als seus camins naturals. La política catalana i espanyola, espanyola i catalana ha fallat. Els polítics estan fallant, no són capaços d'estar a l'alçada, a cap alçada que es mereix el poble de Catalunya. Fer una consulta no era tant difícil; al final facin el que facin es veuran obligats a preguntar als catalans què volem i amb qui ho volem, la qual cosa és absolutament lògica. Però pel camí haurà caigut la confiança al sistema democràtic, l'únic possible, el que va costar tant d'aconseguir. Fa temps vaig dir en un post que el cas que ens envolta -per tots costats- necessita ajuda exterior i segurament seria més fàcil si Puigdemont i Rajoy anessin plegant veles i deixar fer a gent nova i amb ganes d'entendre's. Ells són els responsables del guirigall actual, també són els culpables del forat en què estem instal·lats. Ell dos són una part esencial del problema. Uns més que d'altres, això sí, però avui, a principis d'estiu ja podem afirmar que el nivell d'irresponsabilitat pot anar tranquil·lament a mitges. Cap dels dos m'agraden, però avui ja puc dir -no és cap novetat- que els dos personatges em desagraden profundament i que estic preocupat de les noves tempestes que s'anuncien diàriament.
Comentaris