Ves al contingut principal

Dunquerke

La pel·lícula és bona, surts pràcticament tirotejat per tots costats, però hi ha un parell de detalls que aixafen una mica la història. Representa que estem a l'any 1940 i les primeres escenes de la cinta hi surt un carrer que està asfaltat de no pas massa. Les cases són pintades com ara i s'hi veuen cablejats telefònics d'avui en dia. En els primers instants de la pel·lícula no saps que estàs a l'any 1940 i dóna la sensació de que hi ha un tiroteig en una ciutat turística del nord de França, o sigui la Dunkerque d'avui dia.

També hi ha escenes que es veu el port de lluny. Hi ha grues que l'any 1940 eren totalment desconegudes i algunes naus industrials que s'assemblen més a la seu de Pescanova que no als edificis que en aquell moment havia d'haver-hi. La resta de la cinta està prou bé i no entraré en fer comentaris de contingut per no esgarrar la gent que vol veure-la. La part aèria està molt aconseguida, els Stuka alemanys eren perillosos i eficaços, un fet que n'havia llegit alguna cosa no fa pas massa, a través de la novel·la "Señorita" de Juan Eslava Galán. Un avió que varen perfeccionar precisament a Espanya, als inicis de la Guerra Civil Española, per ajudar al feixistes. La pel·lícula és una peça anglesa, de producció anglesa i gairebé per consum anglès. No hi surt cap alemany, només tres en la darrere escena, gairebé accidental. Dunkerque és una història que s'ha de tenir present i la pel·lícula així ens ho explica. Va ser segurament una de les pitjors escenes de la Segona Guerra Mundial i donar a conèixer la història és important. L'ambientació és millorable en els aspectes que he mencionat. Potser sóc jo que veig coses estranyes, però amb el pressupost que deuen haver remenat segurament podien matitzar aquests petits detalls.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…