Passa al contingut principal

Turismofòbia i variants

Molta gent ha de fer vacances durant el mes d'agost. No té massa opcions, per la feina, per la mainada, la resta de la família, etc.. Agost és el mes les vacances i per tant també d'anar a llocs turístics, amb molta gent, cridòria, preus exagerats, taules difícils i totes aquestes coses que són tant agradables. Els turistes visiten Catalunya i espcialment Barcelona perquè està a prop de tot arreu, hi ha bones combinacions aèries, també per carretera i perquè és una ciutat interessant, amb sol, platges i molta cultura.

La classe mitja treballadora europea visita Barcelona i es rebuda a bufetades seques a l'Aeroport (principal porta d'entrada) al trobar-se amb la gent d'EULEN que fan una vaga encoberta o descoberta, però que provoquen allaus de gent en els controls i accessos, sota la mirada indiferent d'AENA i amb un somriure per part d'aquí hauria d'arbitrar una situació greu com aquesta. No discuteixo si la gent d'EULEN tenen raó, amb el que cobren em penso que no hi ha massa discussió. AENA i les administracions públiques subcontracten a preus de disbarat i llavors les conseqüències són les que són. No es pot tenir tot. Si no pagues o pagues molt malament el servei és pèssim. Això és ben fàcil d'entrendre, no cal anar a cap Universitat per comprendre-ho.

Sempre he pensat que Barcelona i Catalunya en general maltracte els turistes, en qualsevol cas a mi no m'agradaria massa que em tractessin com tractem nosaltres a la gent que ens visita. Preus cars, taxis que abusen, restaurants que ensarronen al visitant, i un grapat de bones maneres que passo de detallar aquí. Ara a més, pots trobar-te a la magnífica gent de la CUP que a través d'una de les seves variants folklòriques munten espectacles horribles de turismofòbia, deixant al turista que ens visita del tot acollonit. La turismofòbia no és un invent d'ara, però s'està instaurant com una nova moda que queda bé practicar-la. Tenim un país que la seva economia depèn fins a 11 per cent del PIB del turisme i aquí practiquem la turismofòbia sense cap mena de contemplació. El mes d'agost és sempre molt complicat, però aquestes noves maneres de fer país són una mica difícils d'entendre.


Comentaris

MOLÍ DEL CANYER ha dit…
Quan veig el que pasa a Barcelona crec que jo també patiria turismofobia. Bé jo vaig venir de l'area metropolitana i ara vaig a Barcelona quan no tinc cap més remei. No m'agraden el seus carrerer plens de turistes on sembla que no hagi una mida posible. No m'agrada una ciutat que "escupeix" als seus ciudatans cap a els pobles de les afores perquè ara resulta que en barris amb una bona xarxa social ja no hi ha lloc per aquells que han viscut sempre. No m'agrada l'explotació de pisos i apartaments on només tenen cabuda aquells que venen per una nit o dos. Sencillament ja no m'agrada Barcelona no li trobo cap encant quan aquesra ciutat s'ha convertit en un parc tematic.
Fa unes setmanes vaig baixar a BCN per fer unes gestions. Els seus carrers eren plens de gent de tot arreu. No, a mi tampoc m'entusiasma massa tanta gent. Ho evito tot el que puc. Això passa en aquests moments a moltes altres ciutats. El turisme ja no és una cosa exclusiva de poca gent s'ha generalitzat i això suposa tenir problemes com els que comentes. És una qüestió que els governs han de fer-hi alguna cosa, no només pensar amb el tema econòmic. Diguem-ne que la solució cupaire no és massa acceptable. S'haurà de posar una mica d'imaginació i en qualsevol cas fer-ho amb elegància. Tothom és mereix el millor, els que venen també. I nosaltres hem optat per aquest model que a curt termini també petarà. Merci pel comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…