quimbonaventura.com

Volem ballar, volem cantar, volem llegir, volem saltar, volem anar a passejar, volem estimar, volem sexe, el volem de totes les maneres possibles, volem anar a l'escola normal, volem anar al cinema, volem entrar als centres culturals, volem poder entrar a les botigues, als bancs, a les farmàcies, i poder-ho fer sense haver de demanar ajuda, volem treballar, volem treballar com qualsevol ciutadà, volem guanyar-nos la vida, volem oportunitats, volem poder posar benzina sense que sigui un veritable sarau, volem conduir, volem aparcar en places reservades, volem que ens respectin les places reservades, volem riure, volem plorar de tant riure, volem respecte, volem polítics que sàpiguen millorar les coses de la discapacitat, volem manar, volem viure a casa, volem que les famílies no els costi tants diners tenir un fill o parent discapacitat, volem anar d'excursió i no haver de quedar-nos lluny de les coses interessants, volem amics i amigues, volem fer un cafè, un tallat o un gin …

Els anuncis de les cadires de rodes ja són semblants a la publicitat que surt a la televisió dels cotxes. Hi posen imaginació, però també hi reforcen la visió tècnica del producte. És el cas d'aquesta cadira, però n'hi ha moltes d'altres que es publiciten d'aquesta manera. La indústria ortopèdica és ja un sector que està ple d'enginyers, matemàtics i computadores que dissenyen gairebé a mida del que demani el client. Són productes precisos, cars, d'alt valor afegit i s'hauria de potenciar que aquest sector tingués una bona presència aquí. No n'hi ha, o millor dit, hi ha molt poca cosa. Els preus d'aquestes cadires són també innaccessibles pels usuaris, lluny dels preus que estableixen les administracions públiques per afrontar equipaments que són absolutament necessaris. Els països que encapçalen el disseny i la investigació en aquest negoci també són els que financen sense recança als usuaris, de manera que puguin gaudir de la millor tecnologia pe…

Àngela Merkel guanya, però perd. Perd la possibilitat de formar un govern més o menys solvent amb els d'SPD (Socialdemocracia) perquè tots han perdut molts vots. La pèrdua d'aquests vots han permès al partit mig nazi AfD entrar al Parlament amb 94 escons. Aquest partit té un programa de 73 pàgines i la veritat és que fa por. Fan un seguit de propostes que són dels anys 30 i 40 del segle XX, els pitjors anys d'Europa, els previs a la Segona Guerra Mundial amb arguments populistes i més o menys actualitzats a la situació que viu ara mateix Alemanya i Europa; expulsar a gent per raó de raça o religió, sortir de la Unió Europea, abandonar l'Euro, dinamitar-ho gairebé tot. És una opció molt perillosa que compta amb el suport de la ultradreta francesa i holandesa. El col·lapse de SPD s'afegeix a l'enfonsament del PSF i la situació dels partits socialdemocrates de la resta d'Europa. 
L'entrada de l'ultradreta alemanya al Bundestag no és una bona notícia. …

El 27 de setembre, a les 12h i al davant del Departament de Treball i Afers Socials, diferents entitats representants del col·lectiu de persones amb discapacitat física, es manifestaran per expressar el seu malestar envers les retallades que han patit les subvencions dels CETs. La concentració l’encapçalaran la FECETC i ECOM (on MIFAS hi està representada), FEACEM, AECEMFO Catalunya, COCEMFE Catalunya, ASPAYM Catalunya, FESOCA i ASESCAT amb l’objectiu de protestar contra les noves polítiques que vol impulsar el Govern de Catalunya, unes normes que només garanteixen la subvenció del 50% del Salari Mínim Interprofessional que estableix la llei per als treballadors amb discapacitat amb especials dificultats i que exclou la majoria de persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial, posant en perill el lloc de treball de prop de 7.000 persones.. Les entitats demanaran que es destinin els recursos necessaris per garantir la subvenció del 50% del Salari Mínim Interprofessional a tot…

Borgen és una sèrie danesa que s'està emetent aquests dies en obert pel canal de la Vanguardia, el 8tv. No l'havia vist mai, no tinc televisió de pagament. No entenc el concepte de pagament en això de la televisió, de moment no ho veig necessari. La sèrie narra en un format de ficció les entranyes de la política danesa i el joc brut que s'utilitza per arribar com sigui al poder. En aquesta sèrie que s'emet els dimarts al vespre hi ha saraus de tot tipus i he llegit que té varies temporades. Em fa una certa gràcia que s'emeti Borgen en el moment que a Catalunya parlem sovint de Dinamarca. La Catalunya que volem serà la Dinamarca del sud, això ho hem llegit i escoltat moltes vegades. 
Dinamarca té una estructura administrativa i política interessant. És una monarquia parlamentaria i la seva cambra parlamentaria té 179 escons. La seva economia té una força exportadora molt alta, en productes i serveis de valor afegit. Té una renda per capita de gairebé 50 mil dòlars …

Avui he vist a TV3 que explicaven que el Seat 600 celebra el seus 60 anys. No n'estava al cas. El 600 és un cotxe especial. Petit, rabiós, espantós de línia però molt atractiu, és el cotxe que molta gent va somiar poder-ne tenir un. Quan els SEAT 600 ja eren vells servien per fer-hi algunes gamberrades i posar-lo en situacions difícils. En Roberto Sánchez, un enginyer industrial que estiuejava a les Planes va decidir un estiu, la veritat no recordo quin, que ja era hora de que aprenguéssim a conduir. Els seus fills i un servidor anàvem al circuït de Motocross de les Planes per aprendre a conduir. Teníem 13 o 14 anys i era tota una novetat per a nosaltres. Va ser molt emocionant. En Roberto va pujar des de Barcelona el seu SEAT 600 que tenia la matrícula B-522522 i amb tota la paciència del món ens van ensenyar a portar el cotxe. Jo crec que és l'edat perfecte per perdre la por, però convé fer-ho en llocs més o menys tancats, controlats i fàcils de fer-hi tombs en cotxe.
Recor…

Imatges en exclusiva de l'exposició que ADIF organitza a l'estació de RENFE de Girona quan a la ciutat  hi cauen quatre gotes. És fàcil de veure-la. Només heu de visitar-la un dia qualsevol que hi hagi una mica de pluja. Al vestíbul de l'estació hi queda instal·lada aquesta "performance" improvisada i autèntica. En aquest cas les galledes de disseny eren blaves, però jo ho he  pogut veure en altres colors. El blau té un toc d'autenticitat que altres colors no tenen. Les galledes de disseny tenen la funció de recollir l'aigua que cau del modern sostre, també de disseny, de no fa massa temps. L'estació va ser remodelada per l'arribada a la ciutat de l'alta velocitat, arribada que va ser lenta i carregosa, però que un dia va arribar-hi de debò. Per complementar l'exposició s'hi posen també uns senyals que adverteixen de que pots patinar-hi, que la veritat sigui dita hi queden molt bé. És made in ADIF, la principal operadora de trens i es…

La pel·lícula de Carla Simon, Estiu 1993, ara també Summer 1993 representarà a Espanya dins de la selecció de cintes que la gent de Hollywood haurà de seleccionar per rebre un Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Queda encara camí, perquè ha de passar els filtres més durs. Tinc la percepció de que se'n sortirà, més que tot perquè Estiu 1993 és una obra interessant, diferent i molt innovadora. Crec que pot agradar fora d'aquí i els EUA especialment. Espero que la sort acompanyi a la Carla, seria un premi meravellós que s'hauria de celebrar en un format de festa grossa. 
Curiosament a les Planes d'Hostoles ja tenim també mig Oscar d'un noi que es diu Laurent Witz que és fill de Angelina Guterrez i a l'hora nét de Ramona Albareda, una dona que va marxar del poble amb la retirada Republicana de l'any 1939 i que es va establir finalment a prop de Cahors (Departament de Lot). En Laurent va rebre un Oscar per un curtmetratge d'animació que s…

Sóc dels que penso que Iñaki Gabilondo és una veu periodística autoritzada, per l'estil, per l'educació i per l'encert dels temes que tracta. Porta molt temps parlant en el seu vídeo-blog del tema català, ho explica i detalla molt bé. Avui ha publicat aquesta reflexió i crec que val la pena compartir-la. A més ho comparteixo plenament. El primer d'octubre s'acosta i l'ambient comença a estar molt carregat. Tots disparen discursos i amenaces però ningú diu res nou que valgui la pena escoltar. Tampoc veig cap gest important, suposant que a hores d'ara n'hi hagués algun. La confrontació està servida i com diu Gabilondo tot plegat serà molt difícil de girar.

L'Agustí Reverter és l'home del temps de les Planes d'Hostoles. Té les eines que necessita, però suposo que el més important és l'esperit que hi posa. Diàriament passa la informació allà on calgui, i la penja al Facebook i a les xarxes socials perquè la gent estigui al cas. Sabem diàriament la temperatura màxima i mínima del poble i el grau d'humitat i la cosa dels vents i la direcció que bufen. També penja una foto, gairebé cada dia. El segueixo i el llegeixo, és una manera de tenir les Planes més a prop. Moltes gràcies per ser-hi i felicitats per la feina que fas, sabent que la fas amb molt d'entusiasme. La foto d'avui diumenge és fantàstica, per això la penjo també. En línia.

Els de Corea del Nord ja tenen la bomba de hidrogen. Es veu que era molt necessària tenir-la perquè la col·lecció no estava del tot completa sense aquesta peça. Aquesta matinada l'han inaugurada amb èxit i la presentadora habitual de la televisió nord-coreana ha donat la nova amb l'estusiame habitual. La dona a més ha dit que aquest tipus de bomba pot posar-se en un míssil de llarg recorregut al mateix temps que ensenyava una fotografia del gran líder al costat de la suposada bomba.
Aquest tipus de material és per tenir-lo de cara a l'aparador i no se'n pot fer cap mena d'ús. Ells ho saben, al igual que la resta de potències atòmiques del planeta. Tenir armes atòmiques serveix per formar part d'un club aparentment respectable, però poca cosa més. La guerra freda ens va demostrar que són armes que no es poden utilitzar perquè qui la llenci primer quedarà fora de combat en poca estona. El règim de Corea del Nord no és cap excepció. Hi haurà un grapat d'amena…