Passa al contingut principal

Dinamarca

Borgen és una sèrie danesa que s'està emetent aquests dies en obert pel canal de la Vanguardia, el 8tv. No l'havia vist mai, no tinc televisió de pagament. No entenc el concepte de pagament en això de la televisió, de moment no ho veig necessari. La sèrie narra en un format de ficció les entranyes de la política danesa i el joc brut que s'utilitza per arribar com sigui al poder. En aquesta sèrie que s'emet els dimarts al vespre hi ha saraus de tot tipus i he llegit que té varies temporades. Em fa una certa gràcia que s'emeti Borgen en el moment que a Catalunya parlem sovint de Dinamarca. La Catalunya que volem serà la Dinamarca del sud, això ho hem llegit i escoltat moltes vegades. 

Dinamarca té una estructura administrativa i política interessant. És una monarquia parlamentaria i la seva cambra parlamentaria té 179 escons. La seva economia té una força exportadora molt alta, en productes i serveis de valor afegit. Té una renda per capita de gairebé 50 mil dòlars USA i és membre de la Unió Europea des de 1973. No té l'euro com a moneda, tot i que el seu Banc Central està en línia amb el BCE. Els danesos tenen una connexió comercial i cultural molt alta amb Suècia i Noruega, també amb Finlàndia, però els cauen una mica més lluny. El banc més important de la zona nòrdica és danès, el Nordea, que per cert té una petita seu a Barcelona. Quan treballava en el sector de la maquinària, ara fa uns anys, hi compràvem tecnologia, components molt especialitzats i bastant cars, però amb molt bones garanties de funcionament.

És bo que els catalans mirem Dinamarca com un referent. No és mala idea, però convé tenir present que els polítics d'aquell país van en bicicleta al Parlament, també que dedica sense problemes el 0,7 per cent del seu PIB a la cooperació exterior i que és seriosa i supervisada. La corrupció no és innexistent, però no té res a verue amb Catalunya i tampoc amb Espanya. Els danesos paguen impostos que a Catalunya serien impensables i en aquest punt m'agradaria dir que és un país que tracta bé o molt bé a les persones discapacitades amb necessitats especials. No és el nostre cas. A Catalunya la discapacitat està sota sospita constament i el govern actual ha pres decisions que no s'havien vist mai i que suposen un retrocés fins a 1974. La resta de comparacions són molt complicades de fer. Especialment en aquests moments que les aigües estan molt sacsejades i sense saber a peu de riu si l'aigua puja o baixa.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…