Passa al contingut principal

10 anys de bloc

Aquesta setmana -més o menys- fa 10 anys que aquest bloc existeix. No pensava que la cosa tingués tanta durada, perquè són coses que es comencen amb la intenció de durar, però no sol ser habitual que durin. En fi, 10 anys tampoc és tant, però estic content. En aquest període he fet unes 2.100 entrades i el comptador diu que he tingut moltes visites. Jo diria que el comptador va a la seva bola i en realitat el primer visitant d'aquest bloc sóc jo mateix, que miro i rellegeixo el que he escrit. 

Quan vaig començar el bloc era Vicepresident de MIFAS, sabia que eren els meus darrers anys a l'associació com a responsable de no res, i d'alguna manera volia continuar dient-hi la meva, especialment en temes de discapacitat. Més tard vaig ser regidor de l'Ajuntament de Girona i vaig creure oportú potenciar l'eina del bloc. Era en certa manera una obligació, donat que ets un representant de la ciutat i poc o molt has de donar explicacions del que fas i de tot el que opines del funcionament de l'Ajuntament de Girona. Un cop deixat el càrrec de regidor vaig pensar que era una sortida per distreure'm una mica i dir-hi la meva. En aquest país hi ha molta cridòria i molta xerrameca i per tant que jo hi participi no ha de tenir cap importància. 

Vull agrair especialment a Carles Campuzano i a Pia Bosch que varen animar-me a tirar endavant el bloc, i de manera molt especial a les persones que hi han contribuït d'alguna manera; Sara Devesa, Anna Collado (que ens va deixar); en Pep Serrat i Assumpció Torrent; totes aquestes persones, juntament amb Joan Pahisa han fet suggerències i correccions ortogràfiques. També els ànims que va donar-me en Fermí Sidera, que també ens va deixar no fa massa. Avui i des d'aquí el meu màxim agraïment. Lògicament també dono les gràcies a la gent que s'hi encanta de tant en tant. M'agrada això de tenir un espai propi i dir el que em passa pel cap. No agrada a tothom el que jo escric, i això és lògic i així ha de ser. Gràcies a tots i a totes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…