Ves al contingut principal

10 anys de bloc

Aquesta setmana -més o menys- fa 10 anys que aquest bloc existeix. No pensava que la cosa tingués tanta durada, perquè són coses que es comencen amb la intenció de durar, però no sol ser habitual que durin. En fi, 10 anys tampoc és tant, però estic content. En aquest període he fet unes 2.100 entrades i el comptador diu que he tingut moltes visites. Jo diria que el comptador va a la seva bola i en realitat el primer visitant d'aquest bloc sóc jo mateix, que miro i rellegeixo el que he escrit. 

Quan vaig començar el bloc era Vicepresident de MIFAS, sabia que eren els meus darrers anys a l'associació com a responsable de no res, i d'alguna manera volia continuar dient-hi la meva, especialment en temes de discapacitat. Més tard vaig ser regidor de l'Ajuntament de Girona i vaig creure oportú potenciar l'eina del bloc. Era en certa manera una obligació, donat que ets un representant de la ciutat i poc o molt has de donar explicacions del que fas i de tot el que opines del funcionament de l'Ajuntament de Girona. Un cop deixat el càrrec de regidor vaig pensar que era una sortida per distreure'm una mica i dir-hi la meva. En aquest país hi ha molta cridòria i molta xerrameca i per tant que jo hi participi no ha de tenir cap importància. 

Vull agrair especialment a Carles Campuzano i a Pia Bosch que varen animar-me a tirar endavant el bloc, i de manera molt especial a les persones que hi han contribuït d'alguna manera; Sara Devesa, Anna Collado (que ens va deixar); en Pep Serrat i Assumpció Torrent; totes aquestes persones, juntament amb Joan Pahisa han fet suggerències i correccions ortogràfiques. També els ànims que va donar-me en Fermí Sidera, que també ens va deixar no fa massa. Avui i des d'aquí el meu màxim agraïment. Lògicament també dono les gràcies a la gent que s'hi encanta de tant en tant. M'agrada això de tenir un espai propi i dir el que em passa pel cap. No agrada a tothom el que jo escric, i això és lògic i així ha de ser. Gràcies a tots i a totes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…