Ves al contingut principal

Delayed

Vaig seguir la sessió parlamentària d'ahir a mitges. Molt refredat, no volia estar a casa, de manera que vaig anar al Ruth Vela Gym ha passar l'estona, a veure les noies que estan contentes per ser les guanyadores del Món de Kangoo-Jump. Sortint vaig intentar agafar el fil del que passava i encara l'estic buscant. No ho vaig entendre massa res i després de llegir una desena de diaris digitals encara no ho entenc. Puigdemont va dir que declarava la independència, però la suspenia; admeto que això ja és difícil, però després d'acabar el debat sense rèpliques; o sigui, una exposició de monòlegs, els diputats independentistes varen signar un document que no era oficial però que porta l'escut oficial. Ho varen fer a la sala del costat del saló de Plens, però dins del Palau del Parlament de Catalunya. 

La maniobra, com dic, és difícil d'entendre. Cosa de polítics, suposo, però la vicepresidenta del Govern espanyol no ho ha entès així i ha dit que avui al matí es reunirà el Consell de Ministres en sessió extraordinària per estudiar la cosa, el moment. No va dir si havien entès el que havia passat al Parlament, tampoc va admetre preguntes, o sigui, un altre monòleg. Va fer veure que posava mala cara, diguem-ne cara d'enfurismada. La Sáenz de Santamaria és una dona que té un riure dubtós, de poca gràcia i desconeixem si sortirà per la dreta o per la porta del fons a la dreta del tot.

Ara no sabem que passarà. La independència sense independència és molt estranya. És un estat d'ànim una mica confús però totalment nou. En aquest escenari no hi havíem estat mai i no sabem si és una aturada per veure l'estació o si hem quedat en via morta. Quedem a l'espera que algú ens digui alguna cosa. És com estar en un aeroport i que t'acabin de dir que no volaràs, però que no marxis perquè la companyia aèria està buscant alternatives per col·locar-te en un altre vol. Fa uns dies, ja vaig dir que Puigdemont no sabíem que diria, però que no perdria el seu moment de màxima audiència per sortir amb una cosa nova. La previsió no ha fallat, però això no vol dir que estiguem millor que abans de les sis de la tarda d'ahir dimarts. 

Més enllà de l'humor metafòric que jo hi posi, hem d'admetre que la cosa ja no té cap gràcia. És seriosa i no sabem quina serà la sortida. Va agradar-me el que va dir Enric Juliana fa uns dies en un d'aquests debats a mitjanit; atenció en no humiliar Catalunya, seria un gran error. Però també he de dir que segueixo amb preocupació el daltabaix econòmic que estem vivint. També cal dir que el govern que tenim no està governant, està només pendent de la qüestió Procés, i per tant hi ha un grapat de coses aturades, i les finances intervingudes. Al meu entendre, la situació s'agreuja i s'allarga encara més. Tot plegat està més confús que ahir i ara sí que la gent està amoïnada. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…