Passa al contingut principal

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.

En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, tot i que en realitat ja ho estem. Aquesta setmana les principals empreses catalanes han fugit físcalment de Catalunya, han traslladat les seves seus socials a diferents llocs de l'estat espanyol per protegir els seus interessos, la banca especialment. El Banc de Sabadell que té una línia d'ajuts de l'estat espanyol per haver absorbit en el seu moment la CAM ha estat la primera en tirar pel dret. Caixabank la seguirà sense problemes perquè els seus clients de fora de Catalunya representen 2/3 del total. Són dues entitats bancàries que volen estar sota les normes del BCE i de la Unió Europea i no queda clar que una possible independència de Catalunya els permeti sobreviure. Després de la banca venen les grans cotitzades, fins a 16 en poques hores i ho seguiran fent un grapat d'empreses més, sobretot aquelles que la base de la seva clientela és a Espanya. Molts d'altres estan esperant precisament a les 18 hores del proper dimarts per prendre decisions. 

Ara mateix hi ha una gran cridòria a la televisió i ràdios quan parlant de tot això. Partidaris i detractors fan grans proclamacions i severes advertències, el paisatge que s'està creant és difícil d'entendre que sigui del tot real. El paper de la premsa en general i vist una mica de lluny ha estat lamentable. Convindria que fessin una reflexió de com han estat tractant el tema, i si han estat dignes en la comunicació periodística dels fets. Lògicament hi ha matisos, clar que sí, però hem viscut unes manipulacions i falsedats que en alguns casos han superat el sentit comú. Veure economistes de colors ensarronant al personal i tertulians dient que si la gent no ha anat a votar és el seu problema és d'una imbecilitat difícil de superar. Necessitem una mica de sentit comú.

Finalment el referèndum ha tingut una participació del 43 per cent de la població que tenia dret a votar. Les darreres eleccions autonòmiques va ser del 77 per cent i la jornada del 9N va tenir una participació que va ser una mica superior a la del diumenge passat. No crec que Puigdemont demani al Parlament proclamar la República, no té base suficient. Té l'entusiasme de molta gent, la xifra és extraordinària, però li caldrien 15-20 punts més per ser donada per bona. I més enllà dels resultats, és preocupant que les empreses; l'economia catalana són empreses, hagin decidit fugir d'escena. Caldrà serenor i parlar molt de com resoldre la situació. Imaginació i resil·liència, d'això ja n'anirem parlant. En qualsevol cas s'hauran de posar eines per recuperar la il·lusió d'un poble que és valent, però que amb algunes coses no l'acabem d'encertar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.