Passa al contingut principal

Tempestes

En el moment de fer aquest post el dilluns ja ha començat però ningú ha aixecat la persiana encara. És dilluns 16 d'octubre i la setmana promet tempestes en totes les seves versions. No és que sigui massa engrescador entrar-hi. El matí d'aquest dilluns hi ha citacions a l'Audiència Nacional per el màxim responsable -no polític- dels Mossos i també hi hauran de fer-hi un tomb els responsables de l'ANC i Òmniun Cultural, les dues branques civils de tot el Procés. La premsa no es pot llegir, vaja, sí que es pot fer, però s'ha de repassar amb les ulleres de sol posades. Es preveuen tota mena de desgràcies per l'economia catalana, pels seus polítics i per suposat per a tota la població que viu aquí. No s'esperen avanços significatius pel que fa el diàleg, o sigui que aquí no enraona ningú amb ningú, almenys oficialment. i per tant haurem d'estar enganxat als mòbils per saber la darrere hora, el darrer minut. 

Suposo que la classe política està al cas de que així, amb aquesta incertesa és molt complicat viure. El ritme de preocupació i ensurts té una durada limitada i s'enyora la tranquil·litat, tot i que en els darrers anys són dues paraules desconegudes, oblidades i ens estem acostumant a les pedregades d'uns i d'altres. Cada sector té la seva afició i aquestes s'estan allunyant del sentit comú. S'hauria de baixar una mica la tensió, la pressió a la que estem sotmesos. 

En temes econòmics cal tenir present que el govern central ha dit que farà una nova previsió de creixement. La situació catalana no només està afectant a la economia d'aquí, també la de tot Espanya que pot veure's greument afectada, especialment si la reacció de l'estat espanyol és una actuació fora de context, dins de la civilitat que ha de tenir qualsevol país que es consideri avançat.

Parlar seria el més fàcil. Queda clar que no haver fet el referèndum en el seu moment, quan la gent el demanava ha estat un error. La constitució espanyola ho permet sense problemes perquè és un document que se'n pot fer una lectura oberta i senzilla. La oposició frontal del govern de Rajoy ha comportat que el viatge sigui llarg i en aquests moment molt car, quan podia haver estat curt i ràpid. I ara a més hem d'escoltar declaracions incendiàries que són del tot impresentables, com les del portaveu del PP, un tal Casado que és un indocumentat i que no té ni la més mínima coneixença de l'Espanya diversa que el seu partit fa veure que no entén. 

Setmana de tempestes, serà llarga i pesada. Esperem que hi hagi sentit comú, que no hi hagi pèrdua de papers i que tothom preservi la concòrdia. A mi la paraula Concòrdia m'agrada però no estic segur que els que manen la sàpiguen usar massa. A veure si l'aprenen a utilitzar. En Casado aquell ja fa tard, i ja no ha passat de la b, la b de bocamoll. Redéu quina tardor i quina sequera que tenim!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…