Ves al contingut principal

Turisme accessible, el gran descobriment

Llegeixo pel twitter i per diferents xarxes socials que el CERMI fa un congrés a Castelló de la Plana per parlar del turisme accessible. Molt bé, els felicito, però anem tard, molt tard. Clar que val més arribar-hi encara que sigui fora de plaç. Les normes, lleis d'accessibilitat en aquest país s'han respectat molt poc. Ara, des de no fa molt, han descobert que això del turisme és una solució que val la pena fer-hi una aposta, resulta que és un nínxol de negoci important i pot generar ocupació i molts ingressos. Benvinguts a la realitat. També han descobert que els que tenim discapacitat fem excursions, viatges. Anem a hotels i paguem com tothom i els empresaris del sector s'adonen que som gent més o menys normal i corrent. En general cal tenir les coses una mica cuidades i procurar que els turistes aquests puguin entrar i sortir de l'habitació, de la piscina i que les entrades dels establiments no hi hagi graons o obstacles. O sigui, grans descobriments del segle XXI. 

Passejant per un parell de municipis de la costa d'Almeria he pogut retratar dos exemples de com fan les coses dues poblacions diguem-ne turístiques. La primera és Carboneras, on les rampes dels carrers són mortals. Si les puges estàs mort, perquè quan arribes a dalt has perdut el cap i si les baixes també. Són el que jo en dic rampes amb acompanyats forçuts. O sigui que si les fas sol o sola prens mal segur. A Garrucha, un poble més o menys proper les coses són una mica més elaborades. S'ho han treballat amb més gràcia i sense que ningú s'hagi de morir per anar a la platja o circular pels seus carrers. En fi, turisme accessible, el gran invent que alguns descobreixen tard, però que consti que són molt benvinguts. Penjo un parell de fotos d'això que us explico.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…