Ves al contingut principal

En Comin s'ho ha passat molt bé

En Toni Comin diu que tot era inviable i que ell prefereix quedar-se amb la part èpica del relat, la part més divertida i més irresponsable, suposo. En Comin era fins fa quatre dies el Conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, una feina per la qual ha cobrat un dineral per fer-la i no l'ha fet. En Comin comenta l'aventura, com un nen de casa bona que pot permetre's tirar-se unes vacances en un despatx de la Generalitat de Catalunya com si fos un joc. La salut dels catalans ha estat durant uns quants mesos en mans d'aquest vailet, un irresponsable que ara a més explica que tot plegat era una broma pesada, fent-se el simpàtic a través dels mitjans que se l'escolten.  La veritat és que el Comin no m'ha decebut mai perquè mai vaig apostar un cèntim per ell. Ja sabia que era un venedor de motos i quan varen fer-lo conseller va semblar-me que era un propagandista de la seva pròpia figura, només superat pel propi Puigdemont que en això és difícil superar-lo.

Afortunadament el dia a dia de la sanitat catalana està en mans de molt bons professionals, lluny de la realitat política que hem viscut durant un grapat de mesos. En Comin és un ingenu que hauria de jugar a l'scalextric o alguna cosa d'aquestes i deixar les coses serioses per la gent més seriosa. El procés a Catalunya ha fet molt mal, l'està fent i continuarà sent una pedra negativa que portarem a la sabata durant una bona temporada. La crítica que s'hagi de fer convé que es faci, però si us plau, demanem serenor i que al mig d'aquesta reflexió traieu personatges com aquest. Quina vergonya.




Comentaris

Dr. Josep M Sans ha dit…
No m'agrada fer llenya de l'arbre caigut. Criticar a qui està patint exili em sembla un acte de crueltat i es injust. Si no t'agrada la expressió és lliure, però tampoc ho ha fet tan malament. No és la Gelli ni el Boi Ruiz. Pot haver estat maldestre però no és lladre ni mentider

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…