Passa al contingut principal

En Comin s'ho ha passat molt bé

En Toni Comin diu que tot era inviable i que ell prefereix quedar-se amb la part èpica del relat, la part més divertida i més irresponsable, suposo. En Comin era fins fa quatre dies el Conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, una feina per la qual ha cobrat un dineral per fer-la i no l'ha fet. En Comin comenta l'aventura, com un nen de casa bona que pot permetre's tirar-se unes vacances en un despatx de la Generalitat de Catalunya com si fos un joc. La salut dels catalans ha estat durant uns quants mesos en mans d'aquest vailet, un irresponsable que ara a més explica que tot plegat era una broma pesada, fent-se el simpàtic a través dels mitjans que se l'escolten.  La veritat és que el Comin no m'ha decebut mai perquè mai vaig apostar un cèntim per ell. Ja sabia que era un venedor de motos i quan varen fer-lo conseller va semblar-me que era un propagandista de la seva pròpia figura, només superat pel propi Puigdemont que en això és difícil superar-lo.

Afortunadament el dia a dia de la sanitat catalana està en mans de molt bons professionals, lluny de la realitat política que hem viscut durant un grapat de mesos. En Comin és un ingenu que hauria de jugar a l'scalextric o alguna cosa d'aquestes i deixar les coses serioses per la gent més seriosa. El procés a Catalunya ha fet molt mal, l'està fent i continuarà sent una pedra negativa que portarem a la sabata durant una bona temporada. La crítica que s'hagi de fer convé que es faci, però si us plau, demanem serenor i que al mig d'aquesta reflexió traieu personatges com aquest. Quina vergonya.




Comentaris

Dr. Josep M Sans ha dit…
No m'agrada fer llenya de l'arbre caigut. Criticar a qui està patint exili em sembla un acte de crueltat i es injust. Si no t'agrada la expressió és lliure, però tampoc ho ha fet tan malament. No és la Gelli ni el Boi Ruiz. Pot haver estat maldestre però no és lladre ni mentider

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…