Passa al contingut principal

Pèrdues i guanys

Artur Mas va dir ahir a 8Tv que el procés ha estat positiu per Catalunya i que els independentistes han guanyat terreny. Va explicar que abans del procés hi havia poca gent convençuda i que ara eren el voltant del 50 per cent. Artur Mas té raó, estadísticament parlant, és clar, però no va explicar a quin preu ens està sortint tot això. Sense justificar de cap manera l'actitud del govern central que és del tot impresentable, el procés català ha suposat el trencament de la concòrdia a Catalunya, això, només això és un cost que al meu entendre és massa alt. Catalunya està formada per una societat mixta, plural, plena de matisos i el procés ha dinamitat aquesta concòrdia. No parlo de convivència perquè crec que no s'ha arribat a aquest punt, però també s'hauria de valorar, s'hauran de cosir novament moltes peces.

Econòmicament parlant el procés no és pot calcular encara. Sóc dels que penso que les pèrdues són incalculables, molt fortes i això afectarà a l'economia dels propers anys. Catalunya és un país amb una forta potència econòmica, laboral i social i això segurament es recuperarà en una temporada, més o menys llarga, però és recuperarà. L'altre factor important és el prestigi. A nivell estatal i europeu el prestigi està força baix. Crec que el prestigi espanyol també ha quedat molt tocat, la qual cosa no vol dir que sigui una alegria per cap de les parts. La fugida de Carles Puigdemont no hi ajuda massa, està sent vista des de fora de Catalunya i d'Espanya com una situació que no és normal i les seves aparicions en premsa dient coses cada vegada més estranyes compliquen encara més la imatge catalana. Hem deixat d'aparèixer en els titulars grossos per sortir en els més petits o no sortir directament. Per recuperar tot això convé normalitat, serietat i seguretat governamental. 

Llegeixo que Artur Mas demana als ciutadans que varen anar a votar el 9 de novembre de 2014 que col·laborin econòmicament per poder fer front a l'import que ha d'ingressar al Tribunal de Comptes. És increïble però cert. Tot plegat són les primeres pèrdues, però ell explicava que hem sortit guanyant amb tot això. Conec personalment a Artur Mas, va convidar-me a fer una xerrada fa uns anys, per parlar precisament de la importància de la força a Catalunya. Repassaré els vídeos, però ell hauria de fer el mateix.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…