Passa al contingut principal

El discurs del Rei

El Rei d'Espanya va fer el seu discurs de Nadal tradicional, gens tradicional. Va repassar els problemes que els espanyol es manifesten estar preocupats en les enquestes que publica el CESID i després va dedicar una bona estona a parlar de Catalunya. Felip VI va equivocar-se el mes d'octubre fent una dura intervenció de part, en el cas de Catalunya. Ell podia haver estat part de la solució i a partir d'aquell moment va passar a formar part del problema. Ara els seus discursos estan vistos de forma sectària, partidista i molt poc representiva en el cas dels catalans. Sotmetre's al discurs del govern central va deixar-lo fora de les possibles solucions. Hagués estat la persona idònia per fer demanar calma i que les parts parlessin sense cap mena de límits i d'aquesta manera s'apropessin posicions llunyanes. Ara tot això ja no pot fer-ho. 

La premsa explica les coses a la seva manera. La d'aquí diu que el Rei s'apropa una mica i altres titulars diuen que s'allunya encara més. En qualsevol cas estem donant voltes sobre la mateixa qüestió des de fa temps i el cap d'estat ja va prendre part fa temps. Els silencis a vegades són la millor opció possible, especialment quan no pots justificar algunes actituds. No va haver-hi aquest silenci, molta gent va aplaudir-ho, però la societat catalana de forma majoritària va condemnar les seves advertències. Que desitgi bon Nadal i totes aquestes coses ja no tenen cap importància; que demani el compliment de la legalitat i el que el proper govern ho sigui de tots és normal i té tota la raó. Ell també s'ho pot aplicar; hauria de ser el rei de tots i mirar-se les coses des de la perspectiva més general i entendre el perquè passen determinades coses en el país que és cap d'estat. Ha de ser una mica més hàbil.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…