Passa al contingut principal

Jerusalem

En Trump és un incendiari i això no és cap novetat. Per allà on passa hi ha foc. Darrere seu hi hauria d'haver un parc de bombers sencer perquè tindria feina cada dia i a totes hores. Avui l'home ens ha fet una demostració d'aquesta capacitat d'encendre focs amb eficàcia, reconeixent Jerusalem com a capital d'Israel. És un reconeixament sense cap efecte pràctic, perquè Jerusalem és la ciutat on hi ha el Parlament d'Israel, la seu del Primer Ministre, la seu del President de la República i tots els edificis del Govern de l'estat hebreu, per tant ja sabem que és la capital, però també ho és de Palestina, encara que la seu de les seves institucions estigui a les afores de la ciutat. Jerusalem és la capital de moltes coses, a més de ser una ciutat fresca, freda i humida. Jerusalem és segurament una de les ciutats més importants del món i especialment pels jueus, cristians i musulmans i fins i tot per més gent.

Amb aquestes declaracions Trump encén un conflicte que no s'ha apagat mai del tot. Dóna aire a una part del conflicte i ofega a la part contrària, fent com mai ningú havia fet, una foguera a l'epicentre d'una de les zones més complicades del planeta. És una falta de responsabilitat, de categoria i proclama a tort i a dret el seu menyspreu al poble palestí. No ha estat una bona idea. No ha dit res de l'altre món, fins i tot ha dit una evidència, però aquí no és discutia el contingut, sinó el continent de la qüestió. Tampoc descarto que en properes declaracions faci més proclamacions per tocar als nassos al personal, més que tot perquè és la seva especialitat i poca cosa més. Jerusalem és la capital d'Israel, però al mateix temps ha de ser una ciutat oberta i per a tothom. Ara les coses seguiran igual en la pràctica, però haurà caldejat l'ambient amb unes declaracions que eren del tot innecessàries. Mig món li donarà la raó, l'altre mig no, i ell sortirà a les portades de tots els informatius i diaris del món que és exactament allà on volia sortir.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…