Ves al contingut principal

La campanya

La campanya electoral és fluixa pel que fa a continguts. La Generalitat de Catalunya gestiona gairebé 34.000 milions d'euros i amb aquests diners es poden fer moltes coses, també poden no fer-se, de fet, aquests darrers anys el Govern de Catalunya encapçalat primer per Artur Mas i després per Carles Puigdemont no ha fet massa res. Han optat per la posició de pilot automàtic i fer front a les despeses ordinàries i essencials, però sense cap política concreta. A Catalunya en aquests darrers mesos no s'ha fet cap mena de política econòmica i tampoc social. Podran dir que el Parlament va aprovar algunes mesures com la Llei de la Renda Mínima Garantida, però no conec a ningú que l'estigui cobrant. De fet, aquesta Llei és una declaració d'intencions -jo diria que bones- però a la pràctica va tirar-se endavant sense que existís cap pressupost que permeti fer-la realitat. Els propers governants hauran d'explicar si volen tirar-la endavant i si és així, com ho faran. 

En política social el Govern de Catalunya ha pres decisions una mica sorprenents. Ja n'he parlat algunes vegades en aquest bloc, sobretot aquelles que afecten a les persones amb discapacitat física, col·lectiu al que pertanyo. Els temes relatius a la salut dels catalans també hem perdut posicions. Tot i tenir bons professionals i bons gestors en les àrees sanitàries, la manca de direcció política provoca a la llarga un important desgavell. A Girona ningú ha explicat res del nou Trueta, just en el mateix moment que per causes diguem-ne desconegudes el Govern compra l'Hospital General de Catalunya, que era totalment privat. Hi ha altres exemples d'aquesta manca de direcció, especialment remarcables en temes socials i sanitaris. 

Pel que a a la qüestió econòmica, no he escoltat res important. Gairebé 3.000 empreses han canviat el seu domicili social i fiscal, 400 mil estalviadors han tret els seus diners de Catalunya, les inversions de les grans empreses estan aturades i els candidats no expliquen què pensen fer. Per tenir un país socialment avançat calen empreses que paguin impostos i generin riquesa, això és fàcil d'entendre, però ningú diu res. Tampoc he escoltat res dels salaris que hi ha a Catalunya, baixos tirant a molt baixos, i el cost de la vida per poder ser una persona normal. Diuen que existeix una recuperació econòmica i que la crisi del 2008-2009 ha quedat enrere, però em penso que això no ha arribat a massa famílies.

El debat és el mateix que teníem abans de les eleccions del 21 de desembre. Ningú ha sortit a fer un tomb fora del tema de la sobirania. Evidentment és el tema més important, perquè és essencial saber quin tipus d'arquitectura política volem tenir, però ens estem perdent la part més real i també la més pràctica. Queden encara uns dies perquè s'expliquin, però fins ara han dit ben poca cosa dels temes que a mi més em preocupen. Segurament sóc una mica ingenu i em faria gràcia per exemple que algú mencionés la paraula discapacitat, que tampoc és tan estranya. Si escolto a dir alguna cosa d'aquestes ja ho explicaré, encara que sigui una extravagància estranya.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…