Passa al contingut principal

La campanya

La campanya electoral és fluixa pel que fa a continguts. La Generalitat de Catalunya gestiona gairebé 34.000 milions d'euros i amb aquests diners es poden fer moltes coses, també poden no fer-se, de fet, aquests darrers anys el Govern de Catalunya encapçalat primer per Artur Mas i després per Carles Puigdemont no ha fet massa res. Han optat per la posició de pilot automàtic i fer front a les despeses ordinàries i essencials, però sense cap política concreta. A Catalunya en aquests darrers mesos no s'ha fet cap mena de política econòmica i tampoc social. Podran dir que el Parlament va aprovar algunes mesures com la Llei de la Renda Mínima Garantida, però no conec a ningú que l'estigui cobrant. De fet, aquesta Llei és una declaració d'intencions -jo diria que bones- però a la pràctica va tirar-se endavant sense que existís cap pressupost que permeti fer-la realitat. Els propers governants hauran d'explicar si volen tirar-la endavant i si és així, com ho faran. 

En política social el Govern de Catalunya ha pres decisions una mica sorprenents. Ja n'he parlat algunes vegades en aquest bloc, sobretot aquelles que afecten a les persones amb discapacitat física, col·lectiu al que pertanyo. Els temes relatius a la salut dels catalans també hem perdut posicions. Tot i tenir bons professionals i bons gestors en les àrees sanitàries, la manca de direcció política provoca a la llarga un important desgavell. A Girona ningú ha explicat res del nou Trueta, just en el mateix moment que per causes diguem-ne desconegudes el Govern compra l'Hospital General de Catalunya, que era totalment privat. Hi ha altres exemples d'aquesta manca de direcció, especialment remarcables en temes socials i sanitaris. 

Pel que a a la qüestió econòmica, no he escoltat res important. Gairebé 3.000 empreses han canviat el seu domicili social i fiscal, 400 mil estalviadors han tret els seus diners de Catalunya, les inversions de les grans empreses estan aturades i els candidats no expliquen què pensen fer. Per tenir un país socialment avançat calen empreses que paguin impostos i generin riquesa, això és fàcil d'entendre, però ningú diu res. Tampoc he escoltat res dels salaris que hi ha a Catalunya, baixos tirant a molt baixos, i el cost de la vida per poder ser una persona normal. Diuen que existeix una recuperació econòmica i que la crisi del 2008-2009 ha quedat enrere, però em penso que això no ha arribat a massa famílies.

El debat és el mateix que teníem abans de les eleccions del 21 de desembre. Ningú ha sortit a fer un tomb fora del tema de la sobirania. Evidentment és el tema més important, perquè és essencial saber quin tipus d'arquitectura política volem tenir, però ens estem perdent la part més real i també la més pràctica. Queden encara uns dies perquè s'expliquin, però fins ara han dit ben poca cosa dels temes que a mi més em preocupen. Segurament sóc una mica ingenu i em faria gràcia per exemple que algú mencionés la paraula discapacitat, que tampoc és tan estranya. Si escolto a dir alguna cosa d'aquestes ja ho explicaré, encara que sigui una extravagància estranya.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.