Ves al contingut principal

La diada de reflexió

A la majoria de països democràtics la jornada de reflexió no existeix. Tampoc hi ha límits respecte a la publicació d'enquestes. En el cas català això de les enquestes està més o menys superat perquè un diari d'Andorra publica una enquesta cada dia, fins i tot el mateix dia de les votacions. En aquesta ocasió fins i tot un diari escocès també hi participa. Les enquestes diuen que no guanya ningú, o sigui que l'escenari del proper Parlament de Catalunya està molt dividit. Sembla que el bloc unionista i el bloc soberanista empaten, més o menys, i els Comuns tindran la paraula. No serà fàcil, més que tot perquè el comuns han nedat en aigua freda i calenta al mateix temps, depenent del moment i de l'entorn.

L'altre detall de la campanya que s'acaba en poca estona és que no he escoltat la paraula "discapacitat" en cap moment. La més propera o aproximada ha estat la paraula "dependència" i es refereix al baix compliment de les prestacions que reconeix la Llei de l'Autonomia Personal i Dependència que va aprovar el Govern de l'estat fa uns anys però que la gestió a Catalunya va a càrrec -majoritariament- de la Generalitat de Catalunya. No he escoltat res més que estigués relacionat amb la discapacitat. He seguit la campanya amb interès i gairebé he suportat els dos debats televisius que s'han fet, a la Sexta i ahir a TV3. No sé si és mala senyal, suposo que era complicat parlar de coses diguem-ne normals i corrents en una campanya que no ha estat normal i corrent. Demà passat, dia 21 el poble català votarà i aquest cop sí que decidirà el destí del país per una bona temporada. Els efectes de la decisió seran visibles de forma immediata a Catalunya, però també a Espanya i Europa. La maniobra de Rajoy convocant eleccions immediatament després d'aplicar l'article 155 de la Constitució i que alguns consideren una bona estratègia quedarà coberta o descoberta. Dijous al vespre ho sabrem. El que no sabrem ni dijous ni en una bona temporada és el que els partits i els seus polítics pensen de la situació general de les persones amb discapacitat que viuen a Catalunya. Saber-ho serà també força complicat. Que tinguem sort.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…