Passa al contingut principal

La diada de reflexió

A la majoria de països democràtics la jornada de reflexió no existeix. Tampoc hi ha límits respecte a la publicació d'enquestes. En el cas català això de les enquestes està més o menys superat perquè un diari d'Andorra publica una enquesta cada dia, fins i tot el mateix dia de les votacions. En aquesta ocasió fins i tot un diari escocès també hi participa. Les enquestes diuen que no guanya ningú, o sigui que l'escenari del proper Parlament de Catalunya està molt dividit. Sembla que el bloc unionista i el bloc soberanista empaten, més o menys, i els Comuns tindran la paraula. No serà fàcil, més que tot perquè el comuns han nedat en aigua freda i calenta al mateix temps, depenent del moment i de l'entorn.

L'altre detall de la campanya que s'acaba en poca estona és que no he escoltat la paraula "discapacitat" en cap moment. La més propera o aproximada ha estat la paraula "dependència" i es refereix al baix compliment de les prestacions que reconeix la Llei de l'Autonomia Personal i Dependència que va aprovar el Govern de l'estat fa uns anys però que la gestió a Catalunya va a càrrec -majoritariament- de la Generalitat de Catalunya. No he escoltat res més que estigués relacionat amb la discapacitat. He seguit la campanya amb interès i gairebé he suportat els dos debats televisius que s'han fet, a la Sexta i ahir a TV3. No sé si és mala senyal, suposo que era complicat parlar de coses diguem-ne normals i corrents en una campanya que no ha estat normal i corrent. Demà passat, dia 21 el poble català votarà i aquest cop sí que decidirà el destí del país per una bona temporada. Els efectes de la decisió seran visibles de forma immediata a Catalunya, però també a Espanya i Europa. La maniobra de Rajoy convocant eleccions immediatament després d'aplicar l'article 155 de la Constitució i que alguns consideren una bona estratègia quedarà coberta o descoberta. Dijous al vespre ho sabrem. El que no sabrem ni dijous ni en una bona temporada és el que els partits i els seus polítics pensen de la situació general de les persones amb discapacitat que viuen a Catalunya. Saber-ho serà també força complicat. Que tinguem sort.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…