Passa al contingut principal

La Plaça de l'Estació de Girona

Les obres de l'AVE i ADIF ja s'estan acabant. Vaja, això sembla. Segur que encara quedarà feina per fer, sense comptar amb la mala feina feta. La velocitat no és el fort de les mencionades companyies i de les empreses que fan les obres, especialment a la ciutat de Girona. Ara toca parlar de què fem amb la plaça d'Espanya, que a Girona és més coneguda com la Plaça de l'Estació, no és cap qüestió política, sempre ha estat així. La Plaça Espanya actualment és una metàfora del nom del país que porta, és un espai confús i pendent de fer-hi una nova configuració. Sembla ser que l'Ajuntament ha obert consultes, de manera que els veïns de la ciutat podran dir-hi la seva. No obstant això, he vist ja algun muntatge de què és el que volen fer, per tant segurament faran el que el que l'Ajuntament de Girona vulgui fer. És un espai al cor de la ciutat i jo deixaria fer uns baixadors però en cap cas aparcaments. No sé si ha de ser una zona verda, més que tot perquè al costat, a l'altra banda de l'estació hi ha el Parc Central. Potser el més adequat seria fer un espai de pas, però que fos una mica elegant, funcional i pràctic. Els responsables del disseny hauria de fer un cop d'ull a les diferents places d'estacions que hi ha algunes ciutats europees i també espanyoles, seria interessant veure'n els resultats. El que s'hi faci haurà de quedar necessariament enganxat amb la Carretera de Barcelona, que avui és l'avinguda més lletja de Girona i molt complicada d'anar per les seves voreres. Fer-ho en cadira de rodes és tota una aventura. Tota aquesta zona podria quedar molt bé si els responsables de reformar aquests espais no tenen un cop agut d'idees estranyes i finalment opten per la senzillesa i l'elegància.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.