Passa al contingut principal

Nova temporada

Victòria de Ciutadans, la marca creada fa uns anys per combatre de front al catalanisme en totes les seves formes. Una victòria que no serveix per a res, no poden governar de cap manera, no poden formar cap majoria que permeti tirant endavant el seu programa i les noves ideologies que estan inspirades amb algun antic president del govern espanyol com a padrí especial per la part del darrera d'aquest partit polític. No podem dir res més perquè no sabem massa res, la seva candidata ha renunciat a per una ronda de consultes amb els altres formacions perquè ja veu que tanta música de moment no serveix per convidar a ningú a ballar. 

Els partits independentistes tornen a tenir la majoria necessària per fer govern, tot i que també serà difícil. Puigdemont ha fet el doble salt mortal; per una part aconsegueix que el nacionalisme tingui majoria, per l'altra que la seva llista guanyi a la d'ERC que inicialment era la que tenia més possibilitats de fer-ho. En aquest bloc el panorama és complicat, per les absències, les que estan aquí i les que són fora del país. S'haurà de veure com configuren la situació, interessant per les figures que hi participen que han tirat del seu personalisme durant la campanya. Només han parlat d'ells mateixos i encara no sabem exactament quin programa volen tirar endavant. 

El procés segueix, té tots elements per representar una nova temporada, hi haurà capítols molt interessants i en aquests moments no sabem si serà llarga o només arribarà a la pròxima primavera. Les conseqüències econòmiques i polítiques d'aquesta nova edició poden ser greus. Imagino que les empreses i la societat en general s'adaptarà a la nova situació i els ànims es calmaran una mica, però de moment fa de mal dir. El govern central de la mà de Rajoy ja ha anunciat avui mateix que res es mourà, resposta clàssica i poc imaginativa. La nota humorística del dia l'ha donada l'Albiol que diu que no dimiteix per no perjudicar al seu partit; baixa de 11 a 3 escons i es queda per protegir el partit. L'Albiol ha quedat sisè a Badalona, la ciutat que va ser alcalde durant una temporada. En fi, el poble ha votat i ha deixat impresa una fotografia molt exacte de com està políticament Catalunya. Ens passa el que passa en altres països, segurament amb algun ingredient més local i amb una situació una mica més complicada. Ja tenim en marxa la nova temporada.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…