Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Doctor Deseo amb la Simfònica del País Basc

Doctor Deseo és un un grup de musics bascos, polifacètics coneguts especiament a Madrid i al País Basc, jo diria que aquí a casa nostra no massa. Ahir a l'hora cultural del Canal TVE 24 hores varen entrevistar al seu cantat i la cara més coneguda, Francis Díez. Va explicar que part de les seves peces han estat orquestrades per la Simfònica del País Basc i que el resultat era extraordinari. Aquí penjo un parell de vídeos i es pot veure el resultat. Va dir que havia estat una experiència inoblidable. És tot un homenatge a la feina que fa des de fa anys. "Una mirada distinta" amb la simfònica és un bon cop d'elegància, igualment "Corazón de Tango" dedicada al seu pare.

Lloguer de gats i gossos

La majoria de japonesos no tenen temps ni espai per poder tenir gossos i gats. Donada aquesta situació, estranya aquí, hi ha establiments en forma de cafè per poder-los veure i jugar una estona amb ells. Aquest és el cas de les fotos que penjo. Són d'un cafè d'Osaka que pagues per estar una estona amb els gossos i de pas prens alguna cosa. Ens varen dir que els gossos -majoritariament- venen de situacions complicades, però no tots. També hi ha informació puntual de cadascun dels cans que pots veure en forma de fitxa tècnica. A Osaka també hi ha establiments d'aquests tipus especialitzats en gats. La visita que vàrem fer ens va costar 1.300 iens (JPY) amb consumició inclosa (uns 9,70 euros)
A les grans ciutats japoneses, Tòquio, Osaka també pots llogar un gos durant una estona. El preu aproximat és de 3.600 iens (JPY) o sigui uns 27 euros/hora. Aquest tipus de serveis solen estar en grans parcs i així poder passejar el gos contractat. Són coses que allà passen i aquí no, o…

El problema

No sabem encara si Quim Torra vol fer govern o vol que no se'n faci cap. És l'encarregat i el delegat de Puigdemont i ha deixat de banda la importància del seu càrrec. Quim Torra no vol ser President de la Generalitat, fa de President per encàrrec. Sóc dels que penso que són dues coses molt diferents. Tampoc entenc que hi hagi una part de la població que comparteixi aquesta línia. És una línia desastrosa per Catalunya. Ho és per la gent que viu aquí, per la economia, per la societat en general i per la mala propaganda que estem suportant. Puigdemont proposa allargar el 155, ho sap, és el que vol i fins tot vol que Ciutadans (Ciudadanos) governi a Espanya, assegurant d'aquesta manera la continuïtat del sarau. Hi anem de cap. És una línia respectable, però molt poc intel·ligent i pràctica. És molt decebedora la situació que estem vivint i no hi veig cap sortida a mig termini. Quim Torra i la seva foscor no és la solució, és part del problema i està fent la feina per la qual…

Jerusalem

En Trump és un imbècil. Va decidir fa setmanes fer un gest d'acostament a Israel i va decretar el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. Amb aquesta decisió ha encès el paller i els Palestins s'han revoltat. Res que no sapigués en Trump quan va prendre la decisió. Se'n fot, l'hi és del tot igual. A Trump no l'importa si hi ha 50 o 100 morts, és la indiferència absoluta. Jerusalem haurà de ser -algun dia- la capital compartida d'Israel i també de Palestina. És una ciutat símbol i és gran, de manera que té capacitat suficient per poder ser capital de dos estats. Jerusalem també és meva. No hauria de passar-hi res. Trump és un irresponsable i el món s'ho mira amb total indiferència. Israel s'equivoca en aquesta qüestió, ningú els discuteix la capitalitat, però els gestos són importants i les conseqüències terribles. Imatges del diari ELPAIS i d'altres mitjans. Quin món!







Colors, fruita

Si els russos no mengen fruita dels països mediterranis ens tocarà menjar-ne més. Els colors de la fruita dolça ja són a les botigues, són les primeres, per tant una mica àcides, no obstant això bones. El preu és la part negativa. Sembla que els intermediaris s'hi guanyen molt bé la vida, perquè el botiguer diu que hi guanya poc, el productor també diu que ni cinc de calaix, així que algú deu quedar-se els beneficis pel camí, que lògicament va a càrrec del consumidor. Sigui com sigui ja tenim aquí la fruita de la primavera que a més ens acompanyarà tot l'estiu. 


Pas de vianants de Shibuya (Tòquio)

En Joan Pahisa va dir-me, vine que anirem a veure un pas de vianants que t'agradarà, a més podràs veure'l des de dalt perquè per un passadís del Metro i unes finestres grans es pot veure bé. I així va ser, i aquí el teniu, gravat amb el mòbil. És -diuen- el pas de vianants més populós del món, té moltes direccions i els centenars de persones que el fan servir ho fan amb ordre i tranquil·litat. Efectivament veure'l és espectacular, encara que en aquells moments comencés a ploure una mica. És el pas de vianants de Shibuya a la ciutat de Tòquio.

Hiroshima

Hiroshima és una ciutat mundialment coneguda. El 6 d'agost de 1945 a les 8,15 del matí els americans varen llençar-hi una bomba atòmica i en pocs moments va desaparèixer la ciutat i tots els seus habitants. No obstant això, els japonesos no varen rendir-se fins que va caure la segona, aquest cop a Nagasaki. En perdre la guerra els japonesos varen fer dues coses molt importants; la primera reconstruir el país, fer-lo nou i fer-lo millor, i en segon lloc varen decidir que per evitar situacions com aquella calia que tota la ciutadania del Japó tingués cultura, molta i bona cultura. I així és. Japó és un país on els seus habitants tenen molts coneixements, són tafaners, curiosos i posen tota aquesta força a disposició de la societat japonesa. Així doncs, Hiroshima és un símbol, per ells i per tota la humanitat. Allò que va passar allà no pot tornar a passar, ni allà ni enlloc. La força del Japó és haver perdut les guerres fer falta de força, de tolerància i d'intel·ligència. Els …

Tòquio

Tòquio de Nit i de Dia. Ciutat complicada, massa gran. Amb els seus 36 milions, Tòquio i la conglomeració de 23 municipis que l'envolten formen la ciutat més gran del món. Les principals empreses del Japó tenen les seves seus allà i per tant hi ha un catàleg d'edificis i gratacels que són per quedar-se'ls mirant una bona estona. No coneixia la ciutat i vaig fer-ho de la mà d'en Joan Pahisa que amb el seu japonès ha estat més fàcil fer-hi tombs. Estàvem instal·lats en una de les zones més mogudes de la capital japonesa i de nit era un guirigall immens de llums, gent, restaurants, olors, fums i trens. Està plena de centres comercials i de comerços especialitzats de tota mena, algunes  de les quals són francament estranyes. Suposo que viure allà ha de ser difícil, però per visitar-la i saber que pots marxar-ne és fantàstic. Per cert, fer-ho en cadira de rodes no és del tot difícil, tot i que no es tant planera com Osaka. L'amabilitat de la gent és important, basada, …

Trens del Japó

Els japonesos són eficaços i tenen una xarxa de trens extensa, ràpida i molt pràctica. Ningú es planteja córrer el país sense fer-ho amb alguna de les opcions ferroviàries. Les ciutats com Tòquio i Osaka tenen una xarxa de metro que combinen també amb uns serveis de rodalies que funcionen com el propi metro. A diferencia d'aquí, les estacions estan preparades per atendre a totes les persones que hi circulen, i molt especialment a la gent que tenim la mobilitat reduïda. Hi ha ascensors, rampes i el personal està preparat per ajudar a entrar i sortir dels vagons. La dificultat està en trobar l'ascensor,  no sempre és fàcil, més que tot perquè sovint són ascensors que s'hi accedeix des d'edificis que estan propers a l'estació i les indicacions en aquest sentit són millorables. Per cert, la mateixa targeta de pagament de metros i rodalies serveix per a tot el país, a excepció dels serveis d'alta velocitat.
El Shinkansen és l'alta velocitat japonesa. Funciona d…

Emirats Àrabs Units

No sé si els Emirats Àrabs estan units o no, no ho sé i a més em sembla difícil de saber-ho, però el que puc dir és que és un país llampant i Dubai és la seva ciutat més sofisticada, plena d'edificis moderns i d'altures rècord a nivell mundial. Els Emirats Àrabs justifiquen una visita més sòlida per fer-hi el tafaner amb una mica més de temps, però fer-hi una escala aèria i passar-hi un parell de dies m'ha servit per veure amb què es gasten els diners un dels principals productors de petroli del món. Dubai és l'epicentre del país, però també hi té un pes important la capital, Abu-Dabi. A Dubai s'hi concentren algunes de les principals empreses del món que miren de fer-hi negocis, aprofitant que la renda dels seus habitants (els originals) és desorbitada. La construcció i el turisme són les màquines que permeten a aquest país de poc més de 9 milions d'habitants estar al capdavant de les estadístiques econòmiques mundials. Segurament hi ha més coses de les que s…

Quim Torra

No tinc el gust. No conec a Quim Torra. Em diuen que és de per aquí, però aquí hi viu molta gent i no tots ens coneixem. Tothom diu que bé. Jo no puc dir res més del que dic. Avui a TV3 el candidat a President de la Generalitat ha dit que continuarà amb el Procés constituent i que farà una valoració de com estan les coses després del 155, encara present i ben present. Diu en Torra que tot això és un desastre i que vivim una crisi humanitària. No ho sé, una crisi sí que la vivim, no m'atreviria a dir que sigui del tot humanitària, més aviat política i especialment de mala política.
En Torra no diu moltes coses, com per exemple, com està el país després de tants anys d'escoltar la mateixa música. No sabem què pensa de la marxa de 4.000 empreses; curiosament les més importants, de com està Catalunya i la seva gent després de tant temps de desgoverns i desprestigis amb l'estimadíssima col·laboració del govern espanyol, incompetent com el català. En Quim Torra serà el nou Pres…

Luz Casal - Lucas - 2018

Aquesta senyora de la música interpreta un tema que s'anomena Lucas, magnífica història d'un vailet que així es deia i que va morir de petit. Una amiga de classe anava al cementiri a deixar-li escrits, explicant com anaven les coses. En realitat era la neboda de Luz Casal i quan va explicar-ho a la tieta aquesta va fer aquesta cançó que és una peça entranyable. La gallega ha tret nou disc i fins allà on jo he pogut escoltar no decepciona en cap moment. És de la millor gent que tenim. Sensibilitat i bona música.

Embolica que fa fort

El procés o millor dit, l'anti-procés atropellarà a Rajoy a les properes eleccions generals, tot això si fem cas a les enquestes que ahir va publicar el diari "El Periódico". La forta pujada que fa la gent de Ciutadans (Ciudadanos) s'emporta pel davant a la gent del Partit Popular i deixa el mapa parlamentari espanyol en mans de l'anticatalanisme més autèntic i espantós que mai s'hagi vist. 
Curiosament l'anticatalanisme que tants rèdits ha donat al partit del govern és el mateix que passa pel cim de la formació de Rajoy, tot i que la corrupció n'és segurament el seu principal motiu. El cas Cifuentes sumat a la xifra innumerable de causes obertes per corrupció provoquen que el partit Popular s'enfonsi tot sol. En Rivera -que està a la política que contrarestar vots al catalanisme diguem-ne moderat- s'apunta els vots que s'esgarrien per part de la dreta tradicional i també de l'esquerra modera del PSOE que naveguen a vela i esperen que…

120 dies sense govern

Fa uns dies TV3 va entrevistar a Carles Puigdemont. Gairebé dues hores intenses explicant el que ja ha explicat 120 vegades. També va dir que Catalunya necessita govern. No vaig mirar-lo massa, em penso que sis minuts. Abans del minut sisè Puigdemont ja en va dir una de les seves, o sigui una conclusió versada des de la seva cantonada i per tant convençut que no n'hi ha d'altres. La resta de partits també diuen que cal govern a Catalunya. Ho diuen els independentistes i els que no ho són. Fins i tot Rajoy diu que vol que hi hagi govern a Catalunya. Ahir en una xerrada davant no sé qui també ho va dir l'ex-Primer Ministre francès, el català Valls. Tothom ho vol, però no tenim govern i sembla que no en tindrem. Aquest és el guió oficial fins el 22 de maig que s'acaba el plaç per tenir-ne, passat el qual si no és dóna el cas es convocaran noves eleccions.
Els polítics han de gestionar la política, els temps, les idees, les necessitats i tot allò que permeti millorar la v…

Els xiringuitos

La Policia espanyola ha desmuntat un xiringuito financer a les afores de Madrid. Un grapat de detinguts que suposem que els jutges no deixaran en llibertat provisional o sigui al carrer fins que hi hagi el judici. Les noticies del dia comenten que durant l'any 2017 s'han desmuntat fins a 57 paradetes d'aquestes, especialment a Madrid, però també aquí, o sigui a Catalunya. La pregunta és perquè Espanya (Catalunya inclosa) és un paradís pels quinquis que fan estafes d'aquest tipus. Què fan els reguladors per evitar que això passi. Què passa aquí que sigui tant fàcil instal·lar una oficina, contractar gent i vendre productes financers per telèfon. Quina mena de país som que el regulador comparegui davant al Parlament i doni lliçons, quan aquest mateix regulador va permetre que els primers xiringuitos fossin les Caixes d'estalvis i gairebé tot el sistema financer espanyol?. Són notícies que surten tot sovint, i jo em sorprenc de que aquest tipus d'activitats no si…

Estònia, el primer país digital del món

No conec Estònia. Fa temps que llegeixo que Estònia és un país digital, que té l'administració digitalitzada del tot i que les seves empreses són al capdavant de l'ús de les tecnologies. O sigui un exemple, perquè ara mateix perdem el temps com mai fent gestions i portant papers d'un lloc a l'altre. Això allà fa alguns anys que ho tenen resolt i crec que aquest és el camí. Sembla ser que fa uns anys, no massa, Rússia va atacar els sistemes d'Estònia i varen tombar-ho tot. Des de llavors, Estònia a més de tenir-ho tot digital varen especialitzar-se en la seguretat informàtica; sense voler els russos van contribuir a l'èxit d'aquest petit país nòrdic i que en el seu moment van pertànyer a la gran Unió Soviètica. Temps nous i sense perdre massa el temps. Les dificultats serveixen per aixecar-se i  ser una mica millors. Estònia ho sap i ara convindria fer una bona copiada de tot allò que allà funciona i aquí no.

Diumenge a les Planes

Des d'una vora de la plaça Nova de les Planes d'Hostoles faig una foto, des del cotxe mateix, perquè els colors d'aquesta primavera no han arribat encara i el dia és plujós, però aquest racó de poble sempre és sorprenent. Des d'aquest mateix lloc hi he fet moltes fotografies, sempre a cop de mòbil i algunes les he penjades aquí al bloc. Avui també les he disparades a través del Twitter i també a Instagram. Amb tanta xarxa social i tanta connexió gairebé el menys important és fer la foto. En qualsevol cas també la penjo aquí. La primavera en versió original ja vindrà, passades les pluges tot agafarà el color que toca, però diuen que en tres o quatre dies. Esperarem, poca cosa més pot fer-se.

En Manu sense por

En Manu Heras ens va explicar el divendres com s'ho fa per anar amunt i avall sense por. Va marxar al Canadà l'any 2012 i encara no ha tornat. Bé, sí, uns dies, però va dir-nos que ja tenia bitllet per anar a Vietnam i els països que hi ha en aquella barriada de món. Va fer una xerrada el divendres al matí a MIFAS, en el Centre CAI que la casa té al carrer Empúries de Girona. Va passar fotografies dels seus viatges a Austràlia, Nova Zelanda, els països de Centre Amèrica, de Perú, dels Estats Units, del Canadà mateix i d'un grapat de llocs més. Va explicar com llogar un cotxe adaptat o fer-lo adaptat un com llogat, com viure en un furgoneta (auto home) i com fer-ho sent un turista i un explorador en cadira de rodes. Ja sabem que en Manu és de poca por, però vàrem veure que en realitat en no en té gens. Fa ben fet, coneix cultures, gent nova, i veu les grans meravelles d'aquest planeta que com dic jo, és rodó i quan estàs a sota no caus. Un cop va trucar-me des de Tasmà…

National Geographic

Aquesta gent del National Geographic ens regalen sovint imatges sorprenents de la natura i aquest cop ho han fet tornat a fer. Són fotografies fetes amb drons i de tot el món. Ens apropen moments irrepetibles, imatges que a les xarxes socials estan a l'abast de tothom. N'he trobat unes quantes a diferents mitjans i en penjo les que m'han semblat més interessants. Fantàstiques.







La Cifuentes i altres

Ahir a la tarda vaig escoltar una estona el debat de l'Assemblea de Madrid en relació al sidral que ha muntat la senyora Cifuentes amb el seu màster universitari. Va agradar-me escoltar a la penya política de la capital però vaig quedar decebut de la resposta de la presidenta d'aquella comunitat. Admeto que la qüestió és una mica complicada i m'imagino que el que s'hauria de valorar realment és si la senyora Cifuentes va mentir, està mentint o mentirà en les pròximes hores. Entre les diferents informacions que he llegit, les afirmacions que va deixar anar ahir a la tarda i tot el raca-raca que s'ha creat entorn al tema només puc entendre que tot plegat és mentida. A la classe política espanyola mentir o no dir la veritat és força habitual. A Catalunya això també passa, de fet, jo diria que fa uns anys que només ens està passant això i res més. La Cristina Cifuentes va disfressada de persona honesta i de bona gestora amb una gran pompa propagandística que l'env…

Discapacitat, poder ser diferent

Una de les històries habituals que hem d'afrontar la gent amb discapacitat física i en totes les seves formes i versions. La Constanza Orbaiz ho explica en una sessió de TEDxRiodelaPlata i s'explica molt bé. Val la pena veure'l. Les mirades que jutgen i que són injustes, plenes d'ignorància. Els prototips que hem anat construint entre tots i que són models erronis. Aquesta companya argentina explica el que viu i el que fa per canviar les coses. Les coses amb la mirada diversa i oberta no són tant difícils i aquí en teniu un exemple.

La Policia Municipal de Salt

Suposem que són moltes les policies que treballen per combatre les falsificacions i el mal ús de les targetes d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, però la de Salt ho fa de forma molt contundent i ho han donat a conèixer. És un avís pels llestos, que per cert, són molts. A la foto podem veure un grapat de targetes que els agents d'aquest municipi gironí han confiscat i podem observar que és un document molt popular, massa. Això passa en el mateix moment que la gent del CERMI demana al Parlament i a la Direcció General de Tràfic que és descomptin punts del carnet per la gent que aparca en reservats específics, persones que no tenen la mobilitat, o millor dit, que la tenen tota però passen de tot. No sabem si tindran èxit en la seva proposta, però a Salt, aparcar-hi fent veure que ets discapacitat és una mica més difícil que altres llocs. Felicitats per la feina.


D'ara en endavant

Si Carles Puigdemont m'hagués trucat per demanar-me que l'anés a rescatar a la frontera en una situació diguem-ne excepcional com les que estem vivint ho hagués fet sense cap mena de problema, de fet, ell té el meu telèfon. No m'ho hagués pensat dues vegades. Hi hagués anat corrent. Puigdemont s'ha equivocat en moltes coses i jo discrepo d'ell en un grapat de temes. En la qüestió econòmica no compartim gairebé res, en temes socials els nostres pensaments són oposats totalment. Però Puigdemont va ser alcalde de Girona i jo vaig ser-ne regidor a l'oposició; ell és d'Amer i jo sóc de les Planes d'Hostoles, coses que passen, suposo. No és simpatia, suposo que és això que ara se'n diu empatia. Ho hagués fet encara que la situació fos totalment rocambolesca. 
Puigdemont està a la presó i jo ho lamento. Sabia que jugava en inferioritat de condicions, i sabia que estava fora de joc des de feia temps. És un home intel·ligent i suposo que de tot això ja n…

Presentació del "Diari d'un capsigrany"

A Barcelona, i el dissabte 7 d'abril es presentarà el llibre "Diari d'un Capsigrany" dedicat a Toni Molina i que ha estat editat per un grapat d'amics i patrocinat a través de moltes donacions, a través de la plataforma "Verkami". En Toni Molina ens va deixar l'any 2016 i era un company discapacitat que va lluitar per la normalització de les persones que formen aquest col·lectiu. Va ser especialment actiu en l'eliminació de barreres arquitectòniques i ho va fer amb un especial sentit de l'humor. Un home divertit, amable i carinyós que al llarg de la seva vida va fer grans amistats que van fer de la seva lluita un model propi de complicitat. La presentació del llibre es farà a la Biblioteca Ignasi Iglesias, al carrer Segre, 22 de la capital catalana. Allà es podrà adquirir el llibre i reservar-ne exemplars. L'acte serà emotiu i promet ser molt interessant. Actualització: Em diuen que la presentació es farà a les 17,30 hores i en el matei…

Fugida de capitals

Catalunya va tancar l'any 2017 amb 31.399 milions menys en els seus comptes bancaris, majoritariament dels seus ciutadans. La preocupació per la marxa del procés, les advertències i amenaces que indicaven que podíem quedar fora de l'euro va provocar una fugida de capitals sense precedents. Molts bancs oferien comptes corrents miralls, o sigui, traslladar els estalvis de lloc sense haver de deixar l'entitat bancària. Aquesta notícia surt publicada avui a la premsa econòmica i suposo que no tots els mitjans ho explicaran. És un fet insòlit. Cal afegir que a més d'aquestes xifres econòmiques, convé tenir present les fugides de seus socials d'empreses, gairebé totes les importants. 
Ahir, l'ex-Conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell deia que segurament no tornaran. Totes aquestes xifres són relatives, evidentment, i m'imagino que els partits independentistes consideraran que això està tot manipulat i que una possible independència ho reso…

Parc Central obert

Hem viscut per veure-ho. Les obres del Parc Central han finalitzat. Sembla una broma però resulta que no ho és. Després de 10 anys d'obres; cridòria, veïns emprenyats, sorolls, pols, negocis tancats, retards, fallides d'empreses constructores, plaços incomplets, paletes aturats i un llarg etcètera de desgràcies, les obres s'han acabat; més o menys. No sé si queda alguna cosa pendent, a veure què diuen. A la passejada institucional no hi ha assistit cap representant de l'Ajuntament. No crec que sigui la millor idea, però estem en una època complicada. En fi, aquí teniu algunes fotografies, agafades del Diari de Girona, la seva versió digital. Hi aniré a fer un tomb per veure com ha quedat. A veure.



Norilsk, la ciutat empresa

Reporatge que he trobat al canal de Youtube i detalla la vida de Norilsk. Aquesta és o era una de les ciutats més misterioses del món. Encara hi queda alguna cosa per descobrir, suposo. De tota manera aquest interessant reportatge explica com funciona Norilsk, una ciutat de 170 mil habitants que està dirigida per l'empresa Norilsk Nikel i que està lluny de tot i de tothom. Soviètica en tot el seu format, ara és un estrany exemple del capitalisme corporatiu; no sabem què diria George Orwell però el relat m'hi fa pensar una mica. La ciutat està fent esforços per posar-se al dia i segurament l'eficaç propaganda de la Federació russa hi té molt a veure. De tota manera, és interessant i les imatges són inèdites i sorprenents. No cal anar-hi, més que tot perquè el seu accés està totalment restringit i a més no és massa saludable fer-hi un tomb.


Conferència de Manu Heras

Es pot viatjar sol amb cadira de rodes? Cal que tot estigui adaptat? Cal reservar un viatge organitzat a través d’una agència o es pot improvisar? Quin mètode de transport és el més adient? Cal disposar de molts diners?  Aquestes i d’altres qüestions les resoldrà en Manu Heras, a la Conferència “L’aventura de rodar pel món”, que durem a terme el dia 6 d’abril de 10h a 12h al Centre d’Atenció Integral MIFAS. En Manu Heras és soci de MIFAS, amb una lesió medul·lar completa, usuari de cadira de rodes i un viatger intrèpid. Ha viatjat per diferents països accessibles i no tant accessibles: part d’Europa, Austràlia, Sud Amèrica, Canadà, Tailàndia i Malàsia entre d’altres i compta amb un munt d’experiències i vivències personals.  Ha recorregut gairebé tot el món i ho ha fet d’una manera molt peculiar, de vegades en hotels convencionals però moltes d’altres amb tan sols una motxilla i una tenda de campanya o amb una furgoneta adaptada. En Manu ens explicarà com viatja, del per què va començar …

Debat pensions

El debat de les pensions que s'ha fet avui en el plenari del Congrés dels Diputats m'ha semblat força fluix, en general. El President Rajoy ha utilitzat la sessió per prometre millores puntuals sempre i quan tingui pressupostos generals durant l'any 2018. Era un avís a la resta dels partits. Les intervencions de la resta de grups i que no formen part del govern m'ha semblat que no hi havia cap mena de transcendència. Els diferents partits estan utilitzant les mobilitzacions que s'estan produint per empènyer al govern i fer d'aquesta manera una oposició legítima, però poc fiable. No veig que ningú aporti res de nou, res especial i amb tota aquesta qüestió ió tenen a la ciutadania preocupada. El President Rajoy que generalment és un brillant parlamentari tampoc tenia el seu millor dia. No ha estat massa hàbil, tot i derivar el problema a la resta dels grups amb el problema que té al no comptar amb l'aprovació dels pressupostos generals, actualment prorrogats…

I el diumenge, partit del MIFAS

Aquest diumenge dia 11 de març a les 10,30 l'equip del MIFAS de bàsquet en cadira de rodes juga el seu darrer partit de la lliga catalana d'enguany. Ho farà contra el CEM de l'Hospitalet de Llobregat i el partit es farà al Pavelló Girona-Fontajau. L'entrada és gratuïta. Una bona oportunitat per gaudir d'una experiència -especialment la gent que no ha vist mai l'esport adaptat- i també per veure la gent d'un equip que representa les comarques gironines, tant a la lliga catalana com a l'estatal, en la que MIFAS també hi participa des de fa molts anys. Podeu trobar més informació dels horaris, partits, resultats i plantilla a la pàgina web de l'associació MIFAS, també hi trobareu notícies d'altres esports adaptats que es fan a les comarques gironines i de l'escoleta que està potenciant l'entitat.

Truca'm quan puguis

La fira dels mòbils ja s'ha acabat. En aquesta vida sense mòbil ja no pots fer gairebé res. Doncs bé, portem una setmana que en l'escena internacional ja no ets ningú si no tens armes nuclears. És la moda de la temporada. En Putin va anunciar fa uns dies que té l'arma definitiva i que el seu país és indestructible. Va fer-ho en una compareixença pública i voluntària d'assistència obligada, envoltats de col·laboradors que viuen a tot drap a càrrec de l'administració russa. En pocs dies hi ha eleccions en aquell país gegant i els russos tenen la percepció d'estar fora de joc, o sigui al marge de tots els saraus internacionals. Aquestes declaracions no són sorprenents, perquè els russos sempre han volgut tenir al capdavant a gent que sigui una mica cridanera i que tinguin un pèl d'orgull, recordant vells temps, quan existia la Unió Soviètica i feia por, la por de no saber què hi havia al darrere. Anys més tard vàrem descobrir -uns més tard que d'altres- q…