Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2018

Portes obertes al CAI de MIFAS

La gent de MIFAS farà demà dijous dia 1 de febrer una Jornada de Portes Obertes al nou CAI, o sigui a la antiga seu de l'associació que ha estat remodelada profundament per tenir un nou equipament que doni atenció al soci i també sigui un espai de trobada per les persones afectades per algun tipus de discapacitat física de les comarques de Girona, tot i que els beneficiaris seran bàsicament de la zona urbana de Girona. El CAI (Centre d'Atenció Integral) s'anirà definint properament, però ja està servint per fer recuperació i assessorament a persones que volen millorar la seva mobilitat. També hi ha una exposició d'ajudes tècniques, dins del Centre d'Autonomia Personal, del programa SIRIUS de la Generalitat de Catalunya i un grapat d'ordinadors que serviran per fer-hi activitats. Aquest post per exemple, està escrit des d'una de les sales del nou CAI.
Demà de 9 a 14 les portes estan obertes, al carrer Empúries, 31 a la MIFAS de sempre, la d'aquí Sant Na…

Situació i destí

Avui dimarts es reprenen les sessions del Parlament de Catalunya amb l'ordre del dia per elegir President de la Generalitat de Catalunya, en la seva dotzena legislatura. No sabem què passarà, però ja podem intuir que s'iniciarà una nova temporada d'escenificació política amb mambo, com diuen els cupaires. Fa molts de mesos que Catalunya està en una situació que és preocupant i el que avui passi o deixi de passar és un nou capítol que no portarà res de bo. Fa mesos que l'administració catalana està sense direcció, el 155 és una espècie de punt mort, suportable algunes setmanes però no és per viure-hi a dins de forma més o menys permanentment. Tot fa pensar que hi estarem una bona temporada. La manca d'estratègia d'uns i d'altres ens porten fins aquesta situació que és la pitjor de totes les que podien arribar. Catalunya en punt mort.
Si bé és veritat que l'economia catalana va fent, també és veritat que amb direcció política al capdavant del país podria…

Susqueda, 50 anys

El Pantà de Susqueda fa 50 anys, no és poca cosa. Segurament és l'edifici més alt de les comarques gironines, la presa té 150 metres d'alçada, o de profunditat, segons es miri. És d'un disseny diferent de la resta de pantans que s'estaven fent en aquella època i algunes de les seves sales podrien ser escenaris de pel·lícules de ciència ficció. Avui és la instal·lació energètica més important de Girona tot i la seva poca potència si la comparem amb d'altres de modernes. El Pantà de Susqueda garanteix una certa tranquil·litat del riu Ter que és un riu molt nerviós i sovint feia estralls als pobles de les seves ribes i també a Girona capital, on no deixava passar l'Onyar i provocava inundacions èpiques. Susqueda és ara mateix la reserva d'aigua més important de Catalunya, suministrant-la a ciutats com Barcelona, Girona i  una part de la Costa Brava. A mi sempre m'ha fet respecte l'entorn, l'espai i el pantà. Veig que la gent del Diari de Girona ha…

Pensions i soroll

Aquesta setmana s'ha parlat frívolament de pensions. La que ha començat la matraca ha estat la mateixa Ministra de Treball i Seguretat Social, Fàtima Báñez i després hem viscut un grapat de declaracions, algunes de les quals han estat poc elegants i de poca categoria. La premsa plena d'economistes i tarotistes de la situació econòmica i política també s'ha apuntat a la reflexió-polèmica i al final tot plegat quedarà en un foc d'encenalls. La classe política no té cap voluntat de prendre decisions en matèria de Seguretat Social, bàsicament pels riscos electorals que comporta moure qualsevol punt i coma del que ara mateix està establert. 
A Espanya hi ha gairebé 9 milions de pensionistes i en els darrers anys s'ha polit el fons de reserva que feia anys que existia. Ara mateix en aquest famós fons hi queda ben poca cosa, però s'ha de dir que ha estat allà fent la feina que li tocava fer. Va ser pensat per poder pagar pensions en moments que l'economia anava m…

Sense Júlia Roberts

Durant les festes de Nadal i molt abans, Júlia Roberts anunciava una colònia o perfum, no recordo la marca, però sí a ella i la música. Estava en una festa i ella s'aixeca i toca una paret, tots la miren i la paret cau i de cop surt París que és de nit i està plena de llumetes. És un bon anunci, però tot és mentida perquè si compres la caixa aquesta amb el perfum no hi ha cap bitllet per anar a París i de la Júlia Roberts no en diu res, o sigui que un engany publicitari. Tots els anuncis de Nadal són més o menys així, amb Roberts o sense, però hi ha un grapat de gent coneguda que amb la perfumeria adequada va directe al Carib i altres llocs fascinants. 
Ara el Nadal i les festes que l'acompanyen ja s'han acabat i la publicitat passa directament al contraatac directe per les butxaques buides, especialment per aquells que han buscat la Roberts i els seus acompanyants a la festa de París. Ara toca Avecrem, Gallina Blanca i Aneto marques que no són glamoroses, però que pertan…

Start your impossible, Toyota

Els de Toyota estan fent una campanya anomenada "Start your impossible" explicant que la mobilitat és el que realment importa. La campanya té un abast mundial. La multinacional japonesa no havia entrat mai en aquest àmbit, tot i ser una empresa dedicada a la mobilitat de les persones. Han entrat en la dimensió que moure's és el futur, i poder-ho fer no depèn tant de la capacitat física de les persones, també de les eines que s'utilititzin. És una proposta interessant, a veure si s'apunten altres empreses i ensenyen que les coses no són tant difícils. Com diu l'anunci, quan tenim llibertat de moviment, tot és possible.

L'Estació de Girona

En un article de Tapi Carreras en el Diari de Girona d'avui, s'explica que el TAV ja té gairebé 2 milions de passatgers a Girona. A més, Rodalies té prop de 5 milions més, o sigui que l'estació de Girona té uns quants milions de persones que passen gairebé cada dia per les seves instal·lacions. És realment l'epicentre de la ciutat i fa un parell de setmanes que ja han alliberat del Parc Central, o sigui que de mica en mica s'està recuperant l'espai perdut. Ara s'ha de conservar bé. És la primera imatge que el turistes i els no turistes que ens visiten veuen de Girona. La primera impressió no és la que queda, però és important que sigui bona. Acabar de recuperar l'espai que ADIF ha d'entregar, i desmuntar bé l'antiga estació d'autobusos de la Plaça Espanya fent un entorn senzill però amable hauria de ser la màxima prioritat dels que governen la ciutat. Esperem que no s'emboliquin més del compte i puguem gaudir d'aquests espais ràpida…

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Legitimitats

Suposo que si Puigdemont és el President de la Generalitat legítim també ho serà Oriol Junqueras, que va ser el seu Vicepresident durant una bona temporada. Ho dic perquè sembla que Puigdemont demana que el seu segon renunciï a ser el proper President, diu que si ho fos, justificaria l'aplicació del 155 que va fer el Govern central. Personalment no ho tinc clar. No sóc entusiasta de Junqueras, no em desagrada però no m'entusiasme gens. La gent que va formar part del seu equip encara menys, i de forma especial els que portaven o porten encara tot els afers de les persones amb discapacitat. No obstant això, en Junqueras ha donat la cara i Puigdemont està fugit, corrent tots dos els mateixos riscos. Un els assumeix, l'altre no. 
Puigdemont diu que s'ha de restituir el Govern anterior i que ell ha de ser el President, vol ser-ho des de l'estranger i utilitzar la telemàtica per governar. Jo sóc molt partidari de la telemàtica, però no massa de tenir un President telemà…