Passa al contingut principal

Pensions i soroll

Aquesta setmana s'ha parlat frívolament de pensions. La que ha començat la matraca ha estat la mateixa Ministra de Treball i Seguretat Social, Fàtima Báñez i després hem viscut un grapat de declaracions, algunes de les quals han estat poc elegants i de poca categoria. La premsa plena d'economistes i tarotistes de la situació econòmica i política també s'ha apuntat a la reflexió-polèmica i al final tot plegat quedarà en un foc d'encenalls. La classe política no té cap voluntat de prendre decisions en matèria de Seguretat Social, bàsicament pels riscos electorals que comporta moure qualsevol punt i coma del que ara mateix està establert. 

A Espanya hi ha gairebé 9 milions de pensionistes i en els darrers anys s'ha polit el fons de reserva que feia anys que existia. Ara mateix en aquest famós fons hi queda ben poca cosa, però s'ha de dir que ha estat allà fent la feina que li tocava fer. Va ser pensat per poder pagar pensions en moments que l'economia anava malament i això és el que ha fet. A partir d'ara el fons està a zero o tocant a zero i l'economia en termes generals s'ha recuperat, però no els sous i tampoc les economies familiars i personals. Per tant el problema ara mateix és com resoldre la cobertura de les pensions d'aquí en endavant. El govern ha decidit tirar pel dret i endeutar-se per uns 15.000 milions per fer front a les les despeses de 2018 i això de moment anirà a càrrec del deute públic, com moltes altres coses. La opció és provisional i per tant quedaria pendent de fer algunes modificacions importants en aquest aspecte. Mariano Rajoy és expert en no prendre decisions i anar passant. És també una decisió encara que no comporti publicar res al BOE ni tampoc discutir res al Parlament. La resta de grups polítics animen al President i al Govern de l'estat a fer-hi alguna cosa, i de pas enfonsar la classe política que ho proposi. És una tècnica fàcil i gairebé de manual.

Les pensions són en essència una de les polítiques socials més importants que té un país. S'han de prendre decisions, però algunes serien merament tècniques. La viduïtat i l'orfandat per exemple va a càrrec de la Seguretat Social, l'estructura ministerial i administrativa també, i el seu conjunt són quanties que haurien d'anar a càrrec de l'estat, no de la Seguretat Social que és propietat dels que paguen i també dels que cobren. Passar aquests conceptes a l'estat seria una possible opció i segurament resoldria en part el problema financer. Recuperar quan es pugui el concepte del fons de reserva també hauria de ser una prioritat. Complementar els ingressos amb impostos al tabac o a les begudes alcohòliques també hi ajudaria una mica. En fi, serien possibles sortides, però quan vulguin parlar del tema que ho facin seriosament i amb una mica de responsabilitat, sense espantar a la gent i sense desanimar aquells que encara creuen en el concepte de la cosa pública.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.