Ves al contingut principal

Pensions i soroll

Aquesta setmana s'ha parlat frívolament de pensions. La que ha començat la matraca ha estat la mateixa Ministra de Treball i Seguretat Social, Fàtima Báñez i després hem viscut un grapat de declaracions, algunes de les quals han estat poc elegants i de poca categoria. La premsa plena d'economistes i tarotistes de la situació econòmica i política també s'ha apuntat a la reflexió-polèmica i al final tot plegat quedarà en un foc d'encenalls. La classe política no té cap voluntat de prendre decisions en matèria de Seguretat Social, bàsicament pels riscos electorals que comporta moure qualsevol punt i coma del que ara mateix està establert. 

A Espanya hi ha gairebé 9 milions de pensionistes i en els darrers anys s'ha polit el fons de reserva que feia anys que existia. Ara mateix en aquest famós fons hi queda ben poca cosa, però s'ha de dir que ha estat allà fent la feina que li tocava fer. Va ser pensat per poder pagar pensions en moments que l'economia anava malament i això és el que ha fet. A partir d'ara el fons està a zero o tocant a zero i l'economia en termes generals s'ha recuperat, però no els sous i tampoc les economies familiars i personals. Per tant el problema ara mateix és com resoldre la cobertura de les pensions d'aquí en endavant. El govern ha decidit tirar pel dret i endeutar-se per uns 15.000 milions per fer front a les les despeses de 2018 i això de moment anirà a càrrec del deute públic, com moltes altres coses. La opció és provisional i per tant quedaria pendent de fer algunes modificacions importants en aquest aspecte. Mariano Rajoy és expert en no prendre decisions i anar passant. És també una decisió encara que no comporti publicar res al BOE ni tampoc discutir res al Parlament. La resta de grups polítics animen al President i al Govern de l'estat a fer-hi alguna cosa, i de pas enfonsar la classe política que ho proposi. És una tècnica fàcil i gairebé de manual.

Les pensions són en essència una de les polítiques socials més importants que té un país. S'han de prendre decisions, però algunes serien merament tècniques. La viduïtat i l'orfandat per exemple va a càrrec de la Seguretat Social, l'estructura ministerial i administrativa també, i el seu conjunt són quanties que haurien d'anar a càrrec de l'estat, no de la Seguretat Social que és propietat dels que paguen i també dels que cobren. Passar aquests conceptes a l'estat seria una possible opció i segurament resoldria en part el problema financer. Recuperar quan es pugui el concepte del fons de reserva també hauria de ser una prioritat. Complementar els ingressos amb impostos al tabac o a les begudes alcohòliques també hi ajudaria una mica. En fi, serien possibles sortides, però quan vulguin parlar del tema que ho facin seriosament i amb una mica de responsabilitat, sense espantar a la gent i sense desanimar aquells que encara creuen en el concepte de la cosa pública.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.