Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2018

Neu a Girona i comarques

És gairebé una qüestió de salut pública, quan neva la gent està una mica millor, a més de refrescant té la funció de netejar una mica l'ànima i això és bo. He agafat unes quantes fotos de gent del Facebook de les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols i així poder compartir el paisatge que fa un parell de dies que hi ha en aquella zona de la Garrotxa. Ara mateix també està nevant a Girona, però és més important que ho faci en zones altes; boscos i camps. L'aigua de la neu s'aprofita tota i garanteix una primavera més acolorida i més regada. 




Mòbils sense senyal

Les empreses que participen al MWC de Barcelona passen i molt de la situació política de Catalunya; se'ls en fot si la Colau parla o no amb el Rei, de sí en Roger Torrent -President del Parlament de Catalunya- porta un llaçet groc o taronja, o de si el mateix monarca fa mirades afilades durant el sopar als convidats del davant. Tot això no suposa res per ells. Els congressistes i els promotors de la Fira aquesta venen a fer negocis, a fer presentacions i demostracions dels nous productes que trauran al mercat. Tampoc tenen cap interès en saber si els catalans tenen un President fugit o exiliat a Waterloo, sempre i quan aquest no suposi cap alteració de la Fira i la feina que venen a fer aquí.
No obstant això, hem d'admetre que la classe política catalana i espanyola està disposada a utilitzar totes les pistes de circ que calguin per poder muntar el numeret, situació aquesta que provoca una mica de vergonya i ens retorna al cansament que tenim de tot l'espectacle que conti…

Un tomb pel Japó, edificis

Sóc un gran entusiasta dels edificis moders que hi ha a les grans capitals del món. En Joan Pahisa va dir-me que a Osaka tindria molta feina perquè hi ha un grapat de gratacels, alguns dels quals són molt impressionants i elegants. Osaka és una ciutat que hi són presents algunes de les multinacionals més importants del món, gairebé totes conegudes. L'economia d'aquesta regió és la novena a nivell mundial, sumant tota la zona de Kansai, no té res a envejar a d'altres capitals econòmiques de la resta del món. Amb en Joan vàrem pujar a la torre de Tennoji, a l'edifici d'Abeno Harukas que té una alçada de 300 metres. Amb 30 segons puges de la planta 16 a la 60 amb un ascensor musical que per si mateix ja és un espectacle. Des de dalt pot veure's gairebé tota la ciutat, que en el seu conjunt té una llargada d'uns 90 quilòmetres. Ens vàrem retratar els peus a ran de finestra i la resta de gratacels de la zona es veuen petits. Per tenir una perspectiva d'Osak…

Un tomb pel Japó, Kyoto

Kyoto és una de les perles del Japó. Quan hi anava vaig trobar-me a un escultor nord-americà al tren que va dir-me que era una ciutat que representava el Japó de sempre. En Guido Saldaña viu allà des de fa temps i va dir-me que no dominava el japonès escrit perquè era molt complicat. Va explicar-me que cal un domini del Kanji per circular per aquell país i que si no el coneixies eres un estranger sempre. Kyoto és una ciutat que està a les afores de Osaka, per dir-ho d'alguna manera, tot i que és una ciutat gegant. Té Palau Imperial i uns quants temples que són referència principal del Japó. Els temples són difícils per a persones amb discapacitat, pots anar-hi fins un cert punt. Hi havia fa uns anys una gran afició a les escales, al igual que els temples de la resta del món. La dinàmica comercial de Kyoto és de primera divisió i les coses estan cuidades al màxim. Tenen la seva gràcia els carrers i carrerons plens de restaurants per sopar-hi i les llumetes dels establiments hi són…

Un tomb pel Japó, Osaka

No coneixia Japó, de manera que he aprofitat que l'amic Joan Pahisa hi està passant una temporada per arribar-m'hi, veure'l i fer un tomb per aquella banda del món. Japó és un país eficaç, les coses tenen un caire pràctic i senzill. No hi ha massa complicacions, segurament en tenen algunes, com a tot arreu, però jo diria que són gent eficaç i amb poca mandra. Van ràpidament per feina i quan han de fer alguna cosa la gent no rondina massa. Anar-hi en cadira de rodes també té el seu punt. L'accessibilitat d'Osaka per exemple, és bona tirant a molt bona. Els transports públics són pràctics i per anar-hi en cadira comptes amb personal de suport que t'acompanya i col·loca una rampa per pujar al tren. Evidentment això suposo que totes les estacions tenen ascensor, sense cap excepció. L'àrea urbana d'Osaka hi viuen més de 20 milions de persones i anar pels seus carrers en cotxe és poc pràctic. Aparcar a Osaka és un luxe i tothom va a peu, en bicicleta o en un…

Rutes asiàtiques

Les rutes asiàtiques des de l'Aeroport de Barcelona les domina Finnair, bàsicament perquè és la línia més curta -via Helsinki- competitiva en preus i servei. El personal de l'avió parla català perfectament i això és un detall. També parlen castellà i anglès. El capità de l'avió parla amb suec i finlandès, però és difícil que els passatgers hagin de parlar amb ell. L'èxit de Finnair està motivat bàsicament pel poc interès que sempre ha mostrat Iberia a Barcelona, incapaços de gestionar rutes des de la capital catalana i que no passin per Madrid. Per anar a segons quins llocs no cal passar per Madrid, però els directius de l'espanyola no ho acaben d'entendre. Els finlandesos són més llestos i tenen dues freqüències diàries amb Helsinki i aviat posaran la tercera i de caràcter nocturn. La mateixa línia també l'aprofita la nòrdica  Norwegian que veu Barcelona com un bon lloc per fer negocis i generar connexions fins i tot intercontinentals.
Iberia ja fa anys q…

Forges

Volia escriure altres coses just en el moment d'arribar a casa, després d'estar 20 dies fora, aprenent coses noves i veure com gent valenta és més valenta del que fins i tot pensava, ja ho explicaré més endavant quan estigui reposat. La llàstima ha estat que en arribar i connectar el mòbil he vist la notícia de que en Forges ens ha deixat. Ens ha deixat a tots el que el seguíem cada dia i que com jo començava el diari ELPAIS amb ell i amb El Roto. Ens deixa un gran educador, un humorista que sabia dir les coses molt bé, fent una senzilla -però molt difícil- vinyeta en el diari que comprava sovint, però que segueixo a través de la seva versió digital. Fins i tot amb el temps m'ha fallat el diari EL PAÍS. Molts cops, massa vegades, però no gent que hi participa. En Forges era un d'ells. I em sap greu que ens deixi precisament en uns moments que el necessitem més que mai. Amb la penya que tenim ballant en aquest país en Forges era una nota refrescant que calia prendre…

Entrebancada econòmica i política

Avui dilluns les borses mundials han caigut, especialment de la mà de l'americana, el Dow Jones. No sabem si és un ajustament de comptes, una baixada per recollir beneficis o -com llegeixo- una mànega d'ordres de venda fetes pels ordinadors a partir d'unes baixades que inicialment no estaven programades. Em penso que serà difícil saber-ho, però demà dimarts i la resta de la setmana es veurà si això és una llampegada o és una situació més complicada. Les borses mouen els diners dels fons de pensions i també d'inversió. La majoria de la gent no sap que els seus estalvis estan a borsa, a les borses de tot el món. L'altra problema que s'està comentant és el deute públic, és a dir, les emissions de diners que els governs demanen als mercats, o sigui a la gent que fa qualsevol tipus d'inversió, grans, mitjans i petits. També els més petits, fins i tot la calderilla més ridícula està girant a les borses mundials.
El deute públic dels països occidentals, o sigui, …

Carla Simón, els Goya en família i amb EL PAÍS

Doncs sí, la Carla va filmar ahir les sensacions que es viuen en primera persona, visitant Madrid i recollint alguns dels premis Goya. En el vídeo es pot veure a Carla amb els seus pares, i també amb les seves tietes, amb la Ani i la Mariona Pipó Simón.  Gent que conec des de molt petit i vinculades a les Planes d'Hostoles, tot i que sempre han viscut a Badalona. Felicitats per aquest rodatge i per tota la experiència que està vivint. La Carla és molt jove i ens donarà moltes alegries, estic segur, Estiu 1993 només ha estat el començament. A les Planes estan contents.

El MIFAS de bàsquet amb cadira

Partit avui al Pavelló Girona-Fontajau entre el MIFAS-Valida i el Globalbàsquet de Sabadell. A la primera part els de Barcelona han fet bones jugades i el MIFAS ha estat força bé en la tercera i quarta part, tot i que els de casa han perdut per 37-59. Feia dies que no els veia i la veritat és que el bàsquet amb cadira de rodes està ben viu a les comarques de Girona, de la mà del MIFAS, amb el suport comercial del Valida, empresa d'ajudes tècniques que té la seu a casa nostra. Faltaria més públic per animar a la penya, és un espectacle veure partits com el d'avui i si tinguessin una mica més d'afició seria més fàcil guanyar partits, o sigui que com qualsevol altre esport. Us penjo algunes fotos que he fet des de la cantonada de la pista.