Ves al contingut principal

Entrebancada econòmica i política

Avui dilluns les borses mundials han caigut, especialment de la mà de l'americana, el Dow Jones. No sabem si és un ajustament de comptes, una baixada per recollir beneficis o -com llegeixo- una mànega d'ordres de venda fetes pels ordinadors a partir d'unes baixades que inicialment no estaven programades. Em penso que serà difícil saber-ho, però demà dimarts i la resta de la setmana es veurà si això és una llampegada o és una situació més complicada. Les borses mouen els diners dels fons de pensions i també d'inversió. La majoria de la gent no sap que els seus estalvis estan a borsa, a les borses de tot el món. L'altra problema que s'està comentant és el deute públic, és a dir, les emissions de diners que els governs demanen als mercats, o sigui a la gent que fa qualsevol tipus d'inversió, grans, mitjans i petits. També els més petits, fins i tot la calderilla més ridícula està girant a les borses mundials.

El deute públic dels països occidentals, o sigui, Europa, Amèrica i Japó són molt elevades i existeix una preocupació de bombolla, o sigui que hi ha més diners invertits dels que aquests països són capaços de pagar, encara que els deutes siguin a molt llarg termini. Els bancs centrals d'occident deixaran d'emetre diners i repartir-los a tipus zero, això vol dir que demanar diners serà més car i l'economia pot aturar-se o en el millor dels casos frenar-se. La recuperació econòmica que presumeix la nostra classe política pot quedar seriosament afectada i convé que les administracions públiques i els seus mandataris siguin capaços d'assumir els nous reptes que poden venir. Una possible caiguda econòmica pot animar encara més els populismes de dretes i els oportunistes que aprofitaran aquesta ocasió per pescar en aigües que hi pot predominar la mala maror. Aquesta situació em preocupa, més que tot perquè ja tenim la situació prou complicada, mal moment si l'economia cau bruscament. Estem en època que convenen governants seriosos, responsables i gent amb capacitat gestionar adequadament les desigualtats. Moltes coses, massa, i totes complicades. A més, tot això ens enganxa amb pluja i unes dies que fa molta fred. A veure què passa.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…