Passa al contingut principal

Entrebancada econòmica i política

Avui dilluns les borses mundials han caigut, especialment de la mà de l'americana, el Dow Jones. No sabem si és un ajustament de comptes, una baixada per recollir beneficis o -com llegeixo- una mànega d'ordres de venda fetes pels ordinadors a partir d'unes baixades que inicialment no estaven programades. Em penso que serà difícil saber-ho, però demà dimarts i la resta de la setmana es veurà si això és una llampegada o és una situació més complicada. Les borses mouen els diners dels fons de pensions i també d'inversió. La majoria de la gent no sap que els seus estalvis estan a borsa, a les borses de tot el món. L'altra problema que s'està comentant és el deute públic, és a dir, les emissions de diners que els governs demanen als mercats, o sigui a la gent que fa qualsevol tipus d'inversió, grans, mitjans i petits. També els més petits, fins i tot la calderilla més ridícula està girant a les borses mundials.

El deute públic dels països occidentals, o sigui, Europa, Amèrica i Japó són molt elevades i existeix una preocupació de bombolla, o sigui que hi ha més diners invertits dels que aquests països són capaços de pagar, encara que els deutes siguin a molt llarg termini. Els bancs centrals d'occident deixaran d'emetre diners i repartir-los a tipus zero, això vol dir que demanar diners serà més car i l'economia pot aturar-se o en el millor dels casos frenar-se. La recuperació econòmica que presumeix la nostra classe política pot quedar seriosament afectada i convé que les administracions públiques i els seus mandataris siguin capaços d'assumir els nous reptes que poden venir. Una possible caiguda econòmica pot animar encara més els populismes de dretes i els oportunistes que aprofitaran aquesta ocasió per pescar en aigües que hi pot predominar la mala maror. Aquesta situació em preocupa, més que tot perquè ja tenim la situació prou complicada, mal moment si l'economia cau bruscament. Estem en època que convenen governants seriosos, responsables i gent amb capacitat gestionar adequadament les desigualtats. Moltes coses, massa, i totes complicades. A més, tot això ens enganxa amb pluja i unes dies que fa molta fred. A veure què passa.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…