Ves al contingut principal

Un tomb pel Japó, Osaka

No coneixia Japó, de manera que he aprofitat que l'amic Joan Pahisa hi està passant una temporada per arribar-m'hi, veure'l i fer un tomb per aquella banda del món. Japó és un país eficaç, les coses tenen un caire pràctic i senzill. No hi ha massa complicacions, segurament en tenen algunes, com a tot arreu, però jo diria que són gent eficaç i amb poca mandra. Van ràpidament per feina i quan han de fer alguna cosa la gent no rondina massa. Anar-hi en cadira de rodes també té el seu punt. L'accessibilitat d'Osaka per exemple, és bona tirant a molt bona. Els transports públics són pràctics i per anar-hi en cadira comptes amb personal de suport que t'acompanya i col·loca una rampa per pujar al tren. Evidentment això suposo que totes les estacions tenen ascensor, sense cap excepció. L'àrea urbana d'Osaka hi viuen més de 20 milions de persones i anar pels seus carrers en cotxe és poc pràctic. Aparcar a Osaka és un luxe i tothom va a peu, en bicicleta o en un servei eficaç de Metro combinat amb unes rodalies impressionants. Amb una sola targeta de viatge que pots anar carregant a diferents màquines pots fer-ho tot. És la mateixa per tot Japó. L'atenció a persones discapacitades és molt bona i en general tothom procura facilitar-te les coses. És una qüestió cultural i de bona educació. Us penjo unes fotos del Metro d'Osaka i d'un tren de rodalies de Kansai.




Comentaris

Manu Heras ha dit…
Te pinta d'una societat interessant!
Fan servir les mateixes rampes que a Sydney, això no m'agrada, estàs sempre controlat i depens d'algú per pujar i per baixar..
Sí, és veritat, però tu puges i baixes ràpid i ho fas tot, però molta gent sense aquest mínim no podria pujar-hi. De fet Japó tot està controlat, o sigui que ni tu ni jo podríem estar-hi massa temps, acabaríem dels nervis, però allà van així.
Manu Heras ha dit…
hi ha metros i trens on hi ha desnivell 0 i a més no hi ha gaire espai entre el vago i l'andana, d'aquesta manera no has de patir per quedar-te atrapat. així és com hauria de ser!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…