Passa al contingut principal

Un tomb pel Japó, Osaka

No coneixia Japó, de manera que he aprofitat que l'amic Joan Pahisa hi està passant una temporada per arribar-m'hi, veure'l i fer un tomb per aquella banda del món. Japó és un país eficaç, les coses tenen un caire pràctic i senzill. No hi ha massa complicacions, segurament en tenen algunes, com a tot arreu, però jo diria que són gent eficaç i amb poca mandra. Van ràpidament per feina i quan han de fer alguna cosa la gent no rondina massa. Anar-hi en cadira de rodes també té el seu punt. L'accessibilitat d'Osaka per exemple, és bona tirant a molt bona. Els transports públics són pràctics i per anar-hi en cadira comptes amb personal de suport que t'acompanya i col·loca una rampa per pujar al tren. Evidentment això suposo que totes les estacions tenen ascensor, sense cap excepció. L'àrea urbana d'Osaka hi viuen més de 20 milions de persones i anar pels seus carrers en cotxe és poc pràctic. Aparcar a Osaka és un luxe i tothom va a peu, en bicicleta o en un servei eficaç de Metro combinat amb unes rodalies impressionants. Amb una sola targeta de viatge que pots anar carregant a diferents màquines pots fer-ho tot. És la mateixa per tot Japó. L'atenció a persones discapacitades és molt bona i en general tothom procura facilitar-te les coses. És una qüestió cultural i de bona educació. Us penjo unes fotos del Metro d'Osaka i d'un tren de rodalies de Kansai.




Comentaris

Manu Heras ha dit…
Te pinta d'una societat interessant!
Fan servir les mateixes rampes que a Sydney, això no m'agrada, estàs sempre controlat i depens d'algú per pujar i per baixar..
Sí, és veritat, però tu puges i baixes ràpid i ho fas tot, però molta gent sense aquest mínim no podria pujar-hi. De fet Japó tot està controlat, o sigui que ni tu ni jo podríem estar-hi massa temps, acabaríem dels nervis, però allà van així.
Manu Heras ha dit…
hi ha metros i trens on hi ha desnivell 0 i a més no hi ha gaire espai entre el vago i l'andana, d'aquesta manera no has de patir per quedar-te atrapat. així és com hauria de ser!

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…