Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018

La Policia Municipal de Salt

Suposem que són moltes les policies que treballen per combatre les falsificacions i el mal ús de les targetes d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, però la de Salt ho fa de forma molt contundent i ho han donat a conèixer. És un avís pels llestos, que per cert, són molts. A la foto podem veure un grapat de targetes que els agents d'aquest municipi gironí han confiscat i podem observar que és un document molt popular, massa. Això passa en el mateix moment que la gent del CERMI demana al Parlament i a la Direcció General de Tràfic que és descomptin punts del carnet per la gent que aparca en reservats específics, persones que no tenen la mobilitat, o millor dit, que la tenen tota però passen de tot. No sabem si tindran èxit en la seva proposta, però a Salt, aparcar-hi fent veure que ets discapacitat és una mica més difícil que altres llocs. Felicitats per la feina.


D'ara en endavant

Si Carles Puigdemont m'hagués trucat per demanar-me que l'anés a rescatar a la frontera en una situació diguem-ne excepcional com les que estem vivint ho hagués fet sense cap mena de problema, de fet, ell té el meu telèfon. No m'ho hagués pensat dues vegades. Hi hagués anat corrent. Puigdemont s'ha equivocat en moltes coses i jo discrepo d'ell en un grapat de temes. En la qüestió econòmica no compartim gairebé res, en temes socials els nostres pensaments són oposats totalment. Però Puigdemont va ser alcalde de Girona i jo vaig ser-ne regidor a l'oposició; ell és d'Amer i jo sóc de les Planes d'Hostoles, coses que passen, suposo. No és simpatia, suposo que és això que ara se'n diu empatia. Ho hagués fet encara que la situació fos totalment rocambolesca. 
Puigdemont està a la presó i jo ho lamento. Sabia que jugava en inferioritat de condicions, i sabia que estava fora de joc des de feia temps. És un home intel·ligent i suposo que de tot això ja n…

Presentació del "Diari d'un capsigrany"

A Barcelona, i el dissabte 7 d'abril es presentarà el llibre "Diari d'un Capsigrany" dedicat a Toni Molina i que ha estat editat per un grapat d'amics i patrocinat a través de moltes donacions, a través de la plataforma "Verkami". En Toni Molina ens va deixar l'any 2016 i era un company discapacitat que va lluitar per la normalització de les persones que formen aquest col·lectiu. Va ser especialment actiu en l'eliminació de barreres arquitectòniques i ho va fer amb un especial sentit de l'humor. Un home divertit, amable i carinyós que al llarg de la seva vida va fer grans amistats que van fer de la seva lluita un model propi de complicitat. La presentació del llibre es farà a la Biblioteca Ignasi Iglesias, al carrer Segre, 22 de la capital catalana. Allà es podrà adquirir el llibre i reservar-ne exemplars. L'acte serà emotiu i promet ser molt interessant. Actualització: Em diuen que la presentació es farà a les 17,30 hores i en el matei…

Fugida de capitals

Catalunya va tancar l'any 2017 amb 31.399 milions menys en els seus comptes bancaris, majoritariament dels seus ciutadans. La preocupació per la marxa del procés, les advertències i amenaces que indicaven que podíem quedar fora de l'euro va provocar una fugida de capitals sense precedents. Molts bancs oferien comptes corrents miralls, o sigui, traslladar els estalvis de lloc sense haver de deixar l'entitat bancària. Aquesta notícia surt publicada avui a la premsa econòmica i suposo que no tots els mitjans ho explicaran. És un fet insòlit. Cal afegir que a més d'aquestes xifres econòmiques, convé tenir present les fugides de seus socials d'empreses, gairebé totes les importants. 
Ahir, l'ex-Conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell deia que segurament no tornaran. Totes aquestes xifres són relatives, evidentment, i m'imagino que els partits independentistes consideraran que això està tot manipulat i que una possible independència ho reso…

Parc Central obert

Hem viscut per veure-ho. Les obres del Parc Central han finalitzat. Sembla una broma però resulta que no ho és. Després de 10 anys d'obres; cridòria, veïns emprenyats, sorolls, pols, negocis tancats, retards, fallides d'empreses constructores, plaços incomplets, paletes aturats i un llarg etcètera de desgràcies, les obres s'han acabat; més o menys. No sé si queda alguna cosa pendent, a veure què diuen. A la passejada institucional no hi ha assistit cap representant de l'Ajuntament. No crec que sigui la millor idea, però estem en una època complicada. En fi, aquí teniu algunes fotografies, agafades del Diari de Girona, la seva versió digital. Hi aniré a fer un tomb per veure com ha quedat. A veure.



Norilsk, la ciutat empresa

Reporatge que he trobat al canal de Youtube i detalla la vida de Norilsk. Aquesta és o era una de les ciutats més misterioses del món. Encara hi queda alguna cosa per descobrir, suposo. De tota manera aquest interessant reportatge explica com funciona Norilsk, una ciutat de 170 mil habitants que està dirigida per l'empresa Norilsk Nikel i que està lluny de tot i de tothom. Soviètica en tot el seu format, ara és un estrany exemple del capitalisme corporatiu; no sabem què diria George Orwell però el relat m'hi fa pensar una mica. La ciutat està fent esforços per posar-se al dia i segurament l'eficaç propaganda de la Federació russa hi té molt a veure. De tota manera, és interessant i les imatges són inèdites i sorprenents. No cal anar-hi, més que tot perquè el seu accés està totalment restringit i a més no és massa saludable fer-hi un tomb.


Conferència de Manu Heras

Es pot viatjar sol amb cadira de rodes? Cal que tot estigui adaptat? Cal reservar un viatge organitzat a través d’una agència o es pot improvisar? Quin mètode de transport és el més adient? Cal disposar de molts diners?  Aquestes i d’altres qüestions les resoldrà en Manu Heras, a la Conferència “L’aventura de rodar pel món”, que durem a terme el dia 6 d’abril de 10h a 12h al Centre d’Atenció Integral MIFAS. En Manu Heras és soci de MIFAS, amb una lesió medul·lar completa, usuari de cadira de rodes i un viatger intrèpid. Ha viatjat per diferents països accessibles i no tant accessibles: part d’Europa, Austràlia, Sud Amèrica, Canadà, Tailàndia i Malàsia entre d’altres i compta amb un munt d’experiències i vivències personals.  Ha recorregut gairebé tot el món i ho ha fet d’una manera molt peculiar, de vegades en hotels convencionals però moltes d’altres amb tan sols una motxilla i una tenda de campanya o amb una furgoneta adaptada. En Manu ens explicarà com viatja, del per què va començar …

Debat pensions

El debat de les pensions que s'ha fet avui en el plenari del Congrés dels Diputats m'ha semblat força fluix, en general. El President Rajoy ha utilitzat la sessió per prometre millores puntuals sempre i quan tingui pressupostos generals durant l'any 2018. Era un avís a la resta dels partits. Les intervencions de la resta de grups i que no formen part del govern m'ha semblat que no hi havia cap mena de transcendència. Els diferents partits estan utilitzant les mobilitzacions que s'estan produint per empènyer al govern i fer d'aquesta manera una oposició legítima, però poc fiable. No veig que ningú aporti res de nou, res especial i amb tota aquesta qüestió ió tenen a la ciutadania preocupada. El President Rajoy que generalment és un brillant parlamentari tampoc tenia el seu millor dia. No ha estat massa hàbil, tot i derivar el problema a la resta dels grups amb el problema que té al no comptar amb l'aprovació dels pressupostos generals, actualment prorrogats…

I el diumenge, partit del MIFAS

Aquest diumenge dia 11 de març a les 10,30 l'equip del MIFAS de bàsquet en cadira de rodes juga el seu darrer partit de la lliga catalana d'enguany. Ho farà contra el CEM de l'Hospitalet de Llobregat i el partit es farà al Pavelló Girona-Fontajau. L'entrada és gratuïta. Una bona oportunitat per gaudir d'una experiència -especialment la gent que no ha vist mai l'esport adaptat- i també per veure la gent d'un equip que representa les comarques gironines, tant a la lliga catalana com a l'estatal, en la que MIFAS també hi participa des de fa molts anys. Podeu trobar més informació dels horaris, partits, resultats i plantilla a la pàgina web de l'associació MIFAS, també hi trobareu notícies d'altres esports adaptats que es fan a les comarques gironines i de l'escoleta que està potenciant l'entitat.

Truca'm quan puguis

La fira dels mòbils ja s'ha acabat. En aquesta vida sense mòbil ja no pots fer gairebé res. Doncs bé, portem una setmana que en l'escena internacional ja no ets ningú si no tens armes nuclears. És la moda de la temporada. En Putin va anunciar fa uns dies que té l'arma definitiva i que el seu país és indestructible. Va fer-ho en una compareixença pública i voluntària d'assistència obligada, envoltats de col·laboradors que viuen a tot drap a càrrec de l'administració russa. En pocs dies hi ha eleccions en aquell país gegant i els russos tenen la percepció d'estar fora de joc, o sigui al marge de tots els saraus internacionals. Aquestes declaracions no són sorprenents, perquè els russos sempre han volgut tenir al capdavant a gent que sigui una mica cridanera i que tinguin un pèl d'orgull, recordant vells temps, quan existia la Unió Soviètica i feia por, la por de no saber què hi havia al darrere. Anys més tard vàrem descobrir -uns més tard que d'altres- q…

L'Agència Catalana de Turisme i els descobriments

L'Agència Catalana de Turisme ha descobert recentment el Turisme Accessible i ha trucat a la Fundació ONCE per signar un conveni de col·laboració. Tenen tot el dret del món, només faltaria, però em sorprèn una mica que la resta del sector de la discapacitat no hi sigui present. Ni el COCARMI, ni cap organització capçalera del sector de la discapacitat a Catalunya hi pinta res; insisteixo que poden fer el que vulguin, i signar un acord amb Fundació ONCE no és una mala estratègica, però deixar a la resta fora de joc és una llàstima i també una falta d'estratègia seriosa. 
Evidentment les entitats catalanes de la discapacitat no diran res, s'ho miraran des de lluny i llegiran el document, que no trobo, més enllà de la nota de premsa que ha emès l'Agència. Són moltes les entitats del sector que intenten implicar a l'administració catalana i espanyola en temes de turisme accessible i aquí en aquest bloc n'he parlat moltes vegades. És un sector per treballar-hi fort…

Pensionistes al carrer, de moment

Comencen a sorgir les primeres protestes de la gent gran, dels pensionistes per el trist augment de les pensions que enguany han pujat un 0,25 per cent. És evident que per fer aquesta pujada podien haver-se estalviat el paper que s'han gastat per informar-ne als receptors. Tot això passa en el mateix moment que alguns polítics han posat la sostenibilitat del sistema al cim de la taula. És bàsicament un debat interessat, més que tot perquè no saben què fer amb aquesta qüestió. Qui toqui les pensions a la baixa quedarà cremat i llampegat de cop. A l'estat espanyol hi ha 9 milions de pensionistes, la qual cosa vol dir també que hi ha 9 milions de persones que voten i fer propostes arriscades poden fregir a qui gosi plantejar alguna proposta que redueixi l'import de les prestacions.
El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment i són els treballadors i les empreses el que suporten el pes de la despesa i juntament amb els perceptors són els propietaris d…