Ves al contingut principal

Debat pensions

El debat de les pensions que s'ha fet avui en el plenari del Congrés dels Diputats m'ha semblat força fluix, en general. El President Rajoy ha utilitzat la sessió per prometre millores puntuals sempre i quan tingui pressupostos generals durant l'any 2018. Era un avís a la resta dels partits. Les intervencions de la resta de grups i que no formen part del govern m'ha semblat que no hi havia cap mena de transcendència. Els diferents partits estan utilitzant les mobilitzacions que s'estan produint per empènyer al govern i fer d'aquesta manera una oposició legítima, però poc fiable. No veig que ningú aporti res de nou, res especial i amb tota aquesta qüestió ió tenen a la ciutadania preocupada. El President Rajoy que generalment és un brillant parlamentari tampoc tenia el seu millor dia. No ha estat massa hàbil, tot i derivar el problema a la resta dels grups amb el problema que té al no comptar amb l'aprovació dels pressupostos generals, actualment prorrogats. Tot plegat ha quedat embolicat dient que això serà un tema que haurà de resoldre la comissió aquesta que se'n diu "Pacte de Toledo".

Les pensions no haurien de ser un tema polític. La Seguretat Social té propietaris i el govern tampoc l'hauria d'utilitzar per fer política informativa i propaganda electoral. La resta dels partits tampoc hauria de fer-ho. Les pensions a Espanya tenen un problema i el fet que treballin més o menys persones no resoldran el dèficit que té actualment i el que vindrà. S'han d'assumir algunes reformes, però s'ha de tractar amb respecte els pensionistes actuals; augmentar les pensions un 0,25 per cent és una broma de mal gust. Convé treure del pressupost de pensions, les d'orfandat, les no contributives i les de viduïtat. Aquest tipus de prestacions han d'anar a càrrec de l'estat, del pressupostos generals de l'estat, la qual cosa vol dir que aquests hauran de no donar cobertura a altres programes. S'haurà de prioritzar i aquí és allà on tenim el problema. Convé revisar l'arquitectura administrativa i política d'Espanya, i s'ha de decidir que es vol pagar i de què podem prescindir. A mi se m'acudeixen un grapat de timbres que s'haurien de tancar i destinar el seu cost a donar cobertura a les prioritats com les pensions. En fi, el sarau ha estat polític, de propaganda, pobre i tot plegat massa electoral.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…