Passa al contingut principal

Debat pensions

El debat de les pensions que s'ha fet avui en el plenari del Congrés dels Diputats m'ha semblat força fluix, en general. El President Rajoy ha utilitzat la sessió per prometre millores puntuals sempre i quan tingui pressupostos generals durant l'any 2018. Era un avís a la resta dels partits. Les intervencions de la resta de grups i que no formen part del govern m'ha semblat que no hi havia cap mena de transcendència. Els diferents partits estan utilitzant les mobilitzacions que s'estan produint per empènyer al govern i fer d'aquesta manera una oposició legítima, però poc fiable. No veig que ningú aporti res de nou, res especial i amb tota aquesta qüestió ió tenen a la ciutadania preocupada. El President Rajoy que generalment és un brillant parlamentari tampoc tenia el seu millor dia. No ha estat massa hàbil, tot i derivar el problema a la resta dels grups amb el problema que té al no comptar amb l'aprovació dels pressupostos generals, actualment prorrogats. Tot plegat ha quedat embolicat dient que això serà un tema que haurà de resoldre la comissió aquesta que se'n diu "Pacte de Toledo".

Les pensions no haurien de ser un tema polític. La Seguretat Social té propietaris i el govern tampoc l'hauria d'utilitzar per fer política informativa i propaganda electoral. La resta dels partits tampoc hauria de fer-ho. Les pensions a Espanya tenen un problema i el fet que treballin més o menys persones no resoldran el dèficit que té actualment i el que vindrà. S'han d'assumir algunes reformes, però s'ha de tractar amb respecte els pensionistes actuals; augmentar les pensions un 0,25 per cent és una broma de mal gust. Convé treure del pressupost de pensions, les d'orfandat, les no contributives i les de viduïtat. Aquest tipus de prestacions han d'anar a càrrec de l'estat, del pressupostos generals de l'estat, la qual cosa vol dir que aquests hauran de no donar cobertura a altres programes. S'haurà de prioritzar i aquí és allà on tenim el problema. Convé revisar l'arquitectura administrativa i política d'Espanya, i s'ha de decidir que es vol pagar i de què podem prescindir. A mi se m'acudeixen un grapat de timbres que s'haurien de tancar i destinar el seu cost a donar cobertura a les prioritats com les pensions. En fi, el sarau ha estat polític, de propaganda, pobre i tot plegat massa electoral.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…