Ves al contingut principal

Pensionistes al carrer, de moment




Comencen a sorgir les primeres protestes de la gent gran, dels pensionistes per el trist augment de les pensions que enguany han pujat un 0,25 per cent. És evident que per fer aquesta pujada podien haver-se estalviat el paper que s'han gastat per informar-ne als receptors. Tot això passa en el mateix moment que alguns polítics han posat la sostenibilitat del sistema al cim de la taula. És bàsicament un debat interessat, més que tot perquè no saben què fer amb aquesta qüestió. Qui toqui les pensions a la baixa quedarà cremat i llampegat de cop. A l'estat espanyol hi ha 9 milions de pensionistes, la qual cosa vol dir també que hi ha 9 milions de persones que voten i fer propostes arriscades poden fregir a qui gosi plantejar alguna proposta que redueixi l'import de les prestacions.

El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment i són els treballadors i les empreses el que suporten el pes de la despesa i juntament amb els perceptors són els propietaris d'aquesta arquitectura econòmica. És veritat que s'han de prendre decisions, però també cal tenir present que hi ha un grapat de pensions que pengen de la Seguretat Social i haurien d'anar a càrrec de l'estat, o sigui dels Pressupostos Generals. Tard o d'hora s'haurà de fer aquest canvi conceptual; em penso que ja n'havia parlat en aquest bloc, en alguna anotació de fa temps.

Tot això hauria de servir perquè els polítics determinessin prioritats i afinessin una mica més en què s'han de gastar els diners dels contribuents, o millor dit, en què no s'han de gastar determinades quanties que a partir d'ara faran falta pel sosteniment de la Seguretat Social, almenys per compensar-la durant una bona temporada. Els pensionistes surten al carrer, de moment, perquè la seva força està en la capacitat de fer caure aquells que vulguin dinamitar el sistema, aprofitant aires o corrents neo-liberals. Penjo el comentari que Iñaki Gabilondo fa en el seu videoblog del diari ELPAÍS, sempre interessant, però aquest cop molt interessant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…