Passa al contingut principal

Pensionistes al carrer, de moment




Comencen a sorgir les primeres protestes de la gent gran, dels pensionistes per el trist augment de les pensions que enguany han pujat un 0,25 per cent. És evident que per fer aquesta pujada podien haver-se estalviat el paper que s'han gastat per informar-ne als receptors. Tot això passa en el mateix moment que alguns polítics han posat la sostenibilitat del sistema al cim de la taula. És bàsicament un debat interessat, més que tot perquè no saben què fer amb aquesta qüestió. Qui toqui les pensions a la baixa quedarà cremat i llampegat de cop. A l'estat espanyol hi ha 9 milions de pensionistes, la qual cosa vol dir també que hi ha 9 milions de persones que voten i fer propostes arriscades poden fregir a qui gosi plantejar alguna proposta que redueixi l'import de les prestacions.

El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment i són els treballadors i les empreses el que suporten el pes de la despesa i juntament amb els perceptors són els propietaris d'aquesta arquitectura econòmica. És veritat que s'han de prendre decisions, però també cal tenir present que hi ha un grapat de pensions que pengen de la Seguretat Social i haurien d'anar a càrrec de l'estat, o sigui dels Pressupostos Generals. Tard o d'hora s'haurà de fer aquest canvi conceptual; em penso que ja n'havia parlat en aquest bloc, en alguna anotació de fa temps.

Tot això hauria de servir perquè els polítics determinessin prioritats i afinessin una mica més en què s'han de gastar els diners dels contribuents, o millor dit, en què no s'han de gastar determinades quanties que a partir d'ara faran falta pel sosteniment de la Seguretat Social, almenys per compensar-la durant una bona temporada. Els pensionistes surten al carrer, de moment, perquè la seva força està en la capacitat de fer caure aquells que vulguin dinamitar el sistema, aprofitant aires o corrents neo-liberals. Penjo el comentari que Iñaki Gabilondo fa en el seu videoblog del diari ELPAÍS, sempre interessant, però aquest cop molt interessant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…