Ves al contingut principal

Truca'm quan puguis

La fira dels mòbils ja s'ha acabat. En aquesta vida sense mòbil ja no pots fer gairebé res. Doncs bé, portem una setmana que en l'escena internacional ja no ets ningú si no tens armes nuclears. És la moda de la temporada. En Putin va anunciar fa uns dies que té l'arma definitiva i que el seu país és indestructible. Va fer-ho en una compareixença pública i voluntària d'assistència obligada, envoltats de col·laboradors que viuen a tot drap a càrrec de l'administració russa. En pocs dies hi ha eleccions en aquell país gegant i els russos tenen la percepció d'estar fora de joc, o sigui al marge de tots els saraus internacionals. Aquestes declaracions no són sorprenents, perquè els russos sempre han volgut tenir al capdavant a gent que sigui una mica cridanera i que tinguin un pèl d'orgull, recordant vells temps, quan existia la Unió Soviètica i feia por, la por de no saber què hi havia al darrere. Anys més tard vàrem descobrir -uns més tard que d'altres- que tot era de cartró pedra i el sistema feia figa per tots costats. Des de llavors els russos tenen importància per les qüestions energètiques i pel rebost  nuclear que tenen a l'eixida. La Rússia actual té un grapat d'armes enllaunades que ja comencen a tenir data de caducitat i són de mal guardar. Putin ha fet una maniobra xulesca però esperada. Ha de guanyar les eleccions com sigui, tot i que el noi no ho té pas difícil, més que tot perquè la resta de personatges són gent molt poc solvent.

El de Corea del Nord també ha dit que el truquin quan puguin, perquè està disposat a frenar el seu programa nuclear a canvi de que ningú discuteixi el règim que hi ha allà. El noi de Pyongyang ha dit que està disposat a parlar amb els Estats Units d'Amèrica, sempre amb igualtat de condicions i que no l'hi toquin el negoci, o sigui que aquí tenim un altre exemple que per telefonar a segons quí, no has de tenir un mòbil, sinó un arsenal perillós i que faci por. Pots ser el represenant d'un país que la gent visqui miserablement, però ningú t'ho discutirà si el que vols és parlar de pau, de pau amb una motxilla carregada, això sí, de bones intencions. Portem una temporada complicada i dolenta; en l'escena internacional les coses, com es veuen , tampoc estan massa fines, desgraciadament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…