Passa al contingut principal

Truca'm quan puguis

La fira dels mòbils ja s'ha acabat. En aquesta vida sense mòbil ja no pots fer gairebé res. Doncs bé, portem una setmana que en l'escena internacional ja no ets ningú si no tens armes nuclears. És la moda de la temporada. En Putin va anunciar fa uns dies que té l'arma definitiva i que el seu país és indestructible. Va fer-ho en una compareixença pública i voluntària d'assistència obligada, envoltats de col·laboradors que viuen a tot drap a càrrec de l'administració russa. En pocs dies hi ha eleccions en aquell país gegant i els russos tenen la percepció d'estar fora de joc, o sigui al marge de tots els saraus internacionals. Aquestes declaracions no són sorprenents, perquè els russos sempre han volgut tenir al capdavant a gent que sigui una mica cridanera i que tinguin un pèl d'orgull, recordant vells temps, quan existia la Unió Soviètica i feia por, la por de no saber què hi havia al darrere. Anys més tard vàrem descobrir -uns més tard que d'altres- que tot era de cartró pedra i el sistema feia figa per tots costats. Des de llavors els russos tenen importància per les qüestions energètiques i pel rebost  nuclear que tenen a l'eixida. La Rússia actual té un grapat d'armes enllaunades que ja comencen a tenir data de caducitat i són de mal guardar. Putin ha fet una maniobra xulesca però esperada. Ha de guanyar les eleccions com sigui, tot i que el noi no ho té pas difícil, més que tot perquè la resta de personatges són gent molt poc solvent.

El de Corea del Nord també ha dit que el truquin quan puguin, perquè està disposat a frenar el seu programa nuclear a canvi de que ningú discuteixi el règim que hi ha allà. El noi de Pyongyang ha dit que està disposat a parlar amb els Estats Units d'Amèrica, sempre amb igualtat de condicions i que no l'hi toquin el negoci, o sigui que aquí tenim un altre exemple que per telefonar a segons quí, no has de tenir un mòbil, sinó un arsenal perillós i que faci por. Pots ser el represenant d'un país que la gent visqui miserablement, però ningú t'ho discutirà si el que vols és parlar de pau, de pau amb una motxilla carregada, això sí, de bones intencions. Portem una temporada complicada i dolenta; en l'escena internacional les coses, com es veuen , tampoc estan massa fines, desgraciadament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…