Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2018

Embolica que fa fort

El procés o millor dit, l'anti-procés atropellarà a Rajoy a les properes eleccions generals, tot això si fem cas a les enquestes que ahir va publicar el diari "El Periódico". La forta pujada que fa la gent de Ciutadans (Ciudadanos) s'emporta pel davant a la gent del Partit Popular i deixa el mapa parlamentari espanyol en mans de l'anticatalanisme més autèntic i espantós que mai s'hagi vist. 
Curiosament l'anticatalanisme que tants rèdits ha donat al partit del govern és el mateix que passa pel cim de la formació de Rajoy, tot i que la corrupció n'és segurament el seu principal motiu. El cas Cifuentes sumat a la xifra innumerable de causes obertes per corrupció provoquen que el partit Popular s'enfonsi tot sol. En Rivera -que està a la política que contrarestar vots al catalanisme diguem-ne moderat- s'apunta els vots que s'esgarrien per part de la dreta tradicional i també de l'esquerra modera del PSOE que naveguen a vela i esperen que…

120 dies sense govern

Fa uns dies TV3 va entrevistar a Carles Puigdemont. Gairebé dues hores intenses explicant el que ja ha explicat 120 vegades. També va dir que Catalunya necessita govern. No vaig mirar-lo massa, em penso que sis minuts. Abans del minut sisè Puigdemont ja en va dir una de les seves, o sigui una conclusió versada des de la seva cantonada i per tant convençut que no n'hi ha d'altres. La resta de partits també diuen que cal govern a Catalunya. Ho diuen els independentistes i els que no ho són. Fins i tot Rajoy diu que vol que hi hagi govern a Catalunya. Ahir en una xerrada davant no sé qui també ho va dir l'ex-Primer Ministre francès, el català Valls. Tothom ho vol, però no tenim govern i sembla que no en tindrem. Aquest és el guió oficial fins el 22 de maig que s'acaba el plaç per tenir-ne, passat el qual si no és dóna el cas es convocaran noves eleccions.
Els polítics han de gestionar la política, els temps, les idees, les necessitats i tot allò que permeti millorar la v…

Els xiringuitos

La Policia espanyola ha desmuntat un xiringuito financer a les afores de Madrid. Un grapat de detinguts que suposem que els jutges no deixaran en llibertat provisional o sigui al carrer fins que hi hagi el judici. Les noticies del dia comenten que durant l'any 2017 s'han desmuntat fins a 57 paradetes d'aquestes, especialment a Madrid, però també aquí, o sigui a Catalunya. La pregunta és perquè Espanya (Catalunya inclosa) és un paradís pels quinquis que fan estafes d'aquest tipus. Què fan els reguladors per evitar que això passi. Què passa aquí que sigui tant fàcil instal·lar una oficina, contractar gent i vendre productes financers per telèfon. Quina mena de país som que el regulador comparegui davant al Parlament i doni lliçons, quan aquest mateix regulador va permetre que els primers xiringuitos fossin les Caixes d'estalvis i gairebé tot el sistema financer espanyol?. Són notícies que surten tot sovint, i jo em sorprenc de que aquest tipus d'activitats no si…

Estònia, el primer país digital del món

No conec Estònia. Fa temps que llegeixo que Estònia és un país digital, que té l'administració digitalitzada del tot i que les seves empreses són al capdavant de l'ús de les tecnologies. O sigui un exemple, perquè ara mateix perdem el temps com mai fent gestions i portant papers d'un lloc a l'altre. Això allà fa alguns anys que ho tenen resolt i crec que aquest és el camí. Sembla ser que fa uns anys, no massa, Rússia va atacar els sistemes d'Estònia i varen tombar-ho tot. Des de llavors, Estònia a més de tenir-ho tot digital varen especialitzar-se en la seguretat informàtica; sense voler els russos van contribuir a l'èxit d'aquest petit país nòrdic i que en el seu moment van pertànyer a la gran Unió Soviètica. Temps nous i sense perdre massa el temps. Les dificultats serveixen per aixecar-se i  ser una mica millors. Estònia ho sap i ara convindria fer una bona copiada de tot allò que allà funciona i aquí no.

Diumenge a les Planes

Des d'una vora de la plaça Nova de les Planes d'Hostoles faig una foto, des del cotxe mateix, perquè els colors d'aquesta primavera no han arribat encara i el dia és plujós, però aquest racó de poble sempre és sorprenent. Des d'aquest mateix lloc hi he fet moltes fotografies, sempre a cop de mòbil i algunes les he penjades aquí al bloc. Avui també les he disparades a través del Twitter i també a Instagram. Amb tanta xarxa social i tanta connexió gairebé el menys important és fer la foto. En qualsevol cas també la penjo aquí. La primavera en versió original ja vindrà, passades les pluges tot agafarà el color que toca, però diuen que en tres o quatre dies. Esperarem, poca cosa més pot fer-se.

En Manu sense por

En Manu Heras ens va explicar el divendres com s'ho fa per anar amunt i avall sense por. Va marxar al Canadà l'any 2012 i encara no ha tornat. Bé, sí, uns dies, però va dir-nos que ja tenia bitllet per anar a Vietnam i els països que hi ha en aquella barriada de món. Va fer una xerrada el divendres al matí a MIFAS, en el Centre CAI que la casa té al carrer Empúries de Girona. Va passar fotografies dels seus viatges a Austràlia, Nova Zelanda, els països de Centre Amèrica, de Perú, dels Estats Units, del Canadà mateix i d'un grapat de llocs més. Va explicar com llogar un cotxe adaptat o fer-lo adaptat un com llogat, com viure en un furgoneta (auto home) i com fer-ho sent un turista i un explorador en cadira de rodes. Ja sabem que en Manu és de poca por, però vàrem veure que en realitat en no en té gens. Fa ben fet, coneix cultures, gent nova, i veu les grans meravelles d'aquest planeta que com dic jo, és rodó i quan estàs a sota no caus. Un cop va trucar-me des de Tasmà…

National Geographic

Aquesta gent del National Geographic ens regalen sovint imatges sorprenents de la natura i aquest cop ho han fet tornat a fer. Són fotografies fetes amb drons i de tot el món. Ens apropen moments irrepetibles, imatges que a les xarxes socials estan a l'abast de tothom. N'he trobat unes quantes a diferents mitjans i en penjo les que m'han semblat més interessants. Fantàstiques.







La Cifuentes i altres

Ahir a la tarda vaig escoltar una estona el debat de l'Assemblea de Madrid en relació al sidral que ha muntat la senyora Cifuentes amb el seu màster universitari. Va agradar-me escoltar a la penya política de la capital però vaig quedar decebut de la resposta de la presidenta d'aquella comunitat. Admeto que la qüestió és una mica complicada i m'imagino que el que s'hauria de valorar realment és si la senyora Cifuentes va mentir, està mentint o mentirà en les pròximes hores. Entre les diferents informacions que he llegit, les afirmacions que va deixar anar ahir a la tarda i tot el raca-raca que s'ha creat entorn al tema només puc entendre que tot plegat és mentida. A la classe política espanyola mentir o no dir la veritat és força habitual. A Catalunya això també passa, de fet, jo diria que fa uns anys que només ens està passant això i res més. La Cristina Cifuentes va disfressada de persona honesta i de bona gestora amb una gran pompa propagandística que l'env…

Discapacitat, poder ser diferent

Una de les històries habituals que hem d'afrontar la gent amb discapacitat física i en totes les seves formes i versions. La Constanza Orbaiz ho explica en una sessió de TEDxRiodelaPlata i s'explica molt bé. Val la pena veure'l. Les mirades que jutgen i que són injustes, plenes d'ignorància. Els prototips que hem anat construint entre tots i que són models erronis. Aquesta companya argentina explica el que viu i el que fa per canviar les coses. Les coses amb la mirada diversa i oberta no són tant difícils i aquí en teniu un exemple.