Passa al contingut principal

La Cifuentes i altres

Ahir a la tarda vaig escoltar una estona el debat de l'Assemblea de Madrid en relació al sidral que ha muntat la senyora Cifuentes amb el seu màster universitari. Va agradar-me escoltar a la penya política de la capital però vaig quedar decebut de la resposta de la presidenta d'aquella comunitat. Admeto que la qüestió és una mica complicada i m'imagino que el que s'hauria de valorar realment és si la senyora Cifuentes va mentir, està mentint o mentirà en les pròximes hores. Entre les diferents informacions que he llegit, les afirmacions que va deixar anar ahir a la tarda i tot el raca-raca que s'ha creat entorn al tema només puc entendre que tot plegat és mentida. A la classe política espanyola mentir o no dir la veritat és força habitual. A Catalunya això també passa, de fet, jo diria que fa uns anys que només ens està passant això i res més. La Cristina Cifuentes va disfressada de persona honesta i de bona gestora amb una gran pompa propagandística que l'envolta en tot moment. Dins del Partit Popular semblava una cosa i ara resulta que és de la classe habitual; adoptant la mateixa postura que la resta de companys a la Comunitat de Madrid i en els darrers anys. La resposta de Cifuentes no és cap sorpresa. Intenta navegar en línia recta i sobreviure a la tempesta, atacant al contrincant en un format més cridaner. 

Però el govern de Madrid està recolzat de manera expressa pel nou partit de Ciudadanos (C'S) i són aquests els que realment tenen la opció de treure o deixar a Cifuentes en el Govern de la Comunitat Autònoma. Ahir varen atacar fort, però sense cap estocada final i creïble, més que tot perquè volen administrar l'ensorrament de Cifuentes en benefici propi. Ciudadanos han de decidir que volen fer en aquest país. Són un partit sense ideologia, amb tendències ventoses, disfressats de socialdemòcrates però al mateix temps ultra-liberals, suportats per un ex-president del govern espanyol com Aznar, un home que pot presumir de tenir un grapat de ministres encausats en temes de corrupció i fins i tot alguns a la presó. En fi, Ciudadanos ha de decidir què vol fer, però el seu discurs és confús, fals i des del meu punt de vista preocupant. A Catalunya per exemple, i més enllà dels disbarats del procés, el que prediquen és fals. L'atac a la llengua catalana és senzillament innaceptable. Em preocupa que una opció política tant interessada en ensorrar-ho tot sigui la que ens proposi fer un nou país. A tots en fa falta que tinguem representants honestos, però els de Ciudadanos estan molt lluny de ser-ho. I la Cifuentes hauria d'anar-se'n a casa seva i estudiar un mica per fer el màster que no hem vist i així l'hi deixarà de créixer el nas.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…