Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2018

Zona blava de Girona

Carta que ha publicat Albert Carbonell a la web de MIFAS en relació a la pèrdua de la gestió de la zona blava de la ciutat de Girona l'any 2013 i que encara porta cua. Bona reflexió i grans misteris. Potser algun dia sabrem la veritat. Penjo la carta que el President de MIFAS ha publicat a la web de l'entitat. ALBERT CARBONELL, PRESIDENT DE MIFAS.----En el ple d’aquesta setmana s’ha acabat aprovant una reclamació de més de 75.000 € a l’empresa de Madrid per incompliment i a més s’exigeix que desmuntin els 300 sensors d’aparcament que van oferir. Tranquils, seran ràpids al desmuntar ja que no en van col·locar gairebé cap. Ara, s’haurà de veure si els dos cotxes que van oferir s’han quedat a l’ajuntament o no. O on són totes les senyals verticals que van prometre entre d’altres coses. En el seu dia, a alguns els va semblar que les crítiques de MIFAS amb aquest concurs eren degut a “l’emprenyamenta” d’haver-lo perdut. I no, no era així. Era perquè ja vam veure que aquí hi havia c…

L'hora dels herois

Un immigrant africà surt corrents del mig del carrer i puja un edifici de quatre plantes per salvar a una criatura que estava a punt de matar-se. Ho fa a una velocitat desconeguda, d'una manera exemplar i deixa a tothom a la boca oberta. Un heroi. A França han descobert un heroi aquesta setmana. Era un ciutadà il·legal (ja m'explicaran com pots ser una persona il·legal) i el govern francès en un atac d'oportunisme l'han rebut com el que realment és, un heroi. El que passa és que d'herois n'hi ha cada dia, però no sempre tenen una càmera que ho gravi i que després de penjar-ho a la xarxa ho sigui més que els altres. El noi va fer el que havia de fer i va fer-ho molt bé i és mereix el màxim reconeixament possible. Els polítics francesos que van curts de moments estel·lars han fet servir el moment per donar-li papers, feina i el que faci falta i així poder-s'hi retratar del tort i del revès. Jo hi estic d'acord, però insisteixo que d'herois n'hi h…

Doctor Deseo amb la Simfònica del País Basc

Doctor Deseo és un un grup de musics bascos, polifacètics coneguts especiament a Madrid i al País Basc, jo diria que aquí a casa nostra no massa. Ahir a l'hora cultural del Canal TVE 24 hores varen entrevistar al seu cantat i la cara més coneguda, Francis Díez. Va explicar que part de les seves peces han estat orquestrades per la Simfònica del País Basc i que el resultat era extraordinari. Aquí penjo un parell de vídeos i es pot veure el resultat. Va dir que havia estat una experiència inoblidable. És tot un homenatge a la feina que fa des de fa anys. "Una mirada distinta" amb la simfònica és un bon cop d'elegància, igualment "Corazón de Tango" dedicada al seu pare.

Lloguer de gats i gossos

La majoria de japonesos no tenen temps ni espai per poder tenir gossos i gats. Donada aquesta situació, estranya aquí, hi ha establiments en forma de cafè per poder-los veure i jugar una estona amb ells. Aquest és el cas de les fotos que penjo. Són d'un cafè d'Osaka que pagues per estar una estona amb els gossos i de pas prens alguna cosa. Ens varen dir que els gossos -majoritariament- venen de situacions complicades, però no tots. També hi ha informació puntual de cadascun dels cans que pots veure en forma de fitxa tècnica. A Osaka també hi ha establiments d'aquests tipus especialitzats en gats. La visita que vàrem fer ens va costar 1.300 iens (JPY) amb consumició inclosa (uns 9,70 euros)
A les grans ciutats japoneses, Tòquio, Osaka també pots llogar un gos durant una estona. El preu aproximat és de 3.600 iens (JPY) o sigui uns 27 euros/hora. Aquest tipus de serveis solen estar en grans parcs i així poder passejar el gos contractat. Són coses que allà passen i aquí no, o…

El problema

No sabem encara si Quim Torra vol fer govern o vol que no se'n faci cap. És l'encarregat i el delegat de Puigdemont i ha deixat de banda la importància del seu càrrec. Quim Torra no vol ser President de la Generalitat, fa de President per encàrrec. Sóc dels que penso que són dues coses molt diferents. Tampoc entenc que hi hagi una part de la població que comparteixi aquesta línia. És una línia desastrosa per Catalunya. Ho és per la gent que viu aquí, per la economia, per la societat en general i per la mala propaganda que estem suportant. Puigdemont proposa allargar el 155, ho sap, és el que vol i fins tot vol que Ciutadans (Ciudadanos) governi a Espanya, assegurant d'aquesta manera la continuïtat del sarau. Hi anem de cap. És una línia respectable, però molt poc intel·ligent i pràctica. És molt decebedora la situació que estem vivint i no hi veig cap sortida a mig termini. Quim Torra i la seva foscor no és la solució, és part del problema i està fent la feina per la qual…

Jerusalem

En Trump és un imbècil. Va decidir fa setmanes fer un gest d'acostament a Israel i va decretar el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. Amb aquesta decisió ha encès el paller i els Palestins s'han revoltat. Res que no sapigués en Trump quan va prendre la decisió. Se'n fot, l'hi és del tot igual. A Trump no l'importa si hi ha 50 o 100 morts, és la indiferència absoluta. Jerusalem haurà de ser -algun dia- la capital compartida d'Israel i també de Palestina. És una ciutat símbol i és gran, de manera que té capacitat suficient per poder ser capital de dos estats. Jerusalem també és meva. No hauria de passar-hi res. Trump és un irresponsable i el món s'ho mira amb total indiferència. Israel s'equivoca en aquesta qüestió, ningú els discuteix la capitalitat, però els gestos són importants i les conseqüències terribles. Imatges del diari ELPAIS i d'altres mitjans. Quin món!







Colors, fruita

Si els russos no mengen fruita dels països mediterranis ens tocarà menjar-ne més. Els colors de la fruita dolça ja són a les botigues, són les primeres, per tant una mica àcides, no obstant això bones. El preu és la part negativa. Sembla que els intermediaris s'hi guanyen molt bé la vida, perquè el botiguer diu que hi guanya poc, el productor també diu que ni cinc de calaix, així que algú deu quedar-se els beneficis pel camí, que lògicament va a càrrec del consumidor. Sigui com sigui ja tenim aquí la fruita de la primavera que a més ens acompanyarà tot l'estiu. 


Pas de vianants de Shibuya (Tòquio)

En Joan Pahisa va dir-me, vine que anirem a veure un pas de vianants que t'agradarà, a més podràs veure'l des de dalt perquè per un passadís del Metro i unes finestres grans es pot veure bé. I així va ser, i aquí el teniu, gravat amb el mòbil. És -diuen- el pas de vianants més populós del món, té moltes direccions i els centenars de persones que el fan servir ho fan amb ordre i tranquil·litat. Efectivament veure'l és espectacular, encara que en aquells moments comencés a ploure una mica. És el pas de vianants de Shibuya a la ciutat de Tòquio.

Hiroshima

Hiroshima és una ciutat mundialment coneguda. El 6 d'agost de 1945 a les 8,15 del matí els americans varen llençar-hi una bomba atòmica i en pocs moments va desaparèixer la ciutat i tots els seus habitants. No obstant això, els japonesos no varen rendir-se fins que va caure la segona, aquest cop a Nagasaki. En perdre la guerra els japonesos varen fer dues coses molt importants; la primera reconstruir el país, fer-lo nou i fer-lo millor, i en segon lloc varen decidir que per evitar situacions com aquella calia que tota la ciutadania del Japó tingués cultura, molta i bona cultura. I així és. Japó és un país on els seus habitants tenen molts coneixements, són tafaners, curiosos i posen tota aquesta força a disposició de la societat japonesa. Així doncs, Hiroshima és un símbol, per ells i per tota la humanitat. Allò que va passar allà no pot tornar a passar, ni allà ni enlloc. La força del Japó és haver perdut les guerres fer falta de força, de tolerància i d'intel·ligència. Els …

Tòquio

Tòquio de Nit i de Dia. Ciutat complicada, massa gran. Amb els seus 36 milions, Tòquio i la conglomeració de 23 municipis que l'envolten formen la ciutat més gran del món. Les principals empreses del Japó tenen les seves seus allà i per tant hi ha un catàleg d'edificis i gratacels que són per quedar-se'ls mirant una bona estona. No coneixia la ciutat i vaig fer-ho de la mà d'en Joan Pahisa que amb el seu japonès ha estat més fàcil fer-hi tombs. Estàvem instal·lats en una de les zones més mogudes de la capital japonesa i de nit era un guirigall immens de llums, gent, restaurants, olors, fums i trens. Està plena de centres comercials i de comerços especialitzats de tota mena, algunes  de les quals són francament estranyes. Suposo que viure allà ha de ser difícil, però per visitar-la i saber que pots marxar-ne és fantàstic. Per cert, fer-ho en cadira de rodes no és del tot difícil, tot i que no es tant planera com Osaka. L'amabilitat de la gent és important, basada, …

Trens del Japó

Els japonesos són eficaços i tenen una xarxa de trens extensa, ràpida i molt pràctica. Ningú es planteja córrer el país sense fer-ho amb alguna de les opcions ferroviàries. Les ciutats com Tòquio i Osaka tenen una xarxa de metro que combinen també amb uns serveis de rodalies que funcionen com el propi metro. A diferencia d'aquí, les estacions estan preparades per atendre a totes les persones que hi circulen, i molt especialment a la gent que tenim la mobilitat reduïda. Hi ha ascensors, rampes i el personal està preparat per ajudar a entrar i sortir dels vagons. La dificultat està en trobar l'ascensor,  no sempre és fàcil, més que tot perquè sovint són ascensors que s'hi accedeix des d'edificis que estan propers a l'estació i les indicacions en aquest sentit són millorables. Per cert, la mateixa targeta de pagament de metros i rodalies serveix per a tot el país, a excepció dels serveis d'alta velocitat.
El Shinkansen és l'alta velocitat japonesa. Funciona d…

Emirats Àrabs Units

No sé si els Emirats Àrabs estan units o no, no ho sé i a més em sembla difícil de saber-ho, però el que puc dir és que és un país llampant i Dubai és la seva ciutat més sofisticada, plena d'edificis moderns i d'altures rècord a nivell mundial. Els Emirats Àrabs justifiquen una visita més sòlida per fer-hi el tafaner amb una mica més de temps, però fer-hi una escala aèria i passar-hi un parell de dies m'ha servit per veure amb què es gasten els diners un dels principals productors de petroli del món. Dubai és l'epicentre del país, però també hi té un pes important la capital, Abu-Dabi. A Dubai s'hi concentren algunes de les principals empreses del món que miren de fer-hi negocis, aprofitant que la renda dels seus habitants (els originals) és desorbitada. La construcció i el turisme són les màquines que permeten a aquest país de poc més de 9 milions d'habitants estar al capdavant de les estadístiques econòmiques mundials. Segurament hi ha més coses de les que s…

Quim Torra

No tinc el gust. No conec a Quim Torra. Em diuen que és de per aquí, però aquí hi viu molta gent i no tots ens coneixem. Tothom diu que bé. Jo no puc dir res més del que dic. Avui a TV3 el candidat a President de la Generalitat ha dit que continuarà amb el Procés constituent i que farà una valoració de com estan les coses després del 155, encara present i ben present. Diu en Torra que tot això és un desastre i que vivim una crisi humanitària. No ho sé, una crisi sí que la vivim, no m'atreviria a dir que sigui del tot humanitària, més aviat política i especialment de mala política.
En Torra no diu moltes coses, com per exemple, com està el país després de tants anys d'escoltar la mateixa música. No sabem què pensa de la marxa de 4.000 empreses; curiosament les més importants, de com està Catalunya i la seva gent després de tant temps de desgoverns i desprestigis amb l'estimadíssima col·laboració del govern espanyol, incompetent com el català. En Quim Torra serà el nou Pres…

Luz Casal - Lucas - 2018

Aquesta senyora de la música interpreta un tema que s'anomena Lucas, magnífica història d'un vailet que així es deia i que va morir de petit. Una amiga de classe anava al cementiri a deixar-li escrits, explicant com anaven les coses. En realitat era la neboda de Luz Casal i quan va explicar-ho a la tieta aquesta va fer aquesta cançó que és una peça entranyable. La gallega ha tret nou disc i fins allà on jo he pogut escoltar no decepciona en cap moment. És de la millor gent que tenim. Sensibilitat i bona música.