Ves al contingut principal

Hiroshima

Hiroshima és una ciutat mundialment coneguda. El 6 d'agost de 1945 a les 8,15 del matí els americans varen llençar-hi una bomba atòmica i en pocs moments va desaparèixer la ciutat i tots els seus habitants. No obstant això, els japonesos no varen rendir-se fins que va caure la segona, aquest cop a Nagasaki. En perdre la guerra els japonesos varen fer dues coses molt importants; la primera reconstruir el país, fer-lo nou i fer-lo millor, i en segon lloc varen decidir que per evitar situacions com aquella calia que tota la ciutadania del Japó tingués cultura, molta i bona cultura. I així és. Japó és un país on els seus habitants tenen molts coneixements, són tafaners, curiosos i posen tota aquesta força a disposició de la societat japonesa. Així doncs, Hiroshima és un símbol, per ells i per tota la humanitat. Allò que va passar allà no pot tornar a passar, ni allà ni enlloc. La força del Japó és haver perdut les guerres fer falta de força, de tolerància i d'intel·ligència. Els seus responsables varen ser denigrats i el país va tirar endavant amb la posta en marxa de nous conceptes.

Japó és la tercera economia mundial. Amb 130 milions d'habitants tenen una indústria eficaç, competitiva i una capacitat exportadora que no hi arriba ningú. És un país tradicional amb els seus costums, però també està obert al món. Amb els estrangers, els japonesos no són carinyosos, però són correctes, amables i molt respectuosos. El tracte de la discapacitat és elegant i molt correcte i això és fruit precisament de la cultura del seus habitants i de la bona educació. Són seriosos, puntuals i molt poc mandrosos. 

Hiroshima és allà on va acabar tot i on tot va començar de nou. És la ciutat símbol, per a tots. Visitar-la és més o menys fàcil, més que tot perquè no és massa gran. Elegant, nova, ben cuidada, la ciutat fa gala del seu Parc de la Pau que és l'epicentre de totes les activitats socials. Fer-la en cadira de rodes és una mica més complicada, perquè tot i ser planera, la ciutat està travessada per sis rius, amb el seus ponts i caminets. Té una accessibilitat semblant a la que pot tenir Madrid, o sigui, que pot millorar-se. Està molt ben comunicada per Shinkansen amb la resta del país i visitar-la és obligatori si es viatja al Japó. El museu de la Pau és excel·lent i a més hi ha prou autocrítica, de manera que també s'aprèn alguna cosa. Va agradar-me molt veure Hiroshima i aprendre que dels errors en poden sortir coses bones. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…