Passa al contingut principal

Hiroshima

Hiroshima és una ciutat mundialment coneguda. El 6 d'agost de 1945 a les 8,15 del matí els americans varen llençar-hi una bomba atòmica i en pocs moments va desaparèixer la ciutat i tots els seus habitants. No obstant això, els japonesos no varen rendir-se fins que va caure la segona, aquest cop a Nagasaki. En perdre la guerra els japonesos varen fer dues coses molt importants; la primera reconstruir el país, fer-lo nou i fer-lo millor, i en segon lloc varen decidir que per evitar situacions com aquella calia que tota la ciutadania del Japó tingués cultura, molta i bona cultura. I així és. Japó és un país on els seus habitants tenen molts coneixements, són tafaners, curiosos i posen tota aquesta força a disposició de la societat japonesa. Així doncs, Hiroshima és un símbol, per ells i per tota la humanitat. Allò que va passar allà no pot tornar a passar, ni allà ni enlloc. La força del Japó és haver perdut les guerres fer falta de força, de tolerància i d'intel·ligència. Els seus responsables varen ser denigrats i el país va tirar endavant amb la posta en marxa de nous conceptes.

Japó és la tercera economia mundial. Amb 130 milions d'habitants tenen una indústria eficaç, competitiva i una capacitat exportadora que no hi arriba ningú. És un país tradicional amb els seus costums, però també està obert al món. Amb els estrangers, els japonesos no són carinyosos, però són correctes, amables i molt respectuosos. El tracte de la discapacitat és elegant i molt correcte i això és fruit precisament de la cultura del seus habitants i de la bona educació. Són seriosos, puntuals i molt poc mandrosos. 

Hiroshima és allà on va acabar tot i on tot va començar de nou. És la ciutat símbol, per a tots. Visitar-la és més o menys fàcil, més que tot perquè no és massa gran. Elegant, nova, ben cuidada, la ciutat fa gala del seu Parc de la Pau que és l'epicentre de totes les activitats socials. Fer-la en cadira de rodes és una mica més complicada, perquè tot i ser planera, la ciutat està travessada per sis rius, amb el seus ponts i caminets. Té una accessibilitat semblant a la que pot tenir Madrid, o sigui, que pot millorar-se. Està molt ben comunicada per Shinkansen amb la resta del país i visitar-la és obligatori si es viatja al Japó. El museu de la Pau és excel·lent i a més hi ha prou autocrítica, de manera que també s'aprèn alguna cosa. Va agradar-me molt veure Hiroshima i aprendre que dels errors en poden sortir coses bones. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.