Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

Girona, molt bruta

Girona mai ha estat una ciutat massa neta. Mai. Ho dic clarament, perquè no es digui que és una qüestió política. En certa manera ho és, però aquest tema no hauria de ser-ho. En qualsevol cas Girona està més bruta que mai. Va haver-hi una temporada que els barris de l'entorn de la ciutat eren bruts; ara ja és tota la ciutat. Davant de l'estació de Girona, epicentre de la ciutat la brutícia s'acumula i el vent i la pluja fan el que poden. L'escombren un cop al mes i fins i tot molt menys. He fet un tuït perquè avui la brutícia superava la mitjana. Caldrà treure les escombres, vull dir les escombres dels ciutadans. No hi ha cap problema per part meva, amb la cadira de rodes faré el que podré, però alguna cosa faré. El que també hauria de fer és deixar de pagar les taxes de l'Ajuntament de Girona si això continua així. La veritat és que a part de pena hi ha alguns moments que fa fàstic. Per cert, i això sí que és política, Girona està entre les més cares de l'est…

La convocatòria de sempre

Estem a l'any 2018 i la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Treball i Afers Socials treu una convocatòria d'ajudes per a persones amb discapacitat. El pressupost total màxim és de 2,5 milions d'euros, o sigui que amb aquesta quantitat han de donar cobertura a les peticions dels ciutadans de Catalunya que demanin aquest tipus d'ajut. Recordo un any, amb el President Maragall al govern que va haver-hi 18,5 milions d'euros i no varen haver-hi prou diners per resoldre les peticions que havien entrat. No sé com estirar 2,5 milions d'euros, però la sensació és que és un programa que no serveix per gairebé res, per gairebé ningú. Els requisits són tant miserables que són del tot impresentables.
No s'ha entès mai que les persones amb discapacitat requereixen una línia d'ajuts que siguin personalitzats, que s'ajustin a les necessitats de cada sol·licitant. Com pot adaptar-se un domicili si els barems que demanen és per a gent que no té dine…

Tancar i reposar

El Valle de los Caídos no hauria de ser cap orgull per a ningú. És una espècie de piràmide en honor al dictador Franco i el fundador d'allò que en el seu moment va anomenar-se Falange Española. Sembla que hi ha les restes de 34.000 persones que varen morir a la Guerra Civil Espanyola, el fet històric més vergonyós de la nostra història. Les guerres civils duren 200 anys o més perquè arrosseguen a tot un país a la ruïna. Espanya va ser el laboratori de les guerres que vindrien més endavant i el país va enfonsar-se fins arribar a baix de tot. La guerra civil és un fet que s'hauria d'estudiar de forma obligada i saber-ne els orígens i les conseqüències. Més que tot per no tornar-hi i per demostrar que les guerres civils són encara pitjors que les guerres diguem-ne convencionals. 
Avui, 80 anys després encara arrosseguem els discursos dels que la varen guanyar i els que la varen perdre. En realitat la vàrem perdre tots perquè després de la guerra és va patrocinar la ignorànci…

Kangoo Jumps Ukraine, amb Ruth Vela

Aquí tenim a la nostra Ruth Vela en un anunci d'Ucraïna, promocionant el Kangoo Jumps i fent una demostració del seu us jugant a bàsquet. Bon anunci, les dues atletes estan esplèndides i demostren que amb els Kangoo es poden fer un grapat d'esports. A casa nostra tot aquest concepte està entrant precisament de la mà de Ruth Vela, a través de les diferents competicions que participen, gairebé totes internacionals, sent ara mateix les Campiones del Món. Coses que passen a cala Ruth Vela Gym de Girona. Fantàstica Ruth!

L'Oficina 39

Ahir al vespre, en el "30 minuts" de TV3 varen passar el documental sobre Corea del Nord, anomenat "L'Oficina 39" que és precisament -o això sembla- l'encarregada de recaptar divises a la resta del món per mantenir el règim d'aquell país. A través de diverses empreses paral·leles i sempre a esquenes del poble, l'oficina 39 administra en secret, els negocis que fan els màxim dirigents, o sigui la família Kim, en una de les dictadures més fosques del planeta. A més de la corrupció sistemàtica del règim, també hi ha la corrupció dintre de la mateixa corrupció i els que paguen tot això són els milers de treballadors nord-coreans que són enviats a treballar fora del país. Els diners serveixen perquè uns quants visquin com reis en un país que hi ha gana i per promocionar unes elits que permetran a Corea del Nord poder ser una potència nuclear i crear una situació privilegiada amb pretensió de poder seure's amb els Estats Units. La maniobra serveix pe…

Negocis mortals

Llegeixo avui a la Vanguardia la crònica del bombardeig d'una ciutat iemení i la crisi humanitària que pot provocar el conflicte. L'Arabia Saudita i els Emirats Àrabs Units bombardegen des de fa un cert temps el seu país veí i les causes són diverses, però difícils d'entendre. El que sí sabem és que un dels grans proveïdors d'armes d'aquests països és l'estat espanyol, a més no pas d'ara, ja fa temps que són grans clients. Llavors és quan la vinyeta del Roto d'avui ens cau al damunt i ningú gosa dir res. Som responsables de les crisis humanitàries que després ens toca administrar. Tot plegat fa massa pudor, però hauríem de poder exigir una mica de seriositat en això de vendre coses per matar a la gent. És un negoci vergonyós i seria millor no dedicar-hi temps. Són els negocis mortals i Espanya en això és un país de primera divisió.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

El telèfon

La foto demostra que tenim un nou govern. Encara que només sigui pels colors diversos que s'hi veuen. La presentació per entregues ens ha tingut entretinguts tota la setmana, fins arribar a la foto final que és aquesta, la que penjo i que surt publicada a tot arreu. Els dies passen i el govern haurà d'entrar a resoldre els problemes principals del país, que encara continuen sent els mateixos que fa una setmana, quinze dies, tres mesos. Catalunya i l'economia són les dos temes que s'han de resoldre amb eines de precisió, o sigui cirurgia fina. De moment bones vibracions, pel meu gust alguna excepció, però caldrà veure la feina i els resultats. En pocs dies han rebaixat la tensió catalana i els governs diuen que parlaran. Parlar és senzill, entendre's una mica més difícil. Avui els presidents de Catalunya i Espanya s'han telefonat i és la gran noticia del dia; ja tenen una cosa en comú; un telèfon amb línia i cobertura, és força més del que hi havia fa només uns…

Accessible Japan

Alguns consells d'accessibilitat que Joan Pahisa dóna en un bloc especialitzat en el tema. És la versió original i si voleu passar-ho al català o castellà podeu tirar de traductors automàtics, convé tenir en compte que les versions traduïdes de forma automàtica sempre poden tenir alguns errors d'interpretació. Per la gent que vol anar al Japó és important tenir en compte aspectes que Joan Pahisa explica en aquestes orientacions.  

Hi everyone! I’m Joan and a few months ago I decided to move to Osaka to study Japanese. I had been working really hard on my thesis these past few years back in Spain, aside from a few other projects, and after finishing it I found a window to follow one of my childhood dreams. Since I remember, I’ve always been interested in Japan. Back then I was captivated by big cities and the idea of once living in one. I guess that having mobility impairments really made me appreciate places where everything was at hand. But then I also like nature and histor…

Puigdemont i la zona blava de Girona

La pèrdua de la gestió de la zona blava de MIFAS a la ciutat de Girona va ser un cop de pal important. Avui en parla en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. Ho fa explicant que aquesta qüestió és una de les perles que l'alcalde Puigdemont va deixar a la ciutat i que avui, uns anys després encara que no en tenim l'aigua clara. Tot això ha sorgit a partir de la reclamació que l'Ajuntament de Girona fa a l'empresa concessionària que va guanyar el concurs després de fer una baixa temerària i abandonés la gestió per causes també desconegudes. Ara la ciutat de Girona reclama 70 mil euros a l'empresa que estranyament va guanyar, quantitat que dubto molt que mai arribi a cobrar. L'altre sainet va ser que aquesta empresa té la seva seu a Madrid, desbancant a la proposta que MIFAS -una entitat ben gironina i catalana- havia presentat. Ara mateix la gestió la porta directament l'Ajuntament, un altra disbarat, incapaços de ser coherents amb les moltes resoluci…

Puigdemont i les zones blaves, per Jordi Xargayó al DDGI

El pas de Carles Puigdemont per l´alcaldia de Girona va deixar autèntiques perles que no s´han analitzat prou per les circumstàncies que van envoltar la seva precipitada sortida. Una de les més forassenyades, per definir-ho suaument, va ser retirar la gestió de les zones blaves a una entitat social com Mifas per atorgar-la a una multinacional de Madrid, Setex Aparki. Ho vaig criticar en el seu dia i el temps m´ha donat la raó. El consistori va vendre el canvi com el resultat d´un concurs públic. Mifas –van explicar– era millor en la proposta tècnica, però l´empresa madrilenya era superior en l´econòmica. Una altra societat, Saba, va titllar de «baixa temerària» l´oferta de Setex Aparki. Amb el temps, s´ha vist que era veritat. Però el problema real era que l´Ajuntament de Girona va primar una suposada millor oferta econòmica d´una multinacional de Madrid en perjudici d´una entitat social que va ser pionera en la inclusió social dels discapacitats; una entitat, a més, que gaudia d´una s…

President i President

No hi ha mals que cents anys duri. L'etapa Rajoy s'ha acabat, al menys de moment. Sánchez Castejón és el nou president del govern espanyol i comença una temporada política nova amb tot de temes vells al damunt de la taula. No sabem com anirà. segur que serà moguda, més que tot perquè Sánchez no té majoria ni la tindrà a curt termini. La nota positiva és que neutralitza la gent de Ciudadanos que no sabem de què van, però no crec que aportin res de nou, res de bo. Això sol, encara que només sigui això, ja val la pena. Rajoy és un parlamentari brillant, de la poca gent que pots escoltar al Congrés, encara que digui coses que no agradin. L'estil Rajoy és dels que faran història. Ha governat segons la seva ideologia però l'han tirat per la borda perquè ell era el capità d'un barco de pirates, el que s'havia convertit el Partit Popular. La pirateria corrupte no era ben bé de la seva marca, eren marques anteriors com la d'Aznar que tocava arrossegar. Ell des del …