Ves al contingut principal

La convocatòria de sempre

Estem a l'any 2018 i la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Treball i Afers Socials treu una convocatòria d'ajudes per a persones amb discapacitat. El pressupost total màxim és de 2,5 milions d'euros, o sigui que amb aquesta quantitat han de donar cobertura a les peticions dels ciutadans de Catalunya que demanin aquest tipus d'ajut. Recordo un any, amb el President Maragall al govern que va haver-hi 18,5 milions d'euros i no varen haver-hi prou diners per resoldre les peticions que havien entrat. No sé com estirar 2,5 milions d'euros, però la sensació és que és un programa que no serveix per gairebé res, per gairebé ningú. Els requisits són tant miserables que són del tot impresentables.

No s'ha entès mai que les persones amb discapacitat requereixen una línia d'ajuts que siguin personalitzats, que s'ajustin a les necessitats de cada sol·licitant. Com pot adaptar-se un domicili si els barems que demanen és per a gent que no té diners per adaptar-se un domicili de cap de les maneres, ni ajuda ni sense. Recordo fa uns anys que un tècnic de l'administració catalana va dir-me que si volia comprar un cotxe i demanar una ajuda era només per poder anar a treballar, però també va dir-me que si treballava no podia demanar cap ajuda per comprar un cotxe. El comentari m'ha quedat gravat per sempre més. Els responsables d'Afers Socials dels darrers anys no han tingut cap interès en mirar-se cinc minuts aquesta convocatòria ni cap interès per fer-la servir de forma seriosa i poder millorar la qualitat de vida dels discapacitats de Catalunya. És una vergonya, ara i des de fa molt temps. Per cert, l'administració catalana es gasta més diners amb un cap de bestiar qualsevol que amb la seva gent amb necessitats especials. Seria més rendible dependre d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, al menys la convocatòria no faria tanta pena.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…