Passa al contingut principal

President i President

No hi ha mals que cents anys duri. L'etapa Rajoy s'ha acabat, al menys de moment. Sánchez Castejón és el nou president del govern espanyol i comença una temporada política nova amb tot de temes vells al damunt de la taula. No sabem com anirà. segur que serà moguda, més que tot perquè Sánchez no té majoria ni la tindrà a curt termini. La nota positiva és que neutralitza la gent de Ciudadanos que no sabem de què van, però no crec que aportin res de nou, res de bo. Això sol, encara que només sigui això, ja val la pena. Rajoy és un parlamentari brillant, de la poca gent que pots escoltar al Congrés, encara que digui coses que no agradin. L'estil Rajoy és dels que faran història. Ha governat segons la seva ideologia però l'han tirat per la borda perquè ell era el capità d'un barco de pirates, el que s'havia convertit el Partit Popular. La pirateria corrupte no era ben bé de la seva marca, eren marques anteriors com la d'Aznar que tocava arrossegar. Ell des del pont no havia netejat la sala de màquines perquè Rajoy és brillant però és un mandrós. Eren coses que ell no hi donava cap importància. De tota manera i més enllà de la tripulació que l'ha acompanyat des de fa temps, Rajoy ha estat incapaç de resoldre la qüestió catalana que l'ha acabat enfonsant. Catalunya pesa i molt. Catalunya és part del seu enfonsament personal. No va donar importància a fer polítiques anticatalanes i aquestes al final han passat factura. En aquest tema s'ha produït una espècie de justícia compensatòria. En fi, la dreta espanyola sempre surt del poder per la porta del gat. És un fet. Ja vàrem veure com va acabar Aznar i el seu govern en un sol cap de setmana, ara fa uns anys.

A Catalunya també tenim nou govern. Quim Torra ha parlat i no ha dit res de nou. De fet en Quim Torra només l'he escoltat parlant dels temes identitaris i la crisi dels empresonats i fugits. No conec cap altre discurs del president català. L'he buscat, de veritat que no en trobo cap més. S'haurà de veure si quan passin alguns dies és capaç de dir alguna cosa nova. De moment tothom té moltes ganes de parlar i enraonar -com diu Torra- però en aquests moments ignorem si Sánchez i Torra tenen cobertura o estan en algun espai fosc. Paciència. Hem esperat molt temps i no vindrà d'un dia, però que no allarguin massa el tema, perquè el poble està cansat i fart de tanta comèdia i necessita veure resultats fiables i dignes. Quedarem pendents de notícies, a veure si són bones, si més no, diferents. --Seran capaços els nous presidents? --Estaran a l'alçada del que demanen els seus ciutadans? Ho veurem aviat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…