Ves al contingut principal

Tancar i reposar

El Valle de los Caídos no hauria de ser cap orgull per a ningú. És una espècie de piràmide en honor al dictador Franco i el fundador d'allò que en el seu moment va anomenar-se Falange Española. Sembla que hi ha les restes de 34.000 persones que varen morir a la Guerra Civil Espanyola, el fet històric més vergonyós de la nostra història. Les guerres civils duren 200 anys o més perquè arrosseguen a tot un país a la ruïna. Espanya va ser el laboratori de les guerres que vindrien més endavant i el país va enfonsar-se fins arribar a baix de tot. La guerra civil és un fet que s'hauria d'estudiar de forma obligada i saber-ne els orígens i les conseqüències. Més que tot per no tornar-hi i per demostrar que les guerres civils són encara pitjors que les guerres diguem-ne convencionals. 

Avui, 80 anys després encara arrosseguem els discursos dels que la varen guanyar i els que la varen perdre. En realitat la vàrem perdre tots perquè després de la guerra és va patrocinar la ignorància i el culte a l'analfabetisme. Així anem. Ara el govern presidit per Pedro Sánchez diu que vol treure les restes del dictador d'allà i fer del lloc un espai per la memòria històrica. Jo no perdria el temps. El Valle de los Caídos és un lloc que s'hauria de tancar i deixar que les bardisses se'l mengin. Restaurar l'espai pot costar molts diners que sempre són més interessants dedicar-los a altres coses. L'Abadia Benedictina que hi ha també podria entregar les claus i no passaria absolutament res. Cap país del nostre entorn té obert un monument semblant i no veig la necessitat de tenir-ne cap. I sí, he visitat el Valle i recordo que té tantes escales que anar-hi en cadira de rodes ara mateix seria del tot impossible. Fer-lo accessible és innecessari. És un lloc depriment i ruïnós i el que representa és lamentable com la història d'Espanya d'aquella època. Res que valgui la pena restaurar de moment, encara queden 120 anys de vergonya.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…