Passa al contingut principal

Tancar i reposar

El Valle de los Caídos no hauria de ser cap orgull per a ningú. És una espècie de piràmide en honor al dictador Franco i el fundador d'allò que en el seu moment va anomenar-se Falange Española. Sembla que hi ha les restes de 34.000 persones que varen morir a la Guerra Civil Espanyola, el fet històric més vergonyós de la nostra història. Les guerres civils duren 200 anys o més perquè arrosseguen a tot un país a la ruïna. Espanya va ser el laboratori de les guerres que vindrien més endavant i el país va enfonsar-se fins arribar a baix de tot. La guerra civil és un fet que s'hauria d'estudiar de forma obligada i saber-ne els orígens i les conseqüències. Més que tot per no tornar-hi i per demostrar que les guerres civils són encara pitjors que les guerres diguem-ne convencionals. 

Avui, 80 anys després encara arrosseguem els discursos dels que la varen guanyar i els que la varen perdre. En realitat la vàrem perdre tots perquè després de la guerra és va patrocinar la ignorància i el culte a l'analfabetisme. Així anem. Ara el govern presidit per Pedro Sánchez diu que vol treure les restes del dictador d'allà i fer del lloc un espai per la memòria històrica. Jo no perdria el temps. El Valle de los Caídos és un lloc que s'hauria de tancar i deixar que les bardisses se'l mengin. Restaurar l'espai pot costar molts diners que sempre són més interessants dedicar-los a altres coses. L'Abadia Benedictina que hi ha també podria entregar les claus i no passaria absolutament res. Cap país del nostre entorn té obert un monument semblant i no veig la necessitat de tenir-ne cap. I sí, he visitat el Valle i recordo que té tantes escales que anar-hi en cadira de rodes ara mateix seria del tot impossible. Fer-lo accessible és innecessari. És un lloc depriment i ruïnós i el que representa és lamentable com la història d'Espanya d'aquella època. Res que valgui la pena restaurar de moment, encara queden 120 anys de vergonya.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.