Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2018

La casa amb escales

La casa de la República -que no sé qui la paga- té barreres arquitectòniques. És una casa molt eixerida i està en una de les millors zones de la capital belga (a les afores) però he d'admetre que és elegant i sembla que molt funcional. No m'hi han pas convidat, però em penso que ho tinc malament per anar-hi. Veig que a l'entrada hi ha un grapat d'escales i el que no es veu, ni tampoc ensenyen, no té pinta de ser massa accessible. No pateixo per mi, ho dic bàsicament per quan hi vagi el nou president del PdCat que va en cadira de rodes. No ens han ensenyat el garatge, suposo que és l'alternativa pels que anem en cadira. En fi, la Casa de la República de moment no és accessible. No sabem si això serà un preludi de la República que ens proposen, potser és un avanç de situació. Admeto que hi ha dificultats per trobar vivendes accessibles, això és un dels problemes que la discapacitat té a Catalunya, però també suposem que la classe política ha de donar exemple, encara…

Els nous balls polítics

El passat cap de setmana va haver-hi dues grans reunions polítiques, importants des del meu punt de vista. El Partit Popular va elegir a Pablo Casado com a President del partit i per tant com la nova cara  dins de l'espai polític espanyol. He llegit que és un cop de volant a la dreta, no ho sé, s'haurà de veure, però sembla que és un vailet que tira de manual i ha sortit a escena amb el típic programa de dretes dreta. A Catalunya l'atenció estava posada en la gent del PdCat o com es diguin. Puigdemont va sortir-se'n perfectament, més enllà del que diguin els mitjans. El nou partit de Convergència passa de pantalla i gira també a la dreta, a la dreta unipersonal de Carles Puigdemont que en el seu auto-exili deu haver llegit també alguns manuals. L'estil Puigdemont és el nou estil que domina els nous populismes d'Europa, que no es poden criticar perquè pots ser proclamat un anti-patriota. Puigdemont liquida CDC i el PDcat i endega un nou projecte que ha d'ab…

49 anys sense el tren d'Olot

Fa 49 anys que en aquesta estació no hi arriba cap tren, o millor dit, és just el temps que fa que el Tren d'Olot va ser clausurat. Una obra immensa que va ser feta amb capital britànic i que posteriorment l'estat espanyol va quedar-se en un mal moment, suposo. Olot i la seva comarca va quedar despenjada dels avanços ferroviaris d'aquest país. Des de llavors, a la província de Girona no s'ha fet ni un quilòmetre de vies normals per poder comunicar els pobles petits, ben el contrari del que han anat fent els països avançats que tant admirem. El tren d'Olot està en el record de la gent gran de pobles com les Planes d'Hostoles, Amer i el propi Olot. Va haver-hi en aquella temporada, o sigui el 1969 un grapat de promeses que avui dia, el 2018 encara s'han de completar. Suposo que no era viable, però hi ha molta gent que diu que ara seria un atractiu molt potent. Ja no ho podrem saber mai. L'estació de Girona està reformada perquè és un edifici de l'Aju…

País de focs

Informacions diverses i suposo que molt interessades de premsa espanyola, especialment a la digital ens expliquen que el Rei emèrit és el que ja sabíem que era, però a més, ens donen detalls que afirmen que té una gran fortuna, d'un grapat de milions d'euros que provenen de comissions per operacions a països diguem-ne amics. L'Arabia Saudita n'és un dels implicats, per tant, cap novetat especial, però la informació cada vegada és més precisa i comença a generar problemes de caràcter institucional. No sabem qui hi ha al darrere de tota aquesta història, més enllà dels diaris que ho publiquen i també aquells que no ho publiquen. A vegades les notícies tenen molt d'interès quan precisament no se'n parla a determinats mitjans.
L'estat espanyol està preparat per resoldre una crisi de caràcter institucional de primer ordre? -Aquesta és la pregunta, i segurament la resposta és que no ho està. S'ha creat entorn a la Casa Real espanyola un cert papanatisme que …

Canal de Midi a Carcassonne

Un parell de dies a Carcassonne, a l'Occitània, o sigui aquí al costat. La zona té un encant especial pel paisatge, però a mi sempre m'ha fascinat el Canal de Midi. És una obra feta el segle XVII i actualment és Patrimoni de la Humanitat. Proper a Carcassonne hi ha una altre municipi que té encant especial, Castelnaurady, no crec que sigui un lloc amb massa gent, el Canal allà hi regna especialment. Us penjo un parell de fotos. L'escapada es pot fer amb molta comoditat perquè no està lluny i en tota la zona hi ha gran varietat de llocs per passar-hi la nit. És un zona turística sense aglomeracions amb horaris que no són del tot francesos, vull dir que pots menjar a les dues de la tarda sense que tanquin barraca, suposo que quan no és estiu les coses són una mica diferents. Des de Girona uns 200 quilòmetres aproximadament i per vies ràpides.





Cursa Solidària

Aquest cap de setmana i en concret diumenge 15 hi ha una cursa a Sant Pere Pescador a benefici de MIFAS i de l'associació de paràlisi celebral. Es tracta de la primera Cursa Freekend per la Inclusió i tothom s'hi pot apuntar, existint diferents categories. Hi ha la possibilitat de participar-hi fent un quilòmetre i una altra de cinc. Els preus són absolutament populars i està pensada perque hi vagi tothom, amics, simpatitzants, companys, gent que fa curses i gent que fa poques curses. També pels que no en fan mai cap. Un quilòmetre el fa tothom sense massa problemes. Els beneficis van a MIFAS i a la Federació FEPCCAT. Tot això ho mou la gent de Freekend Costa Brava, podeu entrar a la seva web per rebre'n més informació i també a l'habitual de MIFAS.

Ajudes a la discapacitat a Catalunya

Les ajudes de la Generalitat de Catalunya per les persones amb alguna discapacitat són graciables. O sigui, que han de tenir gràcia. Gràcia era la que tenia Vittorio De Sica fent aquesta escena que podria molt bé representar el Departament de Afers Socials de casa nostra. Quatre especuladors de Milán sortegen un pollastre pels pobres de les afores. Graciable també. L'escena és dels anys 50, però les polítiques que es fan aquí són les mateixes. Podríem fer un vídeo de Milacoro a Milano en una versió catalana i amb gent discapacitada. Seria horrible, però seria autèntic. La pel·lícula té aquella gràcia tan desgraciada que els italians sabien explicar tan bé. La loteria del pollastre podria dir-se la Loteria de les ajudes a la discapacitat. Nosaltres el podríem fer en color i HD, i el pitjor de tot, en versió real. 

Reservats PMR

Els francesos ho senyalitzen de forma molt clara i contundent. Aquí això comença a passar, però anem uns anys enrederits, però ja va arribant. A França també hi ha senyals que diu el preu de la multa que s'haurà de pagar si aparques en un lloc reservat per a persones amb mobilitat reduïda, en cas de no ser-ho, és clar. A Girona va proposar-se aquesta mesura i els tècnics de l'Ajuntament varen considerar que era una mesura massa forta. No podem anar tant forts, varen dir. La qüestió és avançar en el respecte. Ara tots els col·lectius diferents demanen respecte i aquest corrent ens ve bé, però cal ser més contundent amb les mesures i les lleis. La pèrdua de punts i unes multes una mica més altes ajudarien a que tots aquests espais reservats estiguessin lliures de pirates i gent mal educada. Els francesos ja se sap, però algunes idees haurien d'arribar aquí amb una mica més de rapidesa.

Cràter públic

La Generalitat de Catalunya ha pagat -llegeixo- 1,6 milions d'euros per l'adquisició del cràter del Volcà de Santa Margarida, dins del terme municipal de Santa Pau. No sabem qui eren els propietaris, les notícies no ho diuen, però a mi em sembla que han fet un gran negoci. Què s'hi pot fer en un cràter que està dins d'una zona protegida i a més és zona verda i rústica? Doncs jo crec que no s'hi pot fer res, perquè cap administració pública donaria permís per fer-hi res. Llavors, si no s'hi pot fer res, quin valor té, a més del simbòlic i de la cosa rústica i ecològica? Doncs, sóc dels que penso que té un preu simbòlic i rústic, o sigui un paper que digui moltes gràcies i les despeses de desplaçament. 
Algú ha cobrat 1,6 milions d'euros per vendre un cràter que teòricament no s'hi podia fer res. És una notícia semblant a la d'algun veí que l'hi ha tocat la primitiva, o sigui que sense tenir res que tingui cap importància acabes fent un negoci d&…

Bruta i molt cara

Avui surt publicat a diversos mitjans -especialment els d'informació econòmica- que Girona és una de les capitals espanyoles amb l'impost de béns immobles més car. Aquí s'aplica el 0,907 per cent del valor cadastral i només ens supera Lleida i Tarragona. Ja sabíem que això era més o menys així, però no estava al cas de que estàvem tant amunt. Decebedor. Critiquem amb força els impostos que ens passa Espanya i després ens descuidem de criticar els que passa l'Ajuntament. Està entre les ciutat més cares no és cap privilegi, és un càstig, més que tot perquè els pobres de Girona ho són més que els que també ho són i viuen en altres llocs. I a més de bruta, el post de fa uns dies deia que Girona està més bruta i deixada que mai. És una crítica política, segurament sí, però si no ho estigués tant no podria ser-ho. 
L'IBI enguany s'ha apujat després d'estar congelat durant molt temps. Fins i tot Puigdemont va respectar els preus, però l'any 2018 ja no podien …