Passa al contingut principal

Els nous balls polítics

El passat cap de setmana va haver-hi dues grans reunions polítiques, importants des del meu punt de vista. El Partit Popular va elegir a Pablo Casado com a President del partit i per tant com la nova cara  dins de l'espai polític espanyol. He llegit que és un cop de volant a la dreta, no ho sé, s'haurà de veure, però sembla que és un vailet que tira de manual i ha sortit a escena amb el típic programa de dretes dreta. A Catalunya l'atenció estava posada en la gent del PdCat o com es diguin. Puigdemont va sortir-se'n perfectament, més enllà del que diguin els mitjans. El nou partit de Convergència passa de pantalla i gira també a la dreta, a la dreta unipersonal de Carles Puigdemont que en el seu auto-exili deu haver llegit també alguns manuals. L'estil Puigdemont és el nou estil que domina els nous populismes d'Europa, que no es poden criticar perquè pots ser proclamat un anti-patriota. Puigdemont liquida CDC i el PDcat i endega un nou projecte que ha d'absorbir a la gent d'ERC. Tot i que ERC encapçala les enquestes i governen a la seva manera -francament estranya- tenen la simpatia de la majoria de la població independentista a Catalunya, però Puigdemont és molt hàbil i els farà una OPA hostil que no sé si els d'ERC sabran detectar i prevenir. Puigdemont vol un projecte independentista comú, únic i de pensament únic, o sigui del seu pensament. Tot el que faci qualsevol i no estigui dins del seu plantejament serà traïdor i fill del 155. Per fer-ho tirarà de tot el seu sistema de comunicacions i tota la seva astúcia, que no cal dir, però és bastant eficaç. Tot això passa quan l'economia catalana s'està recuperant dels ensurts del final de l'any passat. Sembla mentida, però l'economia creix i cal pensar que si tinguéssim polítics que els preocupés l'estat real de Catalunya encara ho faria molt més. En fi, la política catalana i espanyola decep i molt. Tot fa pensar que la tardor hi haurà una certa mala maror. Mirarem d'aguantar-ho com puguem. Ja comencem a saber quin menú polític tindrem a la tardor.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…