Ves al contingut principal

País de focs

Informacions diverses i suposo que molt interessades de premsa espanyola, especialment a la digital ens expliquen que el Rei emèrit és el que ja sabíem que era, però a més, ens donen detalls que afirmen que té una gran fortuna, d'un grapat de milions d'euros que provenen de comissions per operacions a països diguem-ne amics. L'Arabia Saudita n'és un dels implicats, per tant, cap novetat especial, però la informació cada vegada és més precisa i comença a generar problemes de caràcter institucional. No sabem qui hi ha al darrere de tota aquesta història, més enllà dels diaris que ho publiquen i també aquells que no ho publiquen. A vegades les notícies tenen molt d'interès quan precisament no se'n parla a determinats mitjans.

L'estat espanyol està preparat per resoldre una crisi de caràcter institucional de primer ordre? -Aquesta és la pregunta, i segurament la resposta és que no ho està. S'ha creat entorn a la Casa Real espanyola un cert papanatisme que s'acosta més a països que són més aviat fluixos, sovint esmentats, però resulta que aquí practiquen el mateix estil. Tot plegat deu sortir d'un manual. De fet els Borbons, històricament i histèricament mai han aportat res de bo a Espanya. Felip VI ara és el rei i té per endavant resoldre molts temes de caràcter institucional, però haurà d'anar molt en compte si vol sobreviure a la seva pròpia saga familiar. Cap membre de la família real espanyola sembla que tingui els comptes clars, i a més, resulta que tenim una penya que comença a sortir en revistes del cor i saraus diguem-ne poc recomanables. La gent se'n cansa i s'emprenya, i la gent té raó. I com diuen ells; el veritable poder del poble recau en el poble, de manera que vagin en compte, més que tot perquè les històries tenen tendències a repetir-se i la dels Borbons no han estat mai massa exemplars. 

En el tema català, Felip VI -i el govern que hi havia en aquell moment- ha tingut un paper molt decebedor, però pot quedar en un joc de cucanya si comencen a sortir històries financeres que el poble espanyol no acabaria d'entendre massa bé. Convé aclarir tot això i si ha estat com diuen alguns mitjans escrits i digitals, prendre mesures, en forma de tallafocs o de qualsevol altra manera. La resposta es no, Espanya no està preparada per tenir una crisi institucional de primer ordre, perquè som una democràcia fluixa, de cartró pedra i totes aquestes coses són massa fàcils de cremar. I ja ho sabem, som mediterranis, o sigui país de fogueres, i de ballar al voltant mentre cremem allò que no ens agrada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…