Passa al contingut principal

Erdogan i Trump

L'Erdogan i en Trump que són de la mateixa marca ara s'han emprenyat. La qüestió és que en Trump diu que l'Erdogan ha de tornar un predicador evangelista que està en una presó de Turquia i l'Erdogan demana a Trump que entregui a Turquia un imam que es veu que és un conspirador contra el seu règim. O sigui una olla de cols. En realitat o la realitat és que Turquia és massa amic dels russos que són precisament els mateixos que varen col·laborar en dur a Trump a la Casablanca, és a dir, una altra olla de grills. Els americans diuen que donen suport als combatents del Kurdistan perquè tenen més bona puntaria contra l'estat islàmic, però els turcs no volen saber res dels kurds, que són una mena d'emprenyadors, a la catalana per entendre'ns.

Turquia i els Estats Units són socis de fa molts anys. Era una manera d'estar a les portes de l'antiga Unió Soviètica fent veure que no hi eren i a partir d'allà tot tipus de negocis i estratègies compartides. Turquia i els Estats Units és necessiten més que mai, però tenen a dos estúpids com a màxims mandataris i això complica les coses d'un dia per altre. No obstant aquest pessebre que han muntat tots dos personatges, és un escenari complicat i té les seves repercussions econòmiques. La lira turca (TRY) ha caigut un 16 per cent en cosa de poques hores i totes les empreses d'aquell país comencen a tenir dificultats serioses, o sigui que al final qui rebrà les bufetades és el poble normal i corrent, la gent del carrer, és a dir, els de sempre. Entendre el sidral en el que Turquia està immersa és ben complicat, afegir-hi en Trump pel mig és enredar encara més les coses. Ho llegeixo amb interès, amb preocupació. Turquia ha d'anar de la mà dels europeus, qualsevol estratègia en altres direccions és erroni i la factura final serà molt cara de pagar. Erdogan i Trump són dos irresponsables i el món s'ho mira amb una certa distància, però faria bé de treure una tarja groga en forma d'avís. Les conseqüències d'aquesta escalada d'irresponsables poden ser molt greus.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…