Ves al contingut principal

Erdogan i Trump

L'Erdogan i en Trump que són de la mateixa marca ara s'han emprenyat. La qüestió és que en Trump diu que l'Erdogan ha de tornar un predicador evangelista que està en una presó de Turquia i l'Erdogan demana a Trump que entregui a Turquia un imam que es veu que és un conspirador contra el seu règim. O sigui una olla de cols. En realitat o la realitat és que Turquia és massa amic dels russos que són precisament els mateixos que varen col·laborar en dur a Trump a la Casablanca, és a dir, una altra olla de grills. Els americans diuen que donen suport als combatents del Kurdistan perquè tenen més bona puntaria contra l'estat islàmic, però els turcs no volen saber res dels kurds, que són una mena d'emprenyadors, a la catalana per entendre'ns.

Turquia i els Estats Units són socis de fa molts anys. Era una manera d'estar a les portes de l'antiga Unió Soviètica fent veure que no hi eren i a partir d'allà tot tipus de negocis i estratègies compartides. Turquia i els Estats Units és necessiten més que mai, però tenen a dos estúpids com a màxims mandataris i això complica les coses d'un dia per altre. No obstant aquest pessebre que han muntat tots dos personatges, és un escenari complicat i té les seves repercussions econòmiques. La lira turca (TRY) ha caigut un 16 per cent en cosa de poques hores i totes les empreses d'aquell país comencen a tenir dificultats serioses, o sigui que al final qui rebrà les bufetades és el poble normal i corrent, la gent del carrer, és a dir, els de sempre. Entendre el sidral en el que Turquia està immersa és ben complicat, afegir-hi en Trump pel mig és enredar encara més les coses. Ho llegeixo amb interès, amb preocupació. Turquia ha d'anar de la mà dels europeus, qualsevol estratègia en altres direccions és erroni i la factura final serà molt cara de pagar. Erdogan i Trump són dos irresponsables i el món s'ho mira amb una certa distància, però faria bé de treure una tarja groga en forma d'avís. Les conseqüències d'aquesta escalada d'irresponsables poden ser molt greus.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…