Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2018

Absències irrresponsables

El President Torra no dóna cap importància als temes econòmics del país. Passa i de llarg. Avui, per exemple, no ha anat a l'Acte que es feia a Barcelona per demanar al Govern Central el corredor Mediterrani, demanat pel País Valencià, Múrcia, Andalusia i també per la classe econòmica i política de Catalunya. És una qüestió de màxima prioritat. Quim Torra ha considerat més important anar a una escola per "gaudir" de la bronca que uns quants ciutadans l'hi han muntat a l'entrada. És un home que està immers en el Procés, el qual pot defensar com ho fa -només faltaria-, però deixa la feina de governar per poder assistir a cridòries gratuïtes. És una greu irresponsabilitat. Quim Torra hauria de plegar, anar-se'n a casa seva i deixar un càrrec i les càrregues que comporta a algú que tingués capacitat i voluntat de treballar una mica pel país. Ja sabem que algunes coses s'han de resoldre, però la Generalitat administra 34.000 milions i algú amb una mica de cap…

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…

Rosa Maria Mateo, el que hauria de ser RTVE

Rosa Maria Mateo és una coneguda i seriosa periodista que en aquests moments és l'administradora única de RTVE fins que el Parlament designi un nou Consell d'Admistració. La corporació té un grapat de canals de ràdio i televisió i uns 6.000 treballadors. Durant aquests darrers anys RTVE ha estat manipulada i per tant ha anat perdent l'objectiu d'oferir a Espanya una televisió i ràdio públiques independents que estiguin a l'alçada que es mereix. Ella fa una compareixença polèmica perquè els grups polítics volen seguir manipulant la televisió i es defensa amb urpes i dents. És una molt bona professional i un encert aquest nomenament. Per cert, a TV3 i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també pateixen del mateix mal que la pública espanyola. Molta sort Rosa Maria Mateo, la teva presència al Parlament ha estat refrescant i una lliçó d'estil i categoria. Felicitats per ser-hi.

Girona i els circs

L'Ajuntament de Girona facilitarà de forma amistosa i segurament molt amistosa que s'instal·li a Girona una espècie de carpa permanent en forma de circ i així la ciutat disposarà d'un espai lúdic per fer-hi espectacles de tota mena, coneguts i desconeguts, més o menys. El govern de Convergència i Unió o com se'n digui ara mateix (en el minut exacte es desconeix) té un interès estrany en que tot això s'instal·li just al mig de Girona. Tenim espais culturals per donar i vendre, però com aquest no, perquè és privat amb encantament públic. El govern de Madrenas s'embarca així en una nova aventura a l'estil del "Vol Gastronòmic", aquella pífia instal·lada al Pont de Pedra que va tenir totes les facilitats per part de l'Ajuntament de Girona i avui encara desconeixem si treure'l d'allà va costar diners als contribuents. Girona ciutat de festivals deia l'amic Puigdemont quan era Alcalde. Ara ens decantem pel circ. Quant costarà tot això a…

Regne Unit i la UE

El Regne Unit s'equivoca. S'equivoquen convençuts. És un gran error sortir de la Unió Europea, un dels més greus de la seva brillant història. La dreta britànica s'estava enfonsant i va decidir fa uns anys agafar el fil aquest tant simpàtic del nacionalisme i vendre que tots els mals britànics eren culpa d'Europa. A més la dreta està immersa en guerres internes molt contundents i l'esquerra s'ha declarat absent de tot debat intel·ligent. Amb tots aquests elements fa uns mesos varen decidir fer un referèndum per decidir si sortien de la Unió i la cosa va quedar a favor de sortir-se'n. La dreta va tirar de missatges fàcils i del descontent de molts ciutadans envers a la immigració i ho va fer sabent que mentia sense contemplacions. Ara, a mesos de que la sortida es faci realitat, els britànics tenen problemes perquè busquen marxar però sense que els perjudiqui especialment. És una fórmula d'aquelles seves, però la resta de membres de la Unió no vol facil…

Màsters

Sembla que la nostra classe política està carregada de "Masters" universitaris, o sigui gent molt preparada per lluitar per exemple, contra la corrupció. Resulta que gairebé tots per no dir tots tenen títols i màsters d'algunes Universitats que estan especialitzades en donar-ne'n. La Juan Carlos I de Madrid està perdent tot el seu prestigi que m'imagino que deu costar molt de guanyar. Els màsters aquests valen un grapat de diners i serveixen per fer diners. Són els negocis del nostre sistema d'ensenyament, públic i privat i tot plegat està sortint a la llum pública. Fa ràbia pensar que segurament hi haurà un grapat d'estudiants que no poden fer màsters perquè les seves famílies no poden pagar-ho, perquè ells no tenen prou diners per pagar-se'l. Mentre tot això passa, els caps polítics espanyols resulta que els tenen copiats, o bé no anaven a classe, o bé són màsters amb un treball final copiat. O sigui tot un exemple a seguir. Una classe política des…

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Argentina again

Argentina és un país que està molt lluny d'aquí, però en temes culturals i per la manera de ser és segurament més proper que tenim. És com si el tinguéssim a 10 minuts de la porta de casa. Sempre hem criticat les maneres polítiques i com gestionen les coses, els recursos, els diners i especialment com tenen la corrupció. El pitjor de tot és que cada cop ens semblem més a ells. És per això que seguim amb tant d'interès els problemes que tenen allà.
Argentina és un país que no s'enfonsa mai del tot, més enllà dels esforços dels seus governants i de ser -en general- una societat més o menys corrupte-. Són molt forts amb recursos naturals i tenen una gran força humana, però a canvi tenen governs que són difícils d'entendre. No conec a ningú que sigui capaç d'explicar com funciona Argentina, ni aquí ni tampoc allà, millor dit, allà encara menys que aquí. 
Aquestes setmanes Argentina torna estar a la premsa econòmica pels problemes econòmics que tenen i la situació de l…